estri que s'utilitza per tallar coses From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ganivet,[1] coltell,[2] raor[3] o rasor[4] és un estri que s'utilitza per a tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unida a un mànec de fusta o un altre material.
.png)  | |
 | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | tall, col·lecció, stabbing weapon (en)  i arma llancívola |
| Utilitzat per | carnisser, cuiner i assassí |
| Característiques | |
| Format per | fulla màniga tang (en) |
L'home ha fet servir ganivets o estris semblants des de temps prehistòrics. Els primers ganivets es van fer de pedra de canya, encara s'utilitzen ganivets de bambú en tribus d'Àfrica i de Polinèsia, o d'os o banya a Sibèria i Lapònia. A la Pèrsia medieval s'utilitzà un característic ganivet anomenat kārd.[5]
Els ganivets eren prims i amb puntes afilades, perquè abans servien per a punxar el menjar i emportar-se'l a la boca. Durant l'edat mitjana, a Europa, els hostes no proveïen ganiveteria per als seus convidats, de manera que tots duien els seus propis ganivets, generalment penjats al cinyell. Com que els ganivets també eren armes, el seu ús a la taula era perillós. Quan es van començar a usar les forquilles, ja no era necessari d'usar la punta agusada del coltell per a menjar a la taula. El rei Lluís XlV de França va decretar d'arrodonir les puntes de tots els ganivets per a reduir la violència.
Juntament amb la forquilla i la cullera, és un dels estris emprats habitualment per menjar, si més no, en la civilització occidental. Segons l'etiqueta, cal agafar-lo amb la mà dreta, utilitzant l'esquerra per a la forquilla i no s'ha de portar el menjar a la boca amb el ganivet (cosa que a més de considerar-se de mala educació, es considera perillós).
Quan és gros, com el de llescar el pa, és dit ganiveta o ganiva Ross.
Un rasor de taula és un ganivet de menjar, un rasor de butxaca un ganivet trempaplomes i un rasor de barba un raor d'afaitar.
El ganivet[6] és un exemple d'arma blanca, usat des dels inicis de la història per atacar els enemics i caçar. Pot usar-se sol en combinació amb una altra arma, com passa a la baioneta. Tenia un alt paper simbòlic, per això sovint s'enterrava el guerrer amb el seu ganivet i altres armes i les cerimònies d'iniciació o de pas a l'edat adulta inclouen petits talls amb ganivets.
Felip V va obligar a tenir el ganivet del pa de totes les llars catalanes lligat a la taula amb una cadena.[7]
Sense considerar la funció i atenent només a la seva forma els ganivets poden classificar-se en:
En ambdós casos anteriors, un ganivet disposa d'un mànec que permet d'agafar-lo amb la mà i fer-lo servir de forma còmoda i segura. Quan el mànec està format per dues peces fixades a banda i banda de l'extensió de la fulla, aquestes peces reben el nom de galtes o dolses.[8][9]
El cas és l'esquena de ganivet o sia, la part oposada al tall. L'esquerda és una espècie de llengua o afegitó a l'esquena d'un ganivet, al qual serveix de reforç i per a poder picar.
En els ganivets de fulla fixa hi ha dos sistemes d'unió amb el mànec:
El sistema d'espiga prima estalvia material, però és menys resistent. Hi ha ganivets molt sòlids que usen aquesta unió sense problemes. En el sistema de fulla prolongada, la base del mànec és una extensió de la fulla (d'amplada i gruix comparables a les de la fulla).
La fulla d'un ganivet ha de tenir propietats contradictòries. En conjunt ha de ser tenaç, amb capacitat de resistir esforços de xoc (en particular ha de resistir caigudes sobre un sòl ferm sense trencar-se). En la part del tall ha de tenir una duresa adequada a la funció. Duresa que permeti conservar una bona capacitat de tall i que faciliti l'esmolat amb sistemes convencionals.
Les espases i ganivets amb fulles d'acer de Damasc tradicionals es forjaven amb acer importat de l'Índia (acer Wootz). Hi ha acers damasquinats fabricats en èpoques posteriors que imiten l'aspecte decoratiu i, en els millors casos, l'estructura i qualitats d'aquelles fulles. En els darrers cinquanta anys hi ha hagut intents seriosos i reeixits de forjar fulles basant-se en les tècniques primitives.
Hi ha dues aplicacions que justifiquen l'ús del bronze en ganivets moderns:
Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de zirconi, que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps. Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.
Hi ha molts tipus de mànec i moltes menes de materials:
Els ganivets de col·leccionista o de cerimònies poden tenir mànecs de materials exòtics i de gran preu.
El ganivet és un estri, no pas una arma, i rarament s'usa com si ho fos; en canvi, sí que hi ha eines emparentades que es poden classificar com a arma blanca; per exemple:
El ganivet té un paper important en algunes cultures pel seu ús en rituals i la seva aparició en algunes supersticions. Com que el ganivet és una eina essencial per a la supervivència des dels començaments de la història humana,[18] pot trobar-se en algunes societats emprat al costat dels bressols per protegir els nadons d'éssers malignes[19][20] o col·locat a les tombes perquè els morts es defensin a l'altre món.[21][22][23] De forma similar, els ganivets tenen un paper important en els rituals d'iniciació, en què s'empren certs ganivets generalment elaborats amb metalls preciosos: or, plata, etc. en els sacrificis cerimonials d'animals (vegeu Itzli).[24]
Al Japó, els guerrers samurai, com a part del bushidō, podien desenvolupar el ritu del suïcidi, o seppuku, amb un tantō.[25] L'athame, que és una daga cerimonial emprada en la religió Wicca.[26][27]
Altres ganivets:
Els ganivets requereixen un maneig apropiat ja que resulten perillosos per a la integritat de les persones si no es manipulen amb compte. Per aquesta raó cal comprovar que:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
