En escacs, el gambit Muzio, de vegades anomenat gambit Polerio és una línia d'obertura dins el gambit de rei en la qual les blanques sacrifiquen un cavall a canvi d'un gran avantatge de desenvolupament i possibilitats d'atac. Comença amb els moviments:
- 1.e4 e5
- 2.f4 exf4
- 3.Cf3 g5
- 4.Ac4 g4
- 5.O-O
Dades ràpides Moviments, ECO ...
gambit Muzio
| a | b | c | d | e | f | g | h | | | 8 | | 8 | | 7 | 7 | | 6 | 6 | | 5 | 5 | | 4 | 4 | | 3 | 3 | | 2 | 2 | | 1 | 1 | | a | b | c | d | e | f | g | h | |
|
| Moviments | 1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.0-0 |
|---|
| ECO | C37 |
|---|
| Naixement | Manuscrit de Giulio Cesare Polerio |
|---|
| Origen del nom | D'una traducció d'Alessandro Salvio feta per Jacob Sarratt, qui atribuí erròniament l'ordre de moviments a Mutio d'Allesandro |
|---|
| Classificació | gambit de rei |
|---|
| Sinònim(s) | gambit Polerio
gambit Muzio–Polerio |
|---|
Tanca
Les blanques ofereixen un cavall, "amb la intenció d'aprofitar la feblesa de les negres a la columna-f"[1] i preveient que l'atac subsegüent contra el rei negre serà irresistible. Altres gambits al 5è moviment de les blanques són 5.Axf7+ (gambit Lolli), 5.Cc3 (gambit McDonnell), 5.d4 (gambit Ghulam Kassim), i 5.Ce5 (gambit Salvio), però 5.0-0! és reconeguda generalment com a la millor opció de les blanques[2][3] Les negres poden evitar el Muzio amb 4...Ag7.[4]
L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs classifica el gambit Muzio sota el codi C37.
L'obertura fou analitzada primerament per Giulio Cesare Polerio a les darreries del segle xvi;[5] i la primera partida conservada fou disputada pel jugador napolità Geronimo Cascio, anotada a Il Puttino d'Alessandro Salvio, publicat el 1634.[6] El nom de "gambit Muzio" aparegué a les primeries del segle xix creat per l'escriptor d'escacs anglès Jacob Sarratt, qui es va equivocar en atribuir l'obertura a Mutio d'Allesandro, un contemporani de Cascio, en la seva traducció de Il Puttino. En la seva forma original, les blanques feien servir l'enroc lliure italià, situant el rei a h1 i la torre a f1, cosa que permetia un atac més for, mercès al fet que els escacs de dama o d'alfil a la diagonal g1–a7 no estarien disponibles com a defensa.
L'obertura va assolir el seu màxim de popularitat a mitjan segle xix, en l'era Romàntica dels escacs, quan els sacrificis i els atacs radicals eren el cim de l'art escaquístic. La popularitat del gambit va declinar amb les millores en tècnica defensiva exemplificades per jugadors com ara Louis Paulsen i Wilhelm Steinitz; de tota manera, encara es pot veure de vegades, especialment a nivell d'aficionats.
1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. Ac4 g4 5. 0-0 gxf3
- Si les negres posposen prendre el cavall amb 5...d5?!, les blanques obtenen un fort atac començant amb 6.exd5 o 6.Axd5.[7]
6. Dxf3 Df6 (diagrama)
| a | b | c | d | e | f | g | h | |
| 8 | | 8 |
| 7 | 7 |
| 6 | 6 |
| 5 | 5 |
| 4 | 4 |
| 3 | 3 |
| 2 | 2 |
| 1 | 1 |
| a | b | c | d | e | f | g | h | |
gambit Muzio després de 6.Dxf3 Df6
- "La posició temàtica inicial del Muzio. La darrera jugada de les negres és definitivament la millor, ja que no només bloqueja la columna-f, sinó que també impedeix la formació d'un centre de peons blanc amb d4."[1] Una línia secundària seria 6...De7, quan la millor rèplica blanca comença amb 7.d4 Cc6 8.Cc3! com a Steinitz-Anderssen (partida amistosa), Londres 1862.[8][9] Walter Korn dona simplement 7.d3! seguit de 8.Cc3 com a línia de lleuger avantatge per les blanques.[10]
- El GM Dmitri Andreikin va jugar l'estranya 6...Ah6 contra Hikaru Nakamura al Campionat del món d'escacs ràpids de 2010, tot i que va acabar perdent.[11] Marović i Sušić va escriure que 6...Ah6 no ajuda les negres, a causa de 7.d4 Dh4 8.Cc3 Ce7 9.g3 fxg3 10.hxg3 Dh3 11.Tf2.[12] Segons Keres, les negres estan lluny d'igualar després de 6...Ah6 7.d4 Df6 8.e5 Df5 9.Cc3.[13]
7. e5
- "El més lògic. Amb aquest sacrifici addicional les blanques obren noves línies per l'atac."[8] Una continuació més cauta seria 7.d3 Ah6 8.Cc3 Ce7, quan 9.e5! Dxe5 10.Ad2 transposa a la línia principal amb 7.e5, quan 9.Axf4 Axf4 10.Dxf4 Dxf4 11.Txf4 f5! porta a l'avantatge negre.[14] També és possible 7.c3 Cc6 8.d4 Cxd4 9.Axf7+ Dxf7 10.cxd4 Ah6 11.Cc3 d6 12.Cd5 Ae6 13.Cxf4 Axf4 14.Axf4 0-0-0 15.d5 Ad7 16.Dc3 Df6 17.e5 Dg7 18.Tae1 (18.e6=) 18...Ab5 19.Tf2 Ce7 20.Da5 Cxd5= (Kortxnoi).[15]
7...Dxe5
- i ara les opcions principals de les blanques són 8.Axf7+!? i 8.d3:
Doble Muzio: 8.Axf7+!?
8. Axf7+!?[16]
- Això és conegut com a Doble Muzio, "la millor versió del Muzio" segons Keene.[17] És molt perillós contra un oponent mal preparat; de tota manera, la seva viabilitat ha estat posada en qüestió.[18]
8... Rxf7 9. d4 (diagrama) Df5!
| a | b | c | d | e | f | g | h | |
| 8 | | 8 |
| 7 | 7 |
| 6 | 6 |
| 5 | 5 |
| 4 | 4 |
| 3 | 3 |
| 2 | 2 |
| 1 | 1 |
| a | b | c | d | e | f | g | h | |
Doble Muzio després de 9.d4
- Tradicionalment, la jugada més popular ha estat 9...Dxd4+, i després de 10.Ae3 Df6 11.Axf4 el Gran Mestre per correspondència britànic Peter Millican diu que la posició està "objectivament igualada",[3] mentre el Gran Mestre escocès John Shaw diu que "Si jo estigués segur que arribaria a aquesta posició sempre, recomanaria 4.Ac4 i el Muzio...". Shaw critica agudament 9...Dxd4+ que "captura un peó sense importància, obre una altra columna per l'atac de les blanques, i fa la dama negra vulnerable per les caselles negres";[19] el Gran Mestre Neil McDonald va fins i tot més enllà i suggereix que 9...Df5 hauria de ser l'únic moviment jugable.[20]
- Després de 9...Df5, Shaw cita la partida Showalter-Taubenhaus, Nova York 1889,[21] la qual va continuar amb 10.g4 Dg6 11.Cc3 Cf6 12.Axf4 d6 13.Ag3 Rg7, com a exemple de defensa reeixida per les negres. Iàkov Estrin suggereix 11.Axf4 Cf6 12.Ae5 d6 13.Axf6 Axg4 14.Dg2 Tg8 15.Rh1 Af5 16.Dd5+!, tot valorant la posició com a millor per les blanques. McDonald discuteix aquesta valoració, dient que les negres haurien de guanyar després de 16...Rxf6 17.Cc3 Cc6 18.Txf5+! Re7![20] Tant Millican com Shaw recomanen 10.Axf4 més que la "tendent a perdre" 10.g4,[3] la qual Shaw descriu com a "poc convincent" després de 10...Cf6.[19]
Línia principal: 8.d3
8. d3 Ah6 9. Cc3 Ce7 10. Ad2 Cbc6 11. Tae1 Df5!
- Hom pensava que les blanques estaven millor fins que aquest moviment fou suggerit el 1858 per un jugador de Milwaukee citat només com a "W.S.";[22] anteriorment 11...Dc5+ era el que es jugava. Louis Paulsen va introduir el nou moviment durant el seu matx amb el puixant Mestre austríac Ignatz Kolisch el 1861, i va guanyar la partida després d'una precisa defensa.[23][24]
12.Cd5 Rd8
- amb les continuacions:
- 13.De2 (un moviment atribuït a l'aficionat britànic R. E. Lean, de vegades mal citat com a "Maclean") i ara:
- 13...De6 14.Df2 (ni 14.Cxe7, 14.Df3, ni 14.Ac3 no són millors) 14...Df5= (taules per repetició); si 14...Dg4 15.h3 Dg6 16.Axf4 les blanques estan millor (Znosko-Borovsky).[25]
- 13...b5 14.Cxe7 (segons Tim Harding, 14.Axf4! dona avantatge a les blanques[18]) 14...Dc5+ 15.Tf2 (Berger[26]) Dxe7 (Kortxnoi dona 15...Cxe7! −/+,[26] mentre que Keene dona 15...Cxe7 16.Ac3 Te8 17.Axf7 Tf8 18.Ad4! +−[27]) 16.Dh5 Dg5 17.Dxf7 bxc4! 18.Ac3 Tf8! 19.Af6+ Dxf6 20.Te8+ Txe8 21.Dxf6+ Ce7 22.Dxh6 cxd3 23.cxd3 Tb8 24.Dxh7 Tb6 25.b3 Cg6 amb clar avantatge per les negres.[25]
- 13.Ac3 i les negres tenen tres caselles satisfactòries per a la torre atacada:
- 13...tg8 14.txe7[lower-alpha 1] Cxe7 15.Af6 Te8 16.g4 Dg6 17.De2 Af8 18.g5 d6= (Bilguer).[30]
- 13...Te8, i aquí les blanques han triat 14.Af6 i 14.Cf6, però és millor 14.De2 De6 15.Df3 Df5 16.De2= (taules per repetició, Keene–Pfleger, Montilla 1974).[31][32]
- 13...Tf8! 14.g4 Dg6 15.h4 Cxd5 16.Axd5 f6 17.De2 Ce5! 18.g5 Axg5! (anàlisi de Panov) quan les negres tenen avantatge i atac al flanc de rei.[26][31]
Altres possibilitats blanques al 8è moviment
8. Cc3 Dd4+ 9. Rh1 Dxc4 10. d3 Dc6 11. Dxf4 f6 amb igualtat.
- Anàlisi de Korn.[33]
Els editors del llibre de Kortxnoi i Zak citen la partida Karl Marx vs. Meyer en la qual Marx va continuar 14.Af6, i va acabar guanyant al moviment 28.[28][29]
Kortxnoi & Zak (1986), pàg. 34
Kortxnoi & Zak (1986), pp. 27–28
Kortxnoi & Zak (1986), pàg. 29
Marović, D.; Sušić, I. King Pawn Openings. Chess Digest, 1975, p. 88. Kortxnoi & Zak (1986), p. 28
Kortxnoi & Zak (1986), pp. 29–30
Matanović 1997 (Vol C), pàg. 205 n. 21
Kortxnoi & Zak (1986), pàg. 30. "Aquest segon sacrifici de peça mereix atenció."
Kortxnoi & Zak (1986), p. 33
Matanović 1997 (Vol C), pàg. 205 n. 19
Kortxnoi & Zak (1986), pàg. 31
Kortxnoi & Zak (1986), pp. 31–32
Kortxnoi & Zak (1986), pàg. 32
- Keene, Raymond. The Complete Book of Gambits. Henry Holt and Company, 1993. ISBN 0-8050-2635-5.
- Korchnoi, Viktor; Zak, Vladimir. King's Gambit. Macmillan Publishing Company, 1986. ISBN 0-02-022020-0.
- Korn, Walter. Modern Chess Openings. 12th. David McKay Company, Inc, 1982. ISBN 0-679-13500-6.
- Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs. C. 3a. Iugoslàvia: Chess Informant, 1997. ISBN 86-7297-035-7.
- McDonald, Neil. The King's Gambit. B. T. Batsford Ltd, London, 1998. ISBN 0-7134-8451-9.
- Shaw, John. The King's Gambit. Quality Chess, 2013. ISBN 978-1-906552-71-8.
