Un gasoducte és una conducció que serveix per a transportar gasoscombustibles, com el gas natural, a gran escala. És molt important la seva funció en l'activitat econòmica actual.[1]
Un indicador d'inspecció de gasoductes, també conegut com pig pel seu nom en anglès, pertanyent al gasoducte de gas natural a Suïssa
Consisteix en una conducció de canonades d'acer, per les quals el gas circula a altes pressions. On sigui possible, es construïxen sobre la superfície. No obstant això, en àrees que siguin més desenvolupades, urbanes o amb flora sensible, s'enterren a una profunditat típica d'1 metre. Si la distància és llarga, hi ha d'haver estacions de bombeig a intervals. L'inici del gasoducte pot ser un jaciment o un port de mar on arriben bucs (pel gas natural, s'anomenen metaners) que transporten el gas liquat (en estat líquid, a alta pressió).
Per a creuar un riu en el traçat d'un gasoducte s'utilitzen principalment dues tècniques, la perforació horitzontal i la perforació dirigida, amb elles s'aconsegueix que tant la flora com la fauna del riu i de la ribera no es vegin afectades. L'estesa per mar es fa des de vaixells especialment dissenyats, els quals van dipositant en el jaç marí la canonada a partir d'una bobina. Per a dur el gas fins a les llars i comerços, cal disposar petites sortides d'alimentació fins a les xarxes de canonades dintre d'aquestes edificacions. Regulacions estatals als Estats Units i Canadà requereixen que els gasoductes enterrats estiguin protegits de la corrosió. Sovint, el mètode més econòmic és recobrir el gasoducte amb protecció catòdica (per exemple, alumini).
La pressió a la qual circula en gas pel gasoducte és normalment de 72 bar en les xarxes bàsiques de transport i 16 bar en les xarxes de distribució. El canvi de pressions es fa de forma anàloga a les xarxes elèctriques (alta tensió/baixa tensió), en aquest cas s'utilitzen estacions de regulació i mesura, per mitjà d'uns reguladors de pressió de membrana es regula la pressió de sortida que es necessiti.
A Espanya, als llocs per on passa un gasoducte s'estableixen les següents limitacions a la propietat:
Prohibició d'efectuar treballs de llaurat o similars a una profunditat superior a 50 centímetres, així com plantar arbres o arbustos a una distància inferior a 2 metres, a comptar des de l'eix de la canonada.
Prohibició de realitzar qualsevol tipus d'obres, construcció, edificació o efectuar cap acte que pogués danyar o pertorbar el bon funcionament de les instal·lacions a una distància inferior a 10 metres de l'eix del traçat, a un costat i a l'altre d'aquest. Aquesta distància podrà reduir-se sempre que se sol·liciti expressament i es compleixin les condicions que a casa cas fixi l'òrgan competent de l'Administració.
Lliure accés del personal i equips necessaris per a poder mantenir, reparar o renovar les instal·lacions amb pagament, si escau, dels danys que s'ocasionin.
Possibilitat d'instal·lar fites de senyalització o delimitació i els tubs de ventilació, així com de realitzar les obres superficials o subterrànies que siguin necessàries per a l'execució o funcionament de les instal·lacions.
Els gasoductes transporten material inflamable i volàtil, pel que són font de preocupacions de seguretat
4 de juny de 1989 - espurnes de dos trens que anaven passant van detonar gas natural liquat d'un gasoducte amb fuites a prop d'Ufa, Rússia. Es van comptabilitzar un màxim de 645 persones mortes.
19 d'agost de 2000 - la ruptura d'un gasoducte de gas natural que va esclatar en flames prop de Carlsbad, Nou Mèxic va matar a 12 membres de la mateixa família. La causa va ser la severa corrosió interna del gasoducte.
30 de juliol de 2004 - un gasoducte principal va explotar en Ghislenghien, Bèlgica (trenta quilòmetres al sud-oest de Brussel·les), matant almenys 23 persones i deixant 122 ferits, alguns amb ferides crítiques.(CNN)Arxivat 2007-02-09 a Wayback Machine.(Expatica)Arxivat 2007-02-09 a Wayback Machine.
22 de novembre de 2006 - el pes del fang solidificat provinent de l'erupció accidental d'un volcà de fang, a l'illa de Java, enfonsa un gasoducte, provocant una explosió que mata 13 treballadors de les tasques de contenció del fang.
El gasoducte Midcat que ha d'unir la xarxa europea amb la península Ibèrica, a través de França i Catalunya, havia quedat en via morta a causa del poc interés per part França, però va a tornar a activarse l'octubre de 2015, segons EFE el projecte està força avançat del costat espanyol, ja que està acabat fins a Figueres (Girona), i només queda arribar fins a la frontera, encara que porta bastant retard en el costat francès.[2] Aquest gasoducte ha de permetre a Espanya deixar de dependre d'Algèria com a proveïdor majoritari de gas natural i per tant dels preus que pot imposar-li aquest país, que a la pràctica pot actuar com a monopoli.
El gasoducte Medgaz uneix Algèria amb Espanya travessant un tros més ample del mediterrani, de Beni Saf a Almeria, és un projecte francoespanyol en construcció i començarà a ser operatiu el 2011.
El gasoducte Enrico Mattei o gasoducte Transmediterrani uneix Algèria amb Itàlia a través de Tunísia.
