From Wikipedia, the free encyclopedia
La gastronomia d'Àustria és la gastronomia tradicional i pròpia d'Àustria.[1] La cuina austríaca ofereix una síntesi de totes les cuines de l'Europa central i té influències de les cuines hongaresa, txeca, italiana, croata, suïssa, sèrbia, eslovaca, turca, jueva i de la cuina de Baviera. Es poden trobar plats tradicionals en cadascun dels nou estats d'Àustria.[2][3]
 Una porció de pastís sacher | |
| Regió | Àustria  |
|---|---|
| País d'origen | Àustria |
| Tipus de cuina | continental |
| Plat(s) estrella | xucrut, gulaix, amanida de patata, strudel de poma, etc. |
| Beguda típica | cafè, llet amb xocolata, cervesa |
| Ingredients destacats | carns de caça, llonganissa, patata, col, formatge, pa, poma i nata |
Inclou plats tan coneguts com la xucrut i les salsitxes (de tipus "frankfurt") entre d'altres.
Els plats de carn poden ser salsitxes, escalopes (schnitzel), plats a base de bou, com el Tafelspitz de Viena,[4] Rindslungenbraten, Zwiebelrostbraten, Vanillerostbraten, Girardirostbraten i Esterházy-Rostbraten, o d'aus, com el Brathendl, el gans amb Knödel o l'Ente amb Knödel i Rotkraut. Es fan mandonguilles (anomenades knödel)[5] com, per exemple, el Semmelknödel, Erdapfelknödel, Serviettenknödel, Fleischknödel, Speckknödel, Kaspressknödel i Grammelknödel. També es cuina la carn de caça, com el faisà, el cérvol o el senglar.
Les sopes inclouen Fritattensuppe, Grießnockerlsuppe, Leberknödelsuppe, Steirische/Kärntner Klachlsuppe, Gulaschsuppe, la sopa de patates, la sopa de bolets i la sopa tirolesa.
Altres plats són el gulaix,[6] l'amanida de patata, el Schweinsbraten amb Semmelknödel o Erdäpfelknödel, l'Eiernockerln, el Kärntner Kasnudeln, el Fleckerl (Krautfleckerl i Schinkenfleckerl), Rouladen (Rindsrouladen i Krautrouladen), Bauernschmaus, Stelze, Specklinsen amb Knödel, Reisfleisch, Krautfleisch, Faschierte Laibchen, Grenadiermarsch i Beuschel.
Els següents formatges austríacs[7] estan protegits per una denominació d'origen (DO): Gailtaler Almkäse, Tiroler Almkäse / Tiroler Alpkäse, Tiroler Bergkäse, Tiroler Graukäse, Vorarlberger Alpkäse i Vorarlberger Bergkäse.
Els dolços incorporen molts farcellets tipus marillenknödel d'albercocs, zwetschkenknödel, topfenknödel de formatge blanc, germknödel i les boles de Mozart (Mozartkugeln).[8] Alguns pastissos són el sacher (pastís de xocolata), el pastís de Linz, el pastís Esterházy, el pastís Malakoff i el gugelhupf. Els estrudels són una mena de panades dolces de les quals la més coneguda és la de poma, farcida amb trossos de poma cuita, també existeixen les anomenades topfenstrudel, mohnstrudel, i millirahmstrudel o milchrahmstrudel.
Kaiserschmarrn amb Zwetschkenröster, Salzburger Nockerln, Palatschinken: Marillenmarmeladepalatschinken, Erdbeermarmeladepalatschinken, Topfenpalatschinken, Powidltascherln, Kärntner Reindling, Wiener Wäschermädln, Szomlauer Nockerln, Krapfen: Faschingskrapfen, Schlutzkrapfen, Brandteigkrapfen i Punschkrapfen, Buchtel, Mohnnudeln, Apfelspalten, Dalken, Kipferl: Nußkipferl, Butterkipferl i Vanillekipferl, Golatsche: Topfengolatsche, Marillengolatsche i Powidlgolatsche, Leberkässemmel, Burenwurst, Frankfurter Würstl, Käsekrainer i Debreziner.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
