From Wikipedia, the free encyclopedia
La frontera entre França i Suïssa (alemany: Grenze zwischen Frankreich und der Schweiz, francès: Frontière entre la France et la Suisse, italià: Confine tra la Francia e la Svizzera) es la frontera internacional entre França, estat membre de la Unió Europea i de l'Espai Schengen, i Suïssa, que no forma part de la Unió Europea però sí de la Zona Schengen. Separa les noves regions franceses de Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat dels cantons suïssos de Jura, Vaud i cantó de Ginebra, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Neuchâtel i Valais. Té una longitud de 572 km de llarg.[2][3] Les seves fronteres actuals són principalment producte del Congrés de Viena de 1815, amb l'adhesió del cantó de Ginebra, cantó de Neuchâtel i Valais a la Confederació Helvètica, però des de llavors ha estat modificada en detall, per última vegada l'any 2002.[4]
Característiques | |
---|---|
Entitats | França Suïssa |
Extensió | 525 kilòmetres[1] |
Història | |
Establiment | 1815 |
Reconeixement actual | 2002 |
Coordenades | 45° 55′ 23″ N, 7° 02′ 40″ E |
Comença al trifini Alemanya - França - Suïssa (47° 35′ 23″ N, 07° 35′ 21″ E), situada al mig del Rin, als municipis de Weil-am-Rhein (Alemanya, land de Baden-Württemberg), de Huningue (França, departament de l'Alt Rin) i la ciutat de Basilea (Suïsa, cantó de Basilea-Ciutat). Aquesta és simbolitzada pel Dreiländereck, monument situat a uns 150 mètres al sud-est en territori suís.
El límit segueix una direcció general cap al sud-oest a través del Massís del Jura fins al voltant de Ginebra. Entre Meyrin i Saint-Genis-Pouilly la frontera passa a través dels edificis i instal·lacions de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), al túnel del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). Voreja la ciutat a través de la Roine abans d'unir-se a la costa sud del llac de Ginebra entre Chens-sur-Léman (França) i Hermance (Suïssa). Després la frontera passa més o menys al mig del llac uns cinquanta quilòmetres,[5] abans d'unir-se al marge proper a la localitat de Sant-Gingolph. Després pren direcció general cap al sud a través dels Alps.
S'acaba al sud eal trifini França - Itàlia - Suïssa (45° 55′ 21″ N, 07° 02′ 38″ E) a unes poques desenes de metres al nord-oest de la part superior de Mont Dolent ( 3820 m), a la localitat francesa de Chamonix (Alta Savoia), el municipi italià de Courmayeur (Vall d'Aosta) i localitat suïssa d'Orsières (Valais).
La frontera corre al llarg de vuit cantons suïssos (Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Solothurn, Jura, Neuchatel, Vaud, Ginebra i Valais) i sis departaments francesos (Alt Rin, territori de Belfort, Doubs, Jura, Ain i Alta Savoia) de tres regions franceses (Gran Est, Alvèrnia-Roine-Alps i Borgonya - Franc Comtat).
La ruta ha estat modificat diverses vegades, per exemple a la Vall de Dappes pel tractat de Dappes, o un segle després que la pista de l'Aeroport Internacional de Ginebra sigui a Suïssa,[6] o que la frontera passi per la duana entre l'autopista suïssa A1 i l'autopista francesa A41.[7] Des de la vall de Dappes fins als cims de Noirmont, la frontera es basa en l'antiga frontera entre la diòcesi de Lausana i l'arxidiòcesi de Besançon al segle xiii amb algunes excepcions. Principalment Jougne se situa actualment a França quan el 1228 es trobava sota la diòcesi de Lausana per la circumscripció eclesiàstica i sota el bisbe de Lausana per la circumscripció temporal.[8]
La delimitació fronterara és el resultat d'una successió de tractats o d'acords bilaterals entre els dos estats (1780, 1816, 1824, 1826, 1891), completats per nombrosos canvis de territoris (1862, 1953, 1959, 1963, 1977, 1984, 1996, 2002).[9] La convenció del 10 de març de 1965[10] precisa en particular, les condicions de demarcació i manteniment de la frontera. Aquesta convenció estableix en el seu primer article, « La demarcació de la frontera - com es defineix pels acords internacionals en vigor entre els dos estats - ha de ser establerta i mantinguda de manera que el traçat estigui ben determinat i es pugui veure en qualsevol moment i en tot el seu abast »
A França, el Ministeri de l'Interior és responsable del manteniment de les fronteres físiques, i representat en els departaments fronterers pels delegats a la demarcació.[11] A Suïssa, l'inspector cantonal juga el mateix paper, en coordinació amb els serveis cantonals de casastre, i sota el control de la Direcció Federal de Mesurament Cadastral.[12][13] Els representants dels dos països es reuneixen en comissió mixta de demarcació (anual o bianual), celebrada alternativament a França i Suïssa per al desenvolupament d'un pla de distribució del treball a realitzar pels funcionaris responsables, i la distribució equitativa de les despeses ocasionades per aquest treball. A França, el Ministeri de l'Interior assigna uns 30.000 euros en crèdits específics coneguts com a "demarcació i manteniment de la frontera", oberts cada any en el seu pressupost.
Durant anys, les maneres de càlcul topogràfic difereixen d'un país a un altre, actualment les coses són molt més fàcils. Les coordenades de Suïssa i França es substitueixen per les coordenades úniques europees. Un arxiu de coordenades de 2.930 punts, extrets de Sistema d'Informació Geogràfica de l'Oficina Federal de Topografia va ser transmeses a França.[14]
La campanya de mesura oficial de fronteres, que es completarà el 2016, es basa en aquestes noves coordenades a l'estàndard geodèsic europeu ETRS89 (Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989). Aquest treball es duu a terme en el marc del projecte europeu Estats limítrofs d'Europa llançat en 2004 per l'associació europea « EuroGeographics »[15] que reagrupa 55 agències nacionals de cartografiae, i la seva finalitat és harmonitzar els arxius utilitzats pels diversos organismes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.