Fulbe

Els fulbe, fula, fulani o peul (ful: Fulɓe; francès: Peul; haussa: Fulani; portuguès: Fula; wòlof: Pël; bambara: Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel. Parlen la llengua ful. Formen una societat de pastors (tot i que, avui dia, molts viuen en centres urbans i són comerciants), de caràcter patriarcal.

Fulani
Fulɓe

Dones fulani a Paoua
Tipus	poble i ètnia
Població total	38.733.000 milions[1]
Llengua	Ful
Religió	Sunnisme
Geografia
Estat	Sudan, Sudan del Sud, Burkina Faso, Libèria, Gàmbia, Mauritània, Nigèria, Níger, Txad, Mali, Camerun, Ghana, Sierra Leone, Togo, República Centreafricana, Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Benín, Guinea, Etiòpia i Eritrea
Regions amb poblacions significatives
Nigèria 13.123.000 (2014)[2] Guinea 5.300.000 (2014)[3][4] Senegal 2.937.000 (2014)[5] Camerun 2.443.000 (2014)[6] Níger 1.680.000 (2014)[7][8] Mali 1.311.000 (2014)[9][10] Burkina Faso 745.200 (2014)[11] Benín 497.000 (2014)[12] Costa d'Ivori 469.800 (2014)[13] Txad 350.000 (2014)[14] Gàmbia 393.600 (2014)[15] Guinea Bissau 350.800 (2014)[16] Sierra Leone 315.000 (2014)[17] República Centreafricana 287.800 (2014)[18] Sudan 212.000 (2014)[19] Mauritània 46.000 (2014)[20] Ghana 4.500 (2014)[21]
Coordenades	12° 35′ N, 12° 51′ O

Una proporció significativa d'ells, (uns 13 milions), són nòmades, en el major grup nòmada pastoral al món.^[22] Es troben repartits entre molts països principalment a Àfrica Occidental i parts del nord d'Àfrica central, però també al Sudan i Egipte.^[23]

Etimologia

Els fulbe són un dels pobles que més denominacions rep. S'autodenominen fulbe (en singular: pullo o foulah), encara que està difós el nom fulani que els donen els hausses i els pobles del Sàhara, així com els exploradors i etnògrafs de parla anglesa. També és freqüent la denominació fulbe que els donen els malinkes i la de peul que li han donat els wòlofs, la qual van adoptar els exploradors i etnògrafs de parla francesa.

Característiques físiques

Els fulbe, malgrat ser classificats en el complex de pobles sudanesos, no comparteixen massa característiques físiques amb aquests. Generalment, la seva pell és color caoba clar, la seva complexió espigolada, el nas recte o ganxut (mai aplatat), els ulls ametlats i el pèl fi, no tan rinxolat com les tribus veïnes.

Origen

S'han plantejat moltes hipòtesis sobre l'origen d'aquesta ètnia. A causa de les citades característiques físiques, a més de per les manifestacions artístiques, estem parlant d'un poble eminentment mestís. Molts han plantejat la hipòtesi que els fulbe procedeixin de fora del continent africà. Alguns els situen al sud del Caucas, altres a la zona de l'actual Iemen.

Noia peul o fulani.

No obstant això, els fulbe posseeixen una llengua classificada dins del grup lingüístic nigerocongolès —encara que altres els englobarien en el grup afroasiàtic juntament amb llengües més properes a ells, com el hausa o l'amazic—. Així doncs, molts situarien els seus orígens als marges del Nil; altres opinen que aquest poble és el resultat d'un mestissatge entre pobles sudanesos i nòmades del Sàhara.

Altres es reafirmen novament en la seva teoria que venen de fora d'Àfrica, argumentant que van adoptar una nova llengua en arribar a les terres del Fouta Djalon, possiblement dels autòctons d'aquestes terres. Així i tot, cap d'aquestes hipòtesis arriba a ser concloent. A més, aquesta ètnia s'ha anat barrejant amb els pobles que hi havia al seu al voltant, la qual cosa dificulta més encara elaborar una hipòtesi. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulbe sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.

Subgrups

Principals subgrups fulbe, grups de clúster i varietat dialectal
Fulbe Adamawa	Nigeria  Cameroon  Chad  Central African Republic  Sudan	Oriental	Fulfulde Adamawa (Fombinaare)
Fulbe Mbororo	Nigeria  Cameroon  Chad  Central African Republic  Sudan  Niger  Gabon	Oriental	Fulfulde Sokoto (Woylaare) & Adamawa (Fombinaare)
Fulbe Bagirmi	Central African Republic  Chad	Oriental	Fulfulde Adamawa (Fombinaare) & Bagirmi
Fulbe Sokoto	Nigeria  Niger	Eastern	Fulfulde Sokoto (Woylaare)
Fulbe Gombe	Nigeria	Oriental	Fulfulde Sokoto (Woylaare) - Adamawa (Fombinaare) Transitional
Fulbe Borgu	Nigeria  Benin  Togo	Central	Fulfulde Borgu & Western Niger (Jelgoore)
Fulbe Jelgooji	Mali  Niger  Burkina Faso	Central	Fulfulde Western Niger (Jelgoore) & Massina (Massinakoore)
Fulbe Massina	Mali	Central	Fulfulde Massina (Massinakoore)
Fulbe Nioro	Mali  Senegal  Mauritania	Western	Pulaar - Fulfulde Fuua Tooro - Massina (Massinakoore) Transitional
Fulbe Futa Jallon	Guinea Guinea Bissau  Sierra Leone	Western	Pular Fuuta Jallon
Fulbe Futa Tooro	Senegal  Mauritania	Occidental	Pulaar Fuuta Tooro
Fulbe Fuladu	Senegal Guinea Bissau  Gambia	Occidental	Pulaar - Pular Fuuta Tooro - Fuuta Jallon Transicional

Història

Els estats fulbe

Uns dos mil anys aC, pastors camites d'Etiòpia van moure's cap a l'occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al segle xi, es van fixar a Futa Toro (Senegal). Amb l'enfonsament de l'Imperi de Ghana, van progressar a l'est per Dhombogo i Kaarta, on es van establir alguns clans; altres clans es van barrejar amb els mandingues i originaren els fulanke; el grup principal va restar a Kaniagan, al sud de Bagana, fins al segle xv, quan van marxar a Macina dirigits per Maga Diallo. Una fracció es va instal·lar a Bakounou, i una altra va arribar a la part nord del llac Debo, va creuar el Níger a Say i es va instal·lar a Sokoto, i alguns grups van seguir fins al modern Adamawa. Del grup de Macina, van sortir després grups que es van establir a Liptako, Futa Djalon (Guinea-Conakry) i al país dogon entre els segles xvi i xviii.

L'estat fulbe més important fou l'Imperi de Macina (1810-1940) iniciat amb Ahmadu I, que va ser destruït el 1862 pels tekrurs d'Al Hadj Omar (Hagg Umar).

A Nigèria, en concret al Regne de Gober (un dels set estats hausses), els fulanis, dirigits per Osman Dan Fodio (nascut el 1754), un musulmà oposat al rei de Gober, va predicar la guerra santa i va derrotar les tropes reials el 21 de juny del 1804 i es va fer proclamar Sarki n'Musulmi ('comandant dels creients'). Va estendre la seva autoritat a Kano i va sotmetre els principats hausses de Katsina, Kebbi, Nupe, Zaria i Liptako. Va ser el fundador del soldanat de Sokoto, del qual es va segregar la part occidental amb capital a Gwandu. La crida d'Osman Dan Fodio a la guerra santa fou seguida a altres llocs i sota la seva bandera verda es van fundar estats musulmans a Hadeida, Adamawa, Gombe, Katagum, Nupe, Ilorin, Daura i Bauchi, tots els quals reconeixien la preeminència de Sokoto; l'emirat d'Adamaua en fou el més important, i finalment se'l van repartir anglesos i alemanys el 1900, i va quedar la major part en poder del britànics, a la Nigèria del Nord, que també van posar sota el seu protectorat la resta dels estats (1903).

Referències

1. Fulbe Cluster The Joshua Project
2. Fulani de Nigèria a The Joshua Project
3. Fulani de Guinea a The Joshua Project
4. Guinée
5. Senegal a The Joshua Project
6. Camerun a The Joshua Project
7. Niger a The Joshua Project
8. Niger
9. Població de Mali a The Joshua Project
10. Mali
11. Burkina Faso The Joshua Project
12. Benin a The Joshua Project
13. Costa d'Ivori a Joshua Project
14. Txad a The Joshua Project
15. Gambia a The Joshua Project
16. Guinea Bissau a The Joshua Project
17. Sierra Leone a The Joshua Project
18. República Centreafricana a The Joshua Project
19. Sudan a The Joshua Project
20. Mauritània a The Joshua Project
21. Ghana a The Joshua Project
22. ^{[enllaç sense format]} http://www.encyclopedia.com/topic/Fulani.aspx%7CThe Fulani form the largest pastoral nomadic group in the world. The Bororo'en are noted for the size of their cattle herds. In addition to fully nomadic groups, however, there are also semisedentary Fulani—Fulɓe Laddi—who also farm, although they argue that they do so out of necessity, not choice. A small group, the Fulɓe Mbalu or Sheep Fulani, rely on sheep for their livelihood.
23. «the Fulani People». Scribd.com, 06-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2013].

Bibliografia

• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) (2005): "Adamawa Fulfulde". Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. Dallas: SIL International. Accessed 25 June 2006.
• Ndukwe, Pat I., Ph.D. (1996). Fulani. New York: The Rosen Publishing Group, Inc.
• Christiane Seydou, (ed.) (1976). Bibliographie générale du monde peul. Niamey, Institut de Recherche en Sciences Humaines du Niger

Enllaços externs

• Portal d'història i cultura Fulɓe
• Portal d'història i cultura Fulɓe Fuuta Jaloo
• WorldStatesmen - Estats Tradicionals Nigerians
• Diccionari bilingüe online Arxivat 2011-02-24 a Wayback Machine.