From Wikipedia, the free encyclopedia
Gal·lípoli (Gallipoli en el seu títol original en anglès) és un drama històric de l'any 1981 dirigit per Peter Weir i protagonitzat per Mel Gibson i Mark Lee.[1]
Perth, Austràlia Occidental, 1915. El camperol Archy Hamilton (Mark Lee) participa en una cursa, coneixent un altre jove atleta, el pragmàtic Frank Dunne (Mel Gibson), de qui es fa amic. Ha esclatat la Primera Guerra Mundial i el govern australià s'integra al bàndol aliat. Àvid de viatges i aventures, Archy s'allista en un regiment de cavalleria lleugera. Refusat per no saber muntar a cavall, Frank s'allistarà a infanteria. Els amics es retroben al Caire, embarcant poc després cap a la península de Gal·lípoli. Lluitant a les trinxeres, tots dos amics hauran d'afrontar la duresa de les batalles contra els turcs. Moriran milers de soldats australians.[1]
La cinquena pel·lícula llarga del realitzador australià Peter Weir evoca la batalla esdevinguda, durant la Primera Guerra Mundial, a la península turca de Gal·lípoli (entre el golf de Saros i l'estret dels Dardanels). En aquella confrontació, milers de joves soldats australians i neozelandesos van pagar amb escreix una victòria impossible sobre les tropes turques, defensant fins a morir un emplaçament estratègic per a l'avenç militar britànic. Però la pel·lícula gairebé no té res a veure amb el comú cinema bèl·lic. Més enllà de la substancial verificació d'una històrica derrota militar i d'una tan inútil com absurda tragèdia col·lectiva de cent mil morts, el relat descobreix la fonda intimitat de dos dels combatents. Això s'amplia amb un diàfan ideari antibel·licista i amb una sentida elegia en record d'una joventut malmesa. Conceptes gens discordants amb la remembrança d'una època molt especial i amb la mítica romàntica de l'aventura, quelcom constatable en les seqüències inicials. L'essència és dramàtica, prou terrible i esfereïdora en les escenificacions del camp de batalla. Però la narració, concentrada en la generosa amistat i en el destí comú dels joves atletes, es veu impregnada per caràcters lírics i humanistes.[1]
Molt ben fotografiada en format panoràmic per Russell Boyd i subtilment narrada per un cineasta capaç de mesurar les emocions, tensar l'espera de les batalles i fer un encertat ús de la música i dels silencis, la pel·lícula va brindar un dels primers papers importants al jove actor Mel Gibson, qui només dos anys abans havia rodat Mad Max (George Miller, 1979), i que no trigaria a ésser reclamat per la gran indústria de Hollywood. Un camí tanmateix emprès per Peter Weir.[1]
La pel·lícula va ésser en part finançada pel magnat Rupert Murdoch, el qual va explicar que el seu pare (antic corresponsal de guerra) havia publicat cròniques en les quals denunciava la irracionalitat del comandant britànic en l'estratègia dels Dardanels, pel que sembla aprovada pel primer lord de l'Almirallat (Winston Churchill).[1][2]
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.