Frans de Waal

Franciscus Bernardus Maria de Waal, conegut simplement com a Frans de Waal ('s-Hertogenbosch, 29 d'octubre de 1948 - Atlanta, 14 de març de 2024),^[1] fou un biòleg neerlandès. Estava especialitzat en primatologia i etologia i era considerat un expert important en aquestes disciplines.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Frans de Waal

Biografia
Naixement	29 octubre 1948 's-Hertogenbosch (Països Baixos)
Mort	14 març 2024 (75 anys) Atlanta (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	càncer d'estómac
Formació	Universitat d'Utrecht - biologia (–1977) Universitat Radboud de Nimega Universitat de Groningen
Director de tesi	Jan van Hooff
Activitat
Camp de treball	Etologia, zoologia, psicobiologia, primat i fotografia
Ocupació	professor d'universitat, fotògraf, autor, zoòleg, primatòleg, etòleg, investigador
Ocupador	Universitat Emory Universitat d'Utrecht
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2004–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Societat Filosòfica Americana
Obra
Obres destacables (1995) La Politique du chimpanzé (2011) The Age of Empathy: Nature's Lessons for a Kinder Society
Estudiant doctoral	Jessica Flack
Premis
(2021)  doctor honoris causa per la Universitat Jean Monnet (2012)  Premi Ig Nobel (2009)  Medalla Ariëns Kappers (2008)  Premi Pierre Bayle (2005)  Premi Arthur W. Staats  Cavaller de l'Orde del Lleó Neerlandès  Los Angeles Times Book Prize

Carrera

Va estudiar biologia a Nimega i Groningen, i va obtenir el seu doctorat el 1977 a la Universitat d'Utrecht. Del 1975 al 1981 va investigar la colònia de ximpanzés del Burgers Zoo d'Arnhem. Des del 1981 fa investigacions científiques als Estats Units i des del 1996 és catedràtic al departament de psicologia a la Universitat Emory d'Atlanta. Des del 1997 també és director del Living Links Center del Yerkes National Primate Research Center. El 2013 va acceptar la catèdra Eugène Dubois a la Universitat de Maastricht.^[2]

El 2007, la revista americana Time el va citar entre els TIME 100: The People Who Shape Our World, una llista dels 100 artistes, científics, polítics, emprenedors, etc., amb més influència del moment.

Obra

Amb el seu llibre Chimpansee-politiek, De Waal va tenir èxit internacional per primer cop. En aquest llibre, explica el comportament d'aquests hominoïdeus com a intel·ligent i emocional. L'interès en la cognició dels primats i la col·laboració dels animals va sorgir en gran part per aquesta obra de De Waal.

També van suscitar interès les seves investigacions en el si de comunitats de primats per a solucions de conflicte, reconciliació, empatia i l'evolució de la moralitat. Les seves comparacions entre el comportament dels humans i el d'altres espècies d'animals li van donar renom internacional.

El 2006, Frans de Waal va publicar amb dos altres científics un article a la revista americana PNAS, en què van demostrar que els elefants disposen d'autoconeixement gràcies a la prova del mirall. Els humans, els hominoïdeus i els dofins també ho van aconseguir.

Referències

1. «'Wereldberoemde Nederlandse primatoloog Frans de Waal overleden'». Het Parool, 16-03-2024.
2. «Frans de Waal op eerste Eugène Dubois wisselleerstoel» (en neerlandès). Universitat de Maastricht, 26-09-2014. [Consulta: 13 febrer 2016].

Vegeu també

• Cultura animal

Enllaços externs

• Universitat d'Emory - biografia (anglès).
• VPRO Noorderlicht - Entrevista (neerlandès).
• Perque no hauriem de menysprear els ximpanzés. Entrevista Arxivat 2016-02-16 a Wayback Machine. (neerlandès).
• Coco Masters - Article amb la publicació de Frans de Waal al TIME 100: The People Who Shape Our World Arxivat 2013-08-07 a Wayback Machine. (anglès).