François Dupeyron

Biografia

És diplomat per l'IDHEC.^[1] Va ser cofundador, amb Mireille Abramovici, Jean-Denis Bonan, Richard Copans i Guy-Patrick Sainderichin, del col·lectiu de cinema militant d'extrema esquerra Cinélutte (1973-1976).

Al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2009 va rebre el « prix France Culture Cinéma », atorgat a una personalitat cinematogràfica per la qualitat del seu treball o la força del seu compromís. Cinc d'ells l'han rebut: Alain Cavalier (2006), Rithy Panh (2007), Sandrine Bonnaire (2008), François Dupeyron (2009) i Ronit Elkabetz (2010).^[2]

Ha estat company de Dominique Faysse, actriu d'algunes de les seves pel·lícules, després editora dels seus llargmetratges des de La Chambre des officiers i coguionista de Drôle d'endroit pour une rencontre.^[3]

François Dupeyron també és el guionista de totes les seves pel·lícules, tret de la pel·lícula Trésor de la que en va assumir la direcció després de la mort de Claude Berri.

També és coguionista de tres pel·lícules: amb Nicole Garcia el 1994 per Le Fils préféré, amb Frédéric Auburtin i Gérard Depardieu el 1999 per Un pont entre deux rives, i amb Yves Angelo el 2015 per Au plus près du soleil.

És autor de diverses novel·les, entre les quals Inguélézi (Actes Sud, 2004) i Chacun pour soi, Dieu s'en fout (Editions Léo Scheer, 2009),^[4] que va adoptar al cinema el 2013 sota el títol Mon âme par toi guérie.

François Dupeyron va morir arran d'una llarga malaltia el 25 de febrer de 2016 als 65 anys.^[5]

Filmografia

Director

Curtmetratges

1978: L'ornière (nominat al César al millor curtmetratge)
1982: On est toujours trop bonne
1982 : La Dragonne (Grand Prix ex-aequo ambc Au fin porcelet de Roy Lekus al Festival Internacional del Curtmetratge de Clarmont 1983)
1984: La Nuit du hibou (César al millor curtmetratge documental)
1988: Lamento (César al millor curtmetratge de ficció)
1996: L'@mour est à réinventer, episodi : Et alors
2002: Pas d'histoire ! Regards sur le racisme au quotidien, episodi : Poitiers, voiture 11

Llargmetratges

1988: Drôle d'endroit pour une rencontre
1991: Un cor que batega
1994: La màquina, sobre la novel·la de René Belletto
1999: C'est quoi la vie ?
2001: La Chambre des officiers
2003: Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran
2004: Inguélézi
2008: Aide-toi, le ciel t'aidera
2009: Trésor (succeix Claude Berri a la seva mort)
2013: Mon âme par toi guérie (prix du Syndicat français de la critique de cinéma.)

Guionista

François Dupeyron és guionista de totes les seves pel·lícules, llevat Trésor.

1994: Le Fils préféré de Nicole Garcia - coguionista
1998: Un pont entre deux rives de Fred Auburtin i Gérard Depardieu - coguionista
2015: Au plus près du soleil de Yves Angelo - coguionista, amb el director i Gilles Legrand

Publicacions

Jean qui dort, Fayard, 2002
Inguélézi, Actes Sud, 2004 ISBN 978-2-7427-5138-9
Le Grand Soir, Actes Sud, 2006 (réimp. 2009)
- récit sur Gustave Courbet et la Commune de Paris (1871)
Chacun pour soi, Dieu s'en fout, Éditions Léo Scheer, 2009
Où cours-tu Juliette ?, Éditions Léo Scheer, 2010

Distincions

Premis

1990: Premi de l'Ajuda a la Creació de la Fondation Gan pour le cinéma per Un cor que batega
Césars 1985: César al millor curtmetratge documental per La Nuit du hibou
Césars 1989: César al millor curtmetratge de ficció per Lamento
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1999: Conquilla d'Or per C'est quoi la vie ?

Nominacions

Césars 1979: millor curtmetratge de ficció per L'Ornière
Césars 1989: millor òpera prima per Drôle d'endroit pour une rencontre
Césars 1989 : millor guió original o adaptació pour Drôle d'endroit pour une rencontre
Césars 2002: millor pel·lícula per La Chambre des officiers
Césars 2002 : millor director per La Chambre des officiers
Césars 2002 : millor guió original o adaptació per La Chambre des officiers