Gazebo

Un gazebo és un pavelló de planta simètrica, generalment hexagonal o circular, que comunament es troba en els parcs, jardins, i en àrees públiques obertes. Els gazebo es troben aïllats, coberts i oberts per tots els costats; proporcionen ombra, un abric de característiques bàsiques, funció ornamental en un paisatge, i un lloc de descans.^[1]

L'origen del terme és desconegut ja que no hi ha cognats en altres llengües europees. En el seu ús original en els jardins francesos i anglesos, la paraula apareix en anglès el 1752. Els gazebo se situaven per gaudir d'una vista, tant que d'aquesta manera s'emet la hipòtesi que la seva etimologia podria procedir del francès que c'est beau ("què bell") o del llatí macarrònic gazebo ("miraré"). No obstant això, és més probable que derivi de la paraula àrab kasbah o qasaba, mateix origen que el castellà alcazaba.

Dels exemples primitius de pavellons de jardí solament han sobreviscut els que van ser construïts més sòlidament. Els pavellons que una generació posterior va poder haver anomenar "gazebo" són les "cases de jardí" a la Montacute House. Alguns gazebo en parcs públics són força grans com per a servir com a templets.

Els gazebo també poden tenir en els seus costats pantalles per protegir-se dels insectes i aquestes es poden construir de diversos materials. Alguns gazebo d'estil botiga no utilitzen cap tipus de material de construcció tradicional, sinó només pals i teles tensades, generalment niló. Mentre que ofereixen poca protecció contra els elements, proporcionen ombra juntament amb vistes en gran manera sense obstacles i han guanyat recentment popularitat a causa de la preocupació creixent pel que fa al mosquit transmissor del virus del Nil occidental.