Francisco Lozano Vicente

Francisco Lozano Vicente (Barcelona, 4 d'octubre de 1922 - Madrid, 8 de juny de 2006) fou un enginyer i polític espanyol, ministre d'Habitatge durant la transició espanyola.

Francisco Lozano Vicente

Biografia
Naixement	4 octubre 1922 Barcelona
Mort	8 juny 2006 (83 anys) Madrid
Ministre d'Habitatge[1]
12 de desembre de 1975 – 4 de juliol de 1977
← Luis Rodríguez de Miguel càrrec abolit →
President de RENFE
6 de juny de 1970 – 19 de desembre de 1975
← Alfonso Osorio Plácido Álvarez Fidalgo →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Enginyer
Família
Cònjuge	Visitación Muñoz Villanueva
Premis
Orde del Mèrit Civil Creu del Mèrit Militar
Llista Procurador a Corts 23 desembre 1975 – 30 juny 1977 ← Luis Rodríguez de Miguel Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Habitatge

Biografia

Es llicencià en enginyeria de Camins, Canals i Ports a Barcelona, i en 1949 va ingressar com a funcionari del cos d'enginyers de l'Estat en la Prefectura d'Obres Públiques de Barcelona. Posteriorment fou destinat a les Prefectures d'Obres Públiques de Badajoz i Madrid. En 1962 és destinat als serveis centrals del Ministeri d'Obres Públiques, on fou cap de les divisions de Construcció i Materials de la Direcció general de Carreteres.^[2]

Entre altres càrrecs, va ser vicepresident de la Comissió de Revisió de Preus, delegat del Govern i president de RENFE des del 5 de juliol de 1970 fins al 15 de desembre de 1975,^[3] quan fou nomenat ministre de l'Habitatge al primer govern de la Monarquia.

Considerat un tecnòcrata i no afiliat a cap partit polític, fou renovat en el seu càrrec en el primer govern d'Adolfo Suárez i es va mantenir fins al 4 de juliol de 1977. Fou condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Civil i la Gran Creu del Mèrit Militar, i amb la medalla d'or de la Universitat Autònoma de Madrid.^[4]