Galceran IV de Pinós

Galceran IV de Pinós, dit El Vell^[1] (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa,^[2] Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.

Galceran IV de Pinós

Biografia
Naixement	valor desconegut Cerdanya
Mort	1277 Bagà (Berguedà)
Activitat
Carrera militar
Conflicte	conquesta de Mallorca
Altres
Títol	Baró Senyor
Família	Pinós
Cònjuge	Esclarmunda de Canet
Fills	Galceran V de Pinós, Esclaramunda de Pinós, Elisenda de Pinós
Pares	Ramon Galceran I de Pinós   i Berenguera de Cervelló

Fill de Ramon Galceran I de Pinós i de Berenguera el seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual concedí una carta de franqueses el 1233. Anteriorment va comprar el castell de La Guàrdia de Ripoll a Bernat IV de Saportella per 2.800 morabatins.^[3] Prengué part en la conquesta de Mallorca (1229-30) i també en la de València,^[3] (1233-45). Participà també en les guerres nobiliàries d'entre els Urgell i els Castellbò per la qüestió del casament d'Arnalda de Caboet, senyora de la vall d’Andorra, i en les de 1256-60 entre els Montcada i altres nobles aliats amb el rei Jaume I contra els comtes d’Urgell i de Foix. En aquesta darrera ocasió estigué aliat amb el comte d’Urgell. El 1259 va enfranquir el Castell de Saldes a Bernat Tomàs, habitant de Saldes. També el 1259, signa un pacte amb Galceran, clergue al servei de l'església de Santa Maria del Castell de Saldes, i amb el fill d'aquest, ambdós habitants del castell, assegurant la vivenda en el castell i els redimeix de determinats serveis, quant obligat el fill a fer de guaita al castell durant tota la seva vida.^[4] Tingué diversos negocis amb Pere de Capellades, a qui comprà l'any 1361 una casa a Santa Coloma, al mateix moment que també adquiria un feu de Guifré de Torre, que el cavaller tenia allí.^[3] L'any 1268 li ven al dit Pere de Capellades els rèdits i el mesuratge de la quartera de roldor (producte usat per adobar les pells) i fan tractes comercials, junt amb Pere Tripol, sobre compravenda d'ordi.^[3] Rebé de Jaume I la cessió del castell de Talteüll. El deixà en el seu testament de 1277 a la seva filla Berenguera de Pinós.

Núpcies i descendència

Es va casar amb Esclaramunda de Canet (morta circa 1278), senyora de La Guàrdia de Ripoll. Van tenir 5 fills:

• Rossa de Pinós casada amb Bernat d'Estavar.
• Ramon de Saguàrdia (?-1277) hereu de La Guàrdia de Ripoll. Casat amb Timbor senyora de Canet.
• Elisenda de Pinós casada amb Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, baró d'Aitona.
• Berenguera de Pinós casada amb Ramon de Cervera.
• Galceran V de Pinós el Jove, hereu de la Baronia de Pinós (?-1294/96).

Va tenir també un fill bastard

• Bord (?-1292) senyor d'Ordèn i Talltendre, casat amb Dolça

Referències

1. «enciclopedia catalana». [Consulta: 6 abril 2023].
2. «Història del municipi». Ajuntament d'Albesa. [Consulta: 14 abril 2023].
3. Bernat Galceran de Pinós; Alejandro Martínez Giralt (ed. lit.), Marta Alari Hidalgo (ed. lit.) «Genealogia y Descendència dels de la Casay Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit». El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve: Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620 / coord. por Montserrat Garriga Pujals, Coral Cuadrada Majó; Josep Poblet i Tous (pr.), María José Figueras Salvat (pr.), 2018., pàg. 150.
4. «Castell de Saldes». Diputació de Barcelona. [Consulta: 14 abril 2023].