Gediz

El riu Gediz (turc: Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (grec antic: Ἕρμος, llatí: Hermus) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre. Segons la mitologia grega, va prendre el nom d'Hermos, un déu riu fill d'Oceà i Tetis. El seu nom turc deriva del poblet de Gediz, situat a prop del seu naixement al Murat Dagi (2312 metres), a la província de Kütahya.

«Hermos» redirigeix aquí. Si cerqueu divinitat, vegeu «Hermos (divinitat)».

Gediz

Tipus	riu
Inici
Continent	Àsia
Entitat territorial administrativa	Província d'Esmirna (Turquia), Província de Manisa (Turquia), Província d'Uşak (Turquia) i Província de Kütahya (Turquia)
Final
Entitat territorial administrativa	Província d'Esmirna (Turquia)
Lloc	golf d'Esmirna
38° 57′ 48″ N, 29° 23′ 28″ E B 38° 35′ 18″ N, 26° 48′ 57″ E
Format per	Delta del Gediz Demirköprü Dam (en)
Afluents	Pactol, Alaşehir Çayı (en) , Diken Cayı (en) , Kelebek Çayı (en)
Característiques
Dimensió	401 () km
Superfície de conca hidrogràfica	17.500 km²
Àrea important de conservació d'aus
Delta del Gediz
Data	2000
Identificador	gediz-delta-iba-türkiye
Espai Ramsar
Delta del Gediz
Data	15 abril 1998
Identificador	945
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
Identificador	555634110

Flueix per la província de Manisa. Passa per la plana que té al sud les muntanyes de Sipilos travessant la ciutat de Manisa (Maghnisa, antiga Magnèsia) i tota la província de Manisa, passant no lluny de les ruïnes de Sardes; desaigua al golf d'Esmirna prop de Menemem, a Maltepe, desembocadura moguda artificialment el 1886 per evitar que els al·luvions no tanquessin el port d'Izmir. La longitud total és d'uns 401 km.^{[cal citació]}

A l'antiguitat, segons Estrabó, les ciutats dels eolis que es van establir a l'Eòlida es trobaven entre el golf d'Adramítium i les desembocadures del Caïc i l'Hermos.^[1] El riu naixia a la comarca de la Dindimene, a prop de Dorilèon, i desembocava a Leuces, entre Focea i Esmirna, però més tard la desembocadura es desplaçà cap al sud.

A la planúria de l'Hermos hi va haver una batalla entre el sàtrapa Tisafernes i Agesilau II, rei d'Esparta. Agesilau hi va vèncer la cavalleria i la infanteria perses.^[2] Les seves arenes es diu que portaven or.