director de cinema From Wikipedia, the free encyclopedia
Gabriele Salvatores (Nàpols, 30 de juliol de 1950) és un director de cinema i guionista italià guanyador d'un Oscar.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1950 (74 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Residència | Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, actor, guionista, realitzador |
| Activitat | 1980 - cap valor |
| Gènere | Drama, thriller i ciberpunk |
| Família | |
| Parella | Rita Rabassini |
| Premis | |
| |
    
| |
Nascut a Nàpols, Salvatores va debutar com a director de teatre l'any 1972, fundant a Milà el Teatro dell'Elfo, per al qual va dirigir diverses peces d'avantguarda fins al 1989.
En aquell any, va dirigir el seu tercer llargmetratge, Marrakech Express, que va ser seguit el 1990 per Turné. Ambdues pel·lícules van compartir un grup d'actors-amics, entre ells Diego Abatantuono i Fabrizio Bentivoglio, que estaran presents en moltes de les seves pel·lícules posteriors. Turné es va projectar a la secció Un Certain Regard al 43è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]
El 1991, Salvatores va rebre elogis internacionals per Mediterraneo, que va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula estrangera.[2] També va guanyar tres David di Donatello , el premi més important del cinema italià, i un Nastro d'Argento.
El 1992, va estrenar Puerto Escondido, de la novel·la homònima de Pino Cacucci, en la qual Abatantuono i Bentivoglio s'ajuntaven amb un altre actor estàndard de Salvatores, Claudio Bisio. L'any següent va dirigir Sud, amb Silvio Orlando, un intent de denunciar la situació política i social del Mezzogiorno d'Itàlia vist des del punt de vista dels aturats i dels marges de la societat.
Els eixos principals dels guions de Salvatores són la fugida d'una realitat que no es pot acceptar ni entendre, la nostàlgia dels amics i els viatges que no s'acaben mai. Un nou període experimental, però, va començar el 1997 amb Nirvana, un intent de ciència-ficció/cyberpunk que va rebre crítiques diverses. A continuació, els surrealista Denti (Teeth, 2000), i Amnèsia (2002). Tots dos comptaven amb Sergio Rubini.
Un bon èxit va ser Io non ho paura del 2003, de la novel·la Niccolò Ammaniti. El 2005 va dirigir la pel·lícula noir Quo Vadis, Baby?. La seva pel·lícula de 2008 Come Dio сomanda es va presentar al 31è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
