Gómer

Gómer
Tipus	personatge bíblic humà
Context
Present a l'obra	Gènesi 10
Dades
Gènere	masculí
Família
Pare	Jàfet
Fills	Rifat, Togarmà i Aixquenaz
Germans	Tiras, Tubal, Javan, Madai, Gog i Meixec

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Dades ràpides Tipus, Context ...

Tanca

L'epònim Gómer, «reputació per a tota la família», tal com ho van expressar els compiladors de l'Enciclopèdia Jueva,^[1] també s'esmenta al Llibre d'Ezequiel 38:6 com l'aliat de Gog, el cap de la terra de Magog.

El nom hebreu Gómer és àmpliament considerat per referir-se als cimmeris (accadis gimirru), que habitaven a les estepes eurasiàtiques^[2] i van atacar Assíria a finals del segle vii aC. Els assiris els van anomenar gimmerai; el rei cimmeri Teushpa va ser derrotat per Assarhaddon d'Assíria en algun moment entre el 681 i el 668 aC.^[3]

En el folklore islàmic, l'historiador persa Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí (circa 915) relata una tradició persa que Gómer va viure fins a l'edat de 1000 anys, i va assenyalar que aquest registre va igualar el de Nimrod, però va ser insuperable per qualsevol altra persona esmentada a la Torà.^[4]

Remove ads

Flavi Josep va situar a Gómer i als gomerites a la Galàcia anatòlica, «perquè Gómer va fundar els que els grecs anomenen ara gàlates, però els anomenen gomerites».^[5] Galàcia pren el nom dels antics gals (celtes) que es van establir allà. No obstant això, l'escriptor cristià posterior Hipòlit de Roma en c. 234 va assignar a Gómer com a avantpassat dels capadocis, veïns dels gàlates.^[6] Jeroni d'Estridó (c. 390) i Isidor de Sevilla (c. 600) van seguir amb la identificació de Gómer amb els gàlates, gals i celtes.

Els cimbres eren una tribu establerta a la península de Jutlàndia, a la Germània (actualment Dinamarca), al voltant del 200 aC, i que van ser identificats de diverses maneres en temps antics com a cimmeris, germànics o celtes. En temps posteriors, alguns acadèmics els van connectar amb el poble gal·lès i amb els descendents de Gómer. Entre els primers autors que van identificar a Gómer, els cimmeris i els cimbres, amb el nom propi dels gal·lesos (Cymri) va ser l'antiquari anglès William Camden en el seu Britannia (publicat per primera vegada en 1586).^[7] En el seu llibre de 1716, Drych y Prif Oesoedd, l'antiquari gal·lès Theophilus Evans també va plantejar que els gal·lesos descendien dels cimmeris i de Gómer;^[8] va ser seguit per alguns escriptors posteriors dels segles xviii i xix.^[8]^[9]

Aquesta etimologia és considerada falsa pels lingüistes celtes moderns, que segueixen l'etimologia proposada per Johann Kaspar Zeuss el 1853, que deriva Cymry de la paraula britònica «* Combrogos» (compatriota).^[9]^[10]^[11] El nom de Gómer (com el malnom de l'escriptor ii editor del segle xix Joseph Harris, per exemple) i els seus derivats (moderns) del gal·lès, com Gomeraeg (com a nom alternatiu per al gal·lès)^[12] es va posar de moda durant un temps a Gal·les, però des de fa molt de temps la teoria gomeriana s'ha desacreditat com una hipòtesi antiquària sense validesa històrica o lingüística.^[13] Segons el tractat Yoma, en el Talmud, Gómer s'identifica com avantpassat dels gomermians, els actuals alemanys.

En 1498, Annio da Viterbo va publicar fragments coneguts com a Pseudo-Berossus, que actualment es consideren una falsificació, afirmant que els registres de Babilònia havien demostrat que Comerus Gallus, és a dir, Gómer, fill de Jàfet, s'havia instal·lat a Comera (actualment Itàlia) en el desè any de Nimrod després de la dispersió dels pobles. A més, Tuisto, que el Pseudo-Berossus diu que és el quart fill de Noè i es diu que va ser el primer governant germànic / escita, va ser identificat pels historiadors posteriors (com per exemple, Johannes Aventinus) com Aixquenaz, el fill de Gómer.

Remove ads

Al Gènesi,^[14] s'esmenta tres fills de Gómer:

Aixquenaz
Rifat (anomenat Difat en Cròniques I)
Togarmà

Els fills d'Aixquenaz van ser identificats originalment amb els escites (assiris ishkuza), i després del segle xi amb els germànics.^[15]^[16]

Les antigues cròniques armènies i georgianes citen a Togarmà com a avantpassat d'ambdues ètnies que habitaven originalment el territori entre la mar Negra i la mar Càspia i entre dues muntanyes inaccessibles, el mont Elbrús i el mont Ararat, respectivament.^[17]^[18]

Segons els registres dels khàzars, Togarmà és considerat com l'avantpassat dels pobles de parla turca.^[19]

Remove ads

[1]
Jewish Encyclopedia. Funk and Wagnalls, p. 40. Arxivat 2004-07-03 a Wayback Machine.
[2]
Per exemple, vegeu Cambridge Ancient History Vol. II pt. 2, p. 425
[3]
Barry Cunliffe (ed.), The Oxford History of Prehistoric Europe (Oxford University Press, 1994), pp. 381–382.
[4]
Tabari, Prophets and Patriarchs (Vol. 2 de History of the Prophets and Kings)
[5]
Antiguitats jueves, 1:6.
[6]
Cròniques, 57.
[7]
Camden's Britannia, I.17,19.
[8]
Lloyd, p. 191
[9]
University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485, Gomeriad. The editors note the false etymology.
[10]
Lloyd, p. 192
[11]
University of Wales Dictionary, vol. I, page 770.
[12]
University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485.
[13]
Vegeu, per exemple: Piggot, pp. 132, 172.
[14]
Gènesi. 10:3
[15]
Kraus. S, 1932, Hashemot 'ashkenaz usefarad, Tarbiz 3:423-435
[16]
Kriwaczek, Paul (2005). Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation. London: Weidenfeld & Nicolson.
[17]
Leonti Mroveli. «The Georgian Chronicles».
[18]
Moses of Chorene. «The History of Armenia».
[19]
Omeljan Pritsak & Norman Golb, Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century, Ithaca: Cornell Univ. Press, 1982.

Remove ads

Lloyd, John Edward (1912). A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest.
Piggot, Stuart (1968). The Druids, Thames and Hudson:London.
University of Wales Dictionary, vol. II.

[1] [1]
Jewish Encyclopedia. Funk and Wagnalls, p. 40. Arxivat 2004-07-03 a Wayback Machine.

[2] [2]
Per exemple, vegeu Cambridge Ancient History Vol. II pt. 2, p. 425

[3] [3]
Barry Cunliffe (ed.), The Oxford History of Prehistoric Europe (Oxford University Press, 1994), pp. 381–382.

[4] [4]
Tabari, Prophets and Patriarchs (Vol. 2 de History of the Prophets and Kings)

[5] [5]
Antiguitats jueves, 1:6.

[6] [6]
Cròniques, 57.

[7] [7]
Camden's Britannia, I.17,19.

[Lloyd191-8] [8]
Lloyd, p. 191

[Gomeriad-9] [9]
University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485, Gomeriad. The editors note the false etymology.

[10] [10]
Lloyd, p. 192

[11] [11]
University of Wales Dictionary, vol. I, page 770.

[12] [12]
University of Wales Dictionary, vol. II, p. 1485.

[13] [13]
Vegeu, per exemple: Piggot, pp. 132, 172.

[14] [14]
Gènesi. 10:3

[15] [15]
Kraus. S, 1932, Hashemot 'ashkenaz usefarad, Tarbiz 3:423-435

[16] [16]
Kriwaczek, Paul (2005). Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation. London: Weidenfeld & Nicolson.

[17] [17]
Leonti Mroveli. «The Georgian Chronicles».

[18] [18]
Moses of Chorene. «The History of Armenia».

[19] [19]
Omeljan Pritsak & Norman Golb, Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century, Ithaca: Cornell Univ. Press, 1982.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Gómer

Wikiwand in your browser!

Gómer

Wikiwand in your browser!

Identificacions tradicionals

Descendents de Gómer

Referències

Bibliografia