Gazolatz[1][2] és una localitat i consell pertanyent al municipi de Zizur Zendea a Navarra. La localitat comptava amb 136 habitants el 2014 i d'ella destaquen l'Església de La nostra Senyora de la Purificació i la seu de l'Ajuntament de Zizur Zendea.
La història documentada de Gazolatz comença al seglexi quan el nom de Gazolatz apareix per primera vegada esmentat en escrits de 1055 en ser nomenat Eximius de Gazolatz claver del Monestir de Leyre.[4][5][6] En la primera meitat del seglexiii va ser aixecada la parròquia de La nostra Senyora de la Purificació, església romànica tardana. En aquesta mateixa època, Gazolatz va veure néixer al que seria bisbe de Pamplona Pedro Ximénez de Gazolatz (1242-1266).[7]
Al lloc en el qual se situa l'actual cementiri, sobre un altell a l'oest del poble, existia una ermita del seglexvi avui totalment desapareguda dedicada a Sant Joan. Apareix en documents des de 1593.[8] El 1796 el bisbe Igual de Sòria li va fer una visita i, donat l'estat d'abandó de l'ermita, va declarar el seu tancament fins que l'habilitessin prou com per a poder realitzar el culte de manera correcta.[9]
El poble comptava amb un rierol format per una regata Guesal Erreca («séquia salada») coneguda com «Paternáin erreca». També està la denominada aigua del batueco: una deu d'aigua medicinal a la dreta del rierol que va a Iber. Així mateix, comptava amb la seva pròpia canyada procedent d'Iber, registrada el 1837 i desapareguda recentment.[10]
Al seglexix comptava amb casa municipal que feia les vegades d'escola i presó, un cementiri i una ermita, així com fontS de bones aigües.[11][12] Documenta l'existència de molí fariner, bones pastures, caça de perdius, llebres, llops i guineus, així com la pesca d'anguiles.[13][14]
La seva Caixa Rural es va fundar el 1946. El 1933 es va construir el Frontó del poble i l'any 2006 va ser restaurat juntament amb les obres del nou asfaltat del nucli urbà i la renovació de xarxes i enllumenat públic.
Destaca un conjunt compost per la casa parroquial, l'església de La nostra Senyora de la Purificació i l'atri a la Plaça del Consell. Aquest petit lloc constitueix un conjunt arquitectònic de sabor medieval. A Gazolatz hi ha a més algunes cases palaus, com la contigua a l'Ajuntament, amb porta dovellada de mig punt i galeria d'arcs en l'últim pis.
La nostra Senyora de la Purificació
L'església de La nostra Senyora de la Purificació, és una església romànica de principis del seglexiii , declarada Bé d'Interès Cultural al juny de 1931, que forma un conjunt arquitectònic eclesiàstic singular, en comptar amb una galeria porticada única a Navarra.[15][16][16][17][18][19][20][21] La seva construcció va ser realitzada pels arquitectes de l'Ordre de Sant Joan, possiblement ordenada per Pedro Ximénez de Gazolatz, o per la generositat del seu pare noble cavaller.[22][23][18][24][25][26]
El més destacat d'aquest temple és l'atri, el qual està situat enfront de l'única porta del temple i és de transició des de l'art romànic fins al gòtic.[27] Aquesta galeria porticada, juntament amb la d'Eusa, és única a Navarra i amb la de Armentia (Àlaba) són els exemplars més septentrionals d'aquesta forma arquitectònica típica de la zona de Sòria, Segòvia i la serra de la Demanda.[28][29]
Festes i esdeveniments
Les festes patronals se celebren el divendres, dissabte i diumenge més pròxims al 8 de setembre, dia de la Nativitat de La nostra Senyora. L'any 2010 van ser els dies 3, 4 i 5 de setembre.[30] En els últims anys, la Societat Harraisko s'ha encarregat de l'organització de les festes.
El nom de Gazolatz apareix ja en escrits de 1055, seglexi .[4][5][6] El 1246 apareix escrit com "Gatçolatz", la qual cosa sembla indicar que prové de l'arrel basca "Gatz", que significa "sal", en referència a la deu i regata salobre situats al sud del poble al terme que es coneix avui com "la salera" — en basc "gesala" — a la qual s'afegeix la paraula "Olatz" que significa mallada. "Gazolatz" significa mallada de sal.[31]
D'altra banda, el prestigiós historiador Julio Caro Baroja va arribar a proposar l'antropònim "Gozolas" que va ser nom d'un jueu de les Galies del seglev («Gozolas natione Iudaeus») com a origen del topònim. Més tard va rectificar.[32]
El consell de Gazolatz està a la vora de l'extinció tècnica a causa del seu deute inassumible de dos milions d'euros, derivada de la seva participació al Polígon de Serveis de Gazolatz.[33] A data de maig de 2016, Gazolatz és el consell més endeutat de Navarra. El consell compta amb un pressupost anual de 35.000 euros.[34]
El Polígon de Serveis de Gazolatz va començar la seva construcció el 2004 al costat de l'Autovia del Camí. La zona estava cridada a convertir-se en el principal nucli d'activitat econòmica de la Zizur Zendea, encara que els seus impulsors no contemplaven el desenvolupament complet a curt ni a mitjà termini.
És un polígon de 38,7 hectàrees amb parcel·les d'entre 3000 i 20.000 m². Aquesta zona estaria lligada a la innovació, la comercial, de serveis, oci, oficines, hostaler, emmagatzematge i distribució. Es va descartar, en qualsevol cas, l'activitat productiva i industrial donada la seva ubicació i la vocació de la zona.
Des del principi va ser projectada com a complement al desenvolupament de la zona de serveis prevista a Zizur Nagusia en el corredor econòmic induït per l'autovia. També estava cridada a completar l'estructura viària de l'entorn amb un nou accés des de l'autovia a través del pas superior que enllaça amb la carretera de Gazolatz i amb la de Galar.[35]
Jimeno Jurío, José María. Nombres vascos de ermitas en Iruñerria. Eusko Ikaskuntza,p.401. ISBN 84-86240-16-6.«El cementerio de Gazólaz (Cizur) está en el solar de la desaparecida ermita del Precursor, que aparece documentada con las variantes «Joanis», «Juanis, Juanes, Juaniz», en compuestos como «Juan done Joanis aldea» (1595, 1636) (10), «Juan dene Juanis ondea» (11), «Juan dene Juanes bidea» (12) y «Juan done Juaniz guibela» (1593) (13).»
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar,1847,p.340.«Tiene 30 Casas, la municipal que sirve de cárcel y escuela»
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar,1847,p.340.«hay cementerio, una ermita y fuentes de buenas aguas.»
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar,1847,p.340.«el primero tiene un puente de buena construcción, molino y presa para riego: hay buenos pastos.»
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar,1847,p.340.«Prod.: trigo, cebada, avena, habas, maiz y otros menuzales: cría ganado vacuno, lanar, cabrio y de cerda; caza de perdices, liebres, lobos y zorros, y pesca de anguilas.»
Ramón Pousa, Xosé.La Voz de Galicia. El camino de Santiago,1992,p.109. ISBN 9788488254078.«El primero es Gazolaz, en el que llama la atención la monumental iglesia de la Purificación de Nuestra Señora. Se trata de un templo románico tardío, del siglo XIII»
De Lojendio, Luis María.Encuentro. Rutas románicas en Navarra,1995,p.61. ISBN 84-749-0378-5.«La iglesia de Gazólaz es obra de entrado ya el seglexiii. Cuando mediaba este siglo, era obispo de Pamplona Don Pedro Jiménez de Gazólaz, de quien se ha dicho que era hijo de Don Jimeno de Gazólaz, elevado a la categoría de caballero en 1123. Pudo muy bien ser el constructor de esta iglesia en el lugar de su patronímico.»
Instituto de Estudios Pirenaicos (Spain). Actas del séptimo Congreso Internacional de Estudios pirenaicos,1983,p.13.«El escultor de Gazólaz está mediatizado por reminiscencias castellanas e influjos cistercienses. Recuerda a Silos y a San Esteban de Gormaz. La iglesia es datable en el seglexiii. Los capiteles conservan partes rojas, en general bastante perdidas.»
Biurrun Sótil, Tomás. El arte románico en Navarra: o, Las órdenes monacales, sistemas constructivos y monumentos cluniacenses, sanjuanistas, agustinianos, cistercienses y templarios. Editorial Aramburu,1936,p.425.«hállase Gazólaz en una comarca netamente Sanjuanista, y solamente los arquitectos geniales de la Orden de San Juan, pudieron construir esta maravilla»
Biurrun Sótil, Tomás. Inventario de la riqueza artística de la Diócesis de Pamplona,1928,p.152.«Un capitel de Gazólaz, en que unos pavos reales pican juguetones sus garras, idéntico en absoluto a otro del coro de Esparza, refuerza la conjetura de ser igualmente sanjuanista la singular construcción del pórtico de Gazólaz: y aunque hubiera de reservarse, por falta absoluta de datos comprobatorios, la adjudicación de las iglesias de Sagüés y Larraya al mismo grupo, siempre podrá quedar la casi absoluta certeza de ser Gazólaz alguna otra de las iglesias sanjuanistas que hasta el presente no se mencionan.»
Biurrun Sótil, Tomás. El arte románico en Navarra: o, Las órdenes monacales, sistemas constructivos y monumentos cluniacenses, sanjuanistas, agustinianos, cistercienses y templarios. Editorial Aramburu,1936,p.160.«Han creído algunos, al observar algún arco ligeramente apuntado, que pueda ser debido a la generosidad de D. Pedro Jiménez de Gazólaz, elegido Obispo de Pamplona en 1243, y fallecido en 25 de octubre de 1266.»
Biurrun Sótil, Tomás. El arte románico en Navarra: o, Las órdenes monacales, sistemas constructivos y monumentos cluniacenses, sanjuanistas, agustinianos, cistercienses y templarios(en castellà). Pamplona:Editorial Aramburu,1936,p.160.«Más bien puede conjeturarse que fue ejecutada en tiempo algo anterior, y merced al desprendimiento de sus padres, que aparecen ocupando lugar elevado entre la nobleza de este Reino. En el año 1223 se nombra a D. Jimeno de Gazólaz, caballero o milite. A no dudarlo, el patronímico Jiménez derivado de Jimeno, y el pueblo Gazólaz, común ambos, como advierte el P. Moret, persuaden de que el esclarecido Obispo de la Sede Iruniense, algunos años más tarde, es hijo de este noble caballero, A juzgar por el tiempo en que el Rey D. Sancho el Fuerte le hacía objeto de esa distinción, puede presumirse que le acompañó, como otros muchos de la nobleza navarra, en la memorable batalla de las Navas de Tolosa: que participó, en grado considerable, de los despojos arrancados al Miramamolín y las huestes agarenas, y no creyó dar mejor empleo a sus bienes que construyendo una iglesia digna, complemento de la relativa hermosura y grandiosidad de su casa señorial.»
Uranga Galdiano, José Esteban;Íñiguez Almech.Aranzadi. Arte medieval navarro. 2,1973,p.134. ISBN 9788450055863.«Se atribuye su construcción a un Jimeno de Gazólaz, armado caballero en 1123 o a su hijo Pedro Jiménez de Gazólaz, obispo de Pamplona por los primeros años del seglexiii. Desde luego la fecha raya con esta centuria.»
De Lojendio, Luis María.Encuentro. Rutas románicas en Navarra,1995,p.60, 61. ISBN 978-8-474-90378-2.«Lo notable de Gazólaz es su atrio o galería porticada, que con el de Eusa son los únicos de Navarra y con el de Armentia, en la provincia de Alava, los ejemplares más septentrionales de esta forma arquitectónica, cuya zona de mayor desarrollo se extiende por Soria y la Sierra de la Demanda.»