Francisco Rubio Llorente

Francisco Rubio Llorente (Berlanga, província de Badajoz, 25 de febrer de 1930 - Madrid, 23 de gener del 2016^[1]) fou un jurista espanyol. Va ser Magistrat del Tribunal Constitucional (1980-1992) organisme del que en fou Vicepresident (1989-1992). Va ser President del Consell d'Estat entre 2004 i 2012.

Francisco Rubio Llorente

Biografia
Naixement	25 febrer 1930 Berlanga (Província de Badajoz)
Mort	23 gener 2016 (85 anys) Madrid
Causa de mort	insuficiència cardíaca
President del Consell d'Estat
19 d'abril de 2004 – 23 de març de 2012
← Romay Beccaría Romay Beccaría →
Vicepresident del Tribunal Constitucional
1989 – 1992
← Gloria Begué Cantón Luis López Guerra →
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla La Sorbona Universitat de Madrid Universitat de Colònia
Activitat
Ocupació	jurista, escriptor, professor d'universitat, jutge, traductor
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat Universitat Central de Veneçuela
Membre de	Academia Europaea (1988–) Col·legi Lliure d'Emèrits Tribunal Constitucional d'Espanya
Premis
(2013)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid (2013)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (2007)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (2000)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1997)  Orde del Mèrit Constitucional (1992)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Medalla d'Extremadura  doctor honoris causa per la Universitat d'Oviedo
Llista President del Consell d'Estat

Va cursar estudis de dret en la Universitat de Valladolid, Doctor per la Universitat de Colònia (Alemanya) i de l'Institut d'Estudis Polítics de París. Fou estat professor de la Universitat Central de Veneçuela, lletrat i secretari general de les Corts Generals, on va treballar com a assessor de la ponència constitucional que va elaborar el text aprovat el 1978, i catedràtic de dret constitucional a les universitats de Valladolid i Complutense de Madrid.

Fou investit doctor honoris causa per les universitats d'Oviedo i Valladolid. Traductor de Karl Marx i Max Weber a l'espanyol.

En el Fòrum Europa de 2005 es va referir a les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears com a comunitat nacional catalana, com a comunitat cultural i no pas política, cosa que provocà les protestes de Francisco Camps.^[2] Malgrat això, després va rectificar i afirmà considerar "inadequat" nomenar "comunitat nacional" les autonomies.^[3] Tot i que rebutjava les expressions dret a decidir i a l'estat propi, i es va mostrar contrari a unes possibles eleccions plesbicitàries,^[4] es va mostrar partidari d'una consulta a Catalunya per tal d'evitar "efectes impredecibles"^[5] i d'una reforma asimètrica de la Constitució espanyola de 1978.^[6]

Referències

1. Agències no determinades per l'editor «Fallece Francisco Rubio Llorente, expresidente del Consejo de Estado». El País, 23-01-2016 [Consulta: 23 gener 2016].
2. 'Comunitat Catalànica', El País, 11 de març de 2005
3. Rubio Llorente rectifica y considera inadecuado llamar "comunidad nacional" a las autonomías, El País, 11 de març de 2005
4. Rubio Llorente descalifica las elecciones plebiscitarias de Mas, El País, 3 d'octubre de 2013
5. Rubio Llorente defiende una consulta en Catalunya para evitar "efectos impredecibles", El Periódico, 3 d'octubre de 2013
6. Rubio Llorente urge a la reforma constitucional “asimétrica”, El País, 18 de febrer de 2015

Enllaços externs

• Presidents del Consell d'Estat Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Notícies sobre Francisco Rubio Llorente a El País
• Articles de Francisco Rubio Llorente a El País