Freddy de Vree

Freddy de Vree (1939-2004) fou un poeta, assagista i creador de programes radiofònics belga que escrivia inicialment en francès i més tard en llengua neerlandesa.

Freddy de Vree

Biografia
Naixement	3 octubre 1939 Anvers (Bèlgica)
Mort	3 juliol 2004 (64 anys) Antwerpen
Altres noms	Conny Couperus Marie-Claire de Jonghe
Nacionalitat	belga
Formació	Programa Internacional d'Escriptura
Activitat
Ocupació	Poeta, escriptor, assagista creador de programes radiofònics
Activitat	(Floruit: 1981 )
Ocupador	BRT
Obra
Localització dels arxius	Casa de les Lletres
Família
Cònjuge	amistançada: Sylvia Kristel
Premis
Arkprijs de la paraula lliure (1977)

Va néixer el 3 d'octubre de 1939 a Antwerpen. Era una persona enterca, anarquista i dandiesca. Va ser un dels tres actors que el 1967 van representar a pell la Santíssima Trinitat al final de la peça Masscheroen (pronuncia: masserún) de Hugo Claus al festival de teatre experimental de Knokke, que després va ser prohibida i va valdre a l'autor una condemnació criminal. El 1999, sobre aquesta experiència de Vree va dir: «A la fi dels anys seixanta era important mostrar-se a pèl, tenia un significat. […] S'ha de veure tot a l'esperit del temps.[…]. Hi havia els progressistes puritans que manifestaven contra la guerra del Vietnam. Al costat hi havia un grup que donava la cara per a una sexualitat lliure. Aleshores s'organitzava també un debat sobre la nuesa».^[1] Fora de la seva obra radiofònica i poètica també escrigué dos thrillers, 69+1 James Klont, (1966) una paròdia sobre James Bond i De ergenamen van de dood (Els hereus de la mort). La seva obra assagística i damunt tot els articles que va escriure sobre Hugo Claus i Willem Frederik Hermans queden una font important per a comprendre aquest dos escriptors majors de la literatura en neerlandès del segle xx.^[2]

Va morir el 3 de juliol de 2004 a Antwerpen a l'edat de 64 anys.^[3]

Obres destacades

Al web de la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa hi ha una bibliografia primària i secundària completa.^[4]

En francès

• Blues pour Boris Vian (1961)
• Mots pour Karin (1963)

En neerlandès

Sota el pseudònim de Marie-Claire De Jonghe

• Jaja (1969), un poemari agressiu contra el nacionalisme flamenc.
• De lemen liefde (1969) poemes amb un tema lesbià

Al nom seu propi

• A.C. (1971), poemari premiat

Assaig

• Rita Renoir, enz. (1973)
• Beleggen en beliegen (1975), una crítica del mercat de l'art.
• Hugo Claus (1976)
• Steden en Sentimenten (1977), premi literari Arkprijs de la paraula lliure^[5]
• Willem Frederik Hermans: de aardigste man ter wereld (2002)

Referències

1. Libert, Marijke «Bloot op de planken: acteurs over de nieuwe naaktheid (Despullat al teatre: actors parlen sobre la nova nuesa)» (en neerlandès). De Morgen, 16 gener 1999 (1999-01-16).
2. Jespers, Henri-Floris. «Thrillerschrijver Freddy de Vree» (en neerlandès). Mededelingen van het Centrum voor Documentatie & Reëvaluatie. Centrum voor Documentatie & Reëvaluatie, 9 juny 2011 (2011-06-09). [Consulta: 14 maig 2014].
3. van Bork, G.J; Verkruijsse, Peter Jozias. «Vree, Freddy de». A: De Nederlandse en Vlaamse auteurs van middeleeuwen tot heden met inbegrip van de Friese auteurs. (Els escriptors neerlandesos i flamencs de l'edat mitjana fins avui (en neerlandès). Weesp: De Haan, 1985, p. 618-619. ISBN 9789022845653.
4. «Freddy de Vree» (en neerlandès). Biblioteca digital de la literatura neerlandesa, s.d.. [Consulta: 14 maig 2014].
5. «De Vree, Freddy» (en neerlandès). Schrijversgewijs: Vlaamse schrijvers 1830-heden.