Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un sol d'or. Al tot, bordura d'or. Al timbre, corona reial oberta.[1]
»
L'Ajuntament utilitza en la representació del seu escut una filiera en comptes d'una bordura. La bordura té una amplària d'una sisena part de l'amplària de l'escut. La filiera té una amplària reduïda un terç respecte de la bordura.[2]
L'escut s'aprovà per Resolució de 14 de novembre de 2008, del vicepresident primer i conseller de Presidència, publicada al DOCV núm. 5.903, de 28 de novembre de 2008. El sol és l'element tradicionalment identificador de Gata de Gorgos en els últims temps.[3]
Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència àrab, pareix demostrat que prové dels romans, que l'anomenaven Gata sole vestinus, quelcom així com "Gata, closca bella". L'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab dependent del rei de Dénia. Després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar o d'Íxer. En temps de Carles I es decretà l'any 1526 la validesa dels baptismes forçosos dels moros realitzats anys abans pels agermanats, la qual cosa avalotà la població que, junt amb els moriscos de Pedreguer i Xaló, va protagonitzar una revolta. En 1534 pertanyia al comte de Carlet i l'Alcúdia. En 1535 la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, de manera que en el moment de l'expulsió (1609) es comptabilitzaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscos, 150 al nucli de Gata, segons el Cens de Caracena. L'any 1645, Jerònima d'Híjar o d'Íxer, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del seglexviii el senyoriu passà a ser propietat del marquès d'Almodóvar, després duc d'Almodóvar -la família la qual va bastir l'església- i, finalment, pertangué als dominis del marquès de Cerdanyola.
El gentilici amb què són coneguts els habitants de Gata de Gorgos és gaters.[4]
El terme té una extensió de 20,3 km² i està regat pel riu Gorgos, que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulmà; la del Riu o la del Raval. A més hi ha el monumental arbre del paratge de la Rana.
El terme municipal de Gata limita amb els següents:
El poble conserva la fesomia típica dels poblets de la Marina amb les cases encalcinades (vegeu arquitectura de la Marina); els llocs d'obligada visita són:
Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones (caragols), arròs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata és el raïmmoscatell de la qual s'obté la mistela i la coneguda pansa de la Marina, durant molt de temps un dels motors econòmics de la comarca.
Gata de Gorgos compta amb un trinquet, el qual rep el nom de Xiquet de Gata en homenatge al pilotari Gabriel Mulet, el Xiquet de Gata.
Misteri Reis a Gata de Gorgos.
Festes patronals dedicades al Santíssim Crist del Calvari, del 28 de juliol al 6 d'agost. En les quasi dues setmanes que duren les festes, Gata acull visitants de tot arreu que venen a fruir de la festa. Són típics els casals, també coneguts com a càbiles: locals on les quadrilles es reunixen durant les festes; entre els quals destaca el casal dels quintos (els jóvens que han fet 18 anys).
Festes de la Raval (al voltant del 17 de gener) per Sant Antoni
Misteri dels Reis Mags de Gata de Gorgos, el 5 de gener. Declarat Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana el 16 de desembre de 2014,[11] Festa d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana el 30 d'abril de 2015 [12] i Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana el 2 de juny de 2022.
+1)
)
-2)
