From Wikipedia, the free encyclopedia
Gassendi és una gran cràter d'impacte lunar situat en l'extrem nord de la Mare Humorum. La formació va ser inundada per la lava durant la formació de la mar lunar, per la qual cosa només la vora i els múltiples pics centrals romanen per sobre de la superfície. La vora exterior està desgastada i erosionada, encara que manté una forma generalment circular. El petit cràter Gassendi A envaeix la vora nord, i s'uneix a una elevació propera a la part nord-oest de la planta. El parell de cràters té una curiosa semblança amb un anell de diamants.
Gassendi | |
---|---|
Dades generals | |
Tipus | cràter d'impacte |
Cos astronòmic | Lluna |
Epònim | Pierre Gassendi |
Dades geogràfiques | |
Coordenades | 17° 33′ S, 39° 58′ O |
Diàmetre | 111 km |
Profunditat | 1.900 m |
Quadrangle | LQ19 |
Localització | |
Identificadors | |
Gazetteer of Planetary Nomenclature | 2111 |
En la part sud del sòl del cràter apareix una formació en forma de cresta semicircular, concèntrica amb la vora exterior. És en la part sud, on la vora se submergeix sota la lava, on una escletxa apareix en el punt més meridional. La vora varia en altura des de tan sols 200 metres fins a un màxim d'al voltant de 2,5 quilòmetres per sobre de la superfície. La planta té nombrosos monticles i punts escarpats. També existeix un sistema d'esquerdes que travessen el sòl, denominat Rimae Gassendi.
En alguns mapes lunars antics el cràter Gassendi A se denomina Clarkson, en memòria de l'astrònom aficionat i selenógrafo britànic Roland L T Clarkson, però aquest nom no és reconegut oficialment per la UAI, i ha estat eliminat.
Gassendi va ser considerat com un possible lloc d'allunatge durant el programa Apollo, però finalment mai va ser seleccionat. No obstant això, va ser fotografiat en alta resolució per la Lunar Orbiter 5 per aquesta raó.
Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt central del cràter que està més prop de Gassendi.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A causa del seu sistema de marques radials, Gassendi A està assignat com a part del Període Copernicà.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.