Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach (Barcelona, 6 de febrer de 1845 [1]- Barcelona, 12 de setembre del 1918[2]) fou un compositor català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1845 Barcelona |
| Mort | 12 setembre 1918 (73 anys) Barcelona |
| Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| Alumnes | Lluïsa Casagemas i Coll |
| |
Fill de Francesc Sánchez i Macià impresor i professor d'idiomes natural de Barcelona i de Maria Anna Gavañach i Maymó natural de Torelló. El 1852 ingressà en la Capella de Música de la parròquia de Santa Anna, on estudià solfeig i piano sota la direcció del mestre Llorens. Fou matriculat alumne del Conservatori d'Isabel II el 1857, guanyant un primer premi en els exàmens del 1861 i que foren presidits pel professor Francesc Valldemosa.[3] Estudià al conservatori del Liceu amb Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.[4] Amplià estudis amb Daniel Auber a París (1869-1871). De retorn a Barcelona, el 1881 estrenà l'òpera La cova dels orbs. Compongué diverses obres per a lluïment dels seus alumnes en els festivals de final del curs del conservatori: Humorada, per a sis pianos a quatre mans, El diablo en Ginebra (1895), per a conjunt de corda, piano i harmònium, i un gran nombre de peces vocals (Aprime d'amore (1893), La palma (1894), La salutación angélica (1896), Ni mai que l'hagués vist (1896), Cançó dels aucells (1898), La zíngara i Carta a Paquita (1899), A la non-non i Són mos amics (1900), Balada catalana (1903). També se cita d'ell una altra òpera en un acte, La messagiera (1899).
Fou professor de teoria musical i de conjunt del Conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893 fins al seu traspàs el 1918. Entre els seus alumnes cal destacar Frank Marshall i Lluïsa Casagemas.
Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899).
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
