From Wikipedia, the free encyclopedia
Els geòmids (Geomyidae) són una família de rosegadors excavadors del subordre dels castorimorfs.[2] Normalment són anomenats gòfers.[3] Existeixen aproximadament 35 espècies de gòfers, que viuen a Nord-amèrica i parts de Centreamèrica.[4] Són comunament coneguts per les seves activitats tuneladores extensives. Els gòfers són endèmics del nord i centre d'Amèrica. El nom comú «gòfer» se sol emprar per a referir-se a qualsevol gènere de la família. Aquests són els «veritables» geòmids; tanmateix hi ha força esquirols de terra de la família els esciúrids que sovint també són erròniament anomenats «gòfers».
Geomyidae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | arrel, tija, fulla i bulb |
| Malaltia | denudació |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Geomyidae Bonaparte, 1845 |
| |
Els gòfers pesen al voltant de 230 g. Tenen una llargària aproximada del cos de 15-20 cm i una cua de 2,5-5 cm. Algunes espècies arriben al quilogram de pes. Totes les famílies presenten un dimorfisme sexual clar, car els mascles poden pesar el doble que les femelles.[5]
La seva esperança de vida és normalment de tres anys [6] suposant que no pateixin malalties o depredació. El temps de vida màxim per a un gòfer és d'aproximadament cinc anys.[7] Alguns gòfers, com els del gènere Geomys, tenen esperances de vida documentades de fins a 7 anys en llibertat.[6]
La majoria dels gòfers tenen la pell de color marró, que sovint coincideix amb el sòl on habiten. Els trets més característics són les seves grans bosses de les galtes, motiu pel qual en alguns idiomes se'ls anomena «de bosses». Aquestes bosses són folrades de pell, i poden girar-se del revés. S'estenen des del costat de la boca fins a les espatlles. Tenen els ulls petits i una cua petita i de pèl curt, la qual empren per orientar-se quan caminen marxa enrere a través dels túnels.
S'ha descobert que els gòfers estan sovint parasitats.[6] Els depredadors habituals dels gòfers són les mosteles, les serps i els falcons.
Tots els gòfers creen una xarxa de caus connectats per sistemes de túnels que els proporcionen protecció i mitjans per a emmagatzemar menjar. Aquests animals acumulen els aliments, i les bosses de les seves galtes serveixen per a transportar el menjar cap al seu cau. Els gòfers poden arribar a acumular grans quantitats de menjar. A diferència dels esquirols de terra, els gòfers no viuen en grans comunitats i rarament se'ls troba soterrats.
Les entrades als caus estan cobertes per petits munts de terra.[8] Els caus es poden trobar en àrees on el sòl és suau i fàcilment excavat. Apareixen sovint en hortalisses, zones de gespa i granges, ja que els agraden els sòls humits. Això els ha dut a ser considerats una plaga.
La seva dieta comprèn cucs de terra, arrels de plantes, arbusts i altres vegetals tal com les pastanagues, enciam, raves i qualsevol altra verdura sucosa. Algunes espècies són considerades com una plaga per als cultius. La destrucció de la vida vegetal converteix les àrees on habiten en extensions de terra denudada.
Els gòfers són solitaris quan no es troben en època d'aparellament, mantenint agressivament els territoris, els quals varien en mida depenent dels recursos disponibles. Mascles i femelles poden compartir el cau i les cambres dels nius si els seus territoris són limítrofs però, en general, cada gòfer habita el seu propi sistema de túnels. Tot i que intenten fugir quan se senten amenaçats, poden atacar altres animals, inclosos gats i humans, causant greus mossegades amb les seves dents llargues i afilades.
Depenent de l'espècie i les condicions locals, els gòfers poden tenir una època específica de l'any per a reproduir-se, o fer-ho repetidament al llarg de l'any. Les camades acostumen a ser d'entre dos a cinc cries, tot i que poden ser molt majors en algunes espècies. Quan neixen són cecs i indefensos i són deslletats al voltant dels quaranta dies.[9]
Les espècies de Geomys i Thomomys estan classificades com a «nous organismes prohibits» a Nova Zelanda en la llei sobre Substàncies perilloses i nous organismes de 1996, prevenint que sigui importat al país.[10]
La majoria de les espècies de gòfers són relativament comunes i no es troben en perill. El gòfer de desert és l'espècie més amenaçada, ja que ocupa una varietat d'espais molt limitada i això el fa vulnerable per la pèrdua d'hàbitat.
Hi ha hagut molt de debat entre taxonomistes sobre quines poblacions de geòmids haurien de ser reconegudes com a espècies independents. Així, la següent llista de gèneres vivents no pot ser considerada com a definitiva.
Algunes fonts també inclouen el gènere Hypogeomys (amb una única espècie), encara que la majoria de classificacions l'inclouen dins la família dels nesòmids.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
