From Wikipedia, the free encyclopedia
Una galga extensomètrica és un sensor que funciona basant-se en l'efecte piezorresistiu. Un esforç que deforma a la galga produeix una variació de la seva resistència elèctrica. Els materials que se solen utilitzar per fabricar galgues són aliatges metàl·lics com, per exemple constantà, nicrom o elements semiconductors com ara el silici i el germani. D'altra banda, el material d'unió de la galga amb el cos a estudiar pot ser, per exemple, cianoacrilat.[1] És per això que es poden classificar les galgues en dos tipus: les metàl·liques i les semiconductores.[2]
La galga extensiomètrica fou inventada per Edward E. Simmons i Arthur C. Ruge el 1938.
Els principals aliatges que s'usen en les galgues metàl·liques són els següents:
Alguns dels materials usats en el suport de les galgues metàl·liques poden ser:
L'elements més habitual per fabricar aquestes galgues és el silici.].[3]
Per tractar la variació de voltatge de la galga extensiomètrica s'utilitza un pont de Wheatstone. Aquest pont està format per quatre resistències unides en un cercle tancat, una de les quals és la resistència (galga) sota mesura. D'aquesta manera es poden mesurar resistències desconegudes mitjançant l'equilibri dels braços del pont.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
