Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesco Selmi (7 d'abril de 1817, Vignola, Ducat de Mòdena i Reggio - Vignola, Regne d'Itàlia, 13 d'agost de 1881) fou un químic italià considerat el cofundador, juntament amb l'escocès Thomas Graham, de la química dels col·loides.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1817 Vignola (Itàlia) |
Mort | 13 agost 1881 (64 anys) Vignola (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Química col·loidal |
Ocupació | químic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Bolonya |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1845–) |
El 1839 obtingué el títol de farmacèutic a la Universitat de Mòdena i Reggio. Ensenyà química a l'institut de Reggio Emilia i després a la Universitat de Mòdena i Reggio.
Fou un fervent patriota, per la qual cosa participà en la revolució del 1848 contra el Duc Francesc V. Però els austríacs avortaren la revolta i el restauraren al poder. Selmi fou condemnat a mort. Fugí i es refugià a Torí, Piemont, Regne de Sardenya. De seguida fou nomenat professor de física, química i mecànica al Col·legi Nacional de Torí. En aquests anys col·laborà en la fundació de la Società Nazionale per l'Unità d'Italia. Després de la unió del Ducat de Mòdena i Reggio al Regne de Sardenya el 1860, fou diputat per la nova província de Mòdena. També es dedicà a l'estudi de les obres de Dante, especialment de la Divina Comèdia. Freqüentà les converses literàries al saló de la baronessa Olimpia Savio. Finalment el 1867 aconseguí la càtedra de química i farmàcia a la Universitat de Bolonya.
Entre 1845 i 1850 publicà els primers estudis sobre els col·loides, en particular sobre el clorur d'argent, el blau de Prússia, i de sulfurs. Participà en el descobriment del clorur de plom (IV). A Bolònia inicià estudis de química toxicològica i morí infectat després de disseccionar un animal mort per tifus, del qual volia descobrir-ne la toxina. Fou autor d'una enciclopèdia de química.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.