From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferrante Gonzaga (Màntua, 28 de gener de 1507 (Gregorià) - àrea metropolitana de Brussel·les, 15 de novembre de 1557 (Gregorià)) fou un condotiero italià, home de confiança de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, qui el va nominar virrei de Sicília del 1535 al 1546 i governador de Milà del 1546 al 1554; a partir del 1539 va ser comte de Guastalla.
  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 gener 1507 (Gregorià) Màntua (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 15 novembre 1557 (Gregorià) (50 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) | ||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall | ||||||||||||||||||||||
| Sepultura | catedral de Milà | ||||||||||||||||||||||
| Comte de Guastalla | |||||||||||||||||||||||
| 1539 – 1577 | |||||||||||||||||||||||
← Ludovica Torelli | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | condottiero, diplomàtic | ||||||||||||||||||||||
| Altres | |||||||||||||||||||||||
| Títol | Comte Governador del Ducat de Milà Virrei de Sicília | ||||||||||||||||||||||
| Família | Gonzaga | ||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Isabel de Càpua | ||||||||||||||||||||||
| Fills | Ippolita Gonzaga, Cèsar I Gonzaga, Francesco Gonzaga, Andrea Gonzaga, Giovanni Vincenzo Gonzaga, Ottavio Gonzaga, Lluís Gonzaga, fill | ||||||||||||||||||||||
| Pares | Francesc II Gonzaga i Isabel d'Este | ||||||||||||||||||||||
| Germans | Eleonora Gonzaga Ercole Gonzaga Frederic II Gonzaga Ippolita Gonzaga | ||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||
 
| |||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||
Ferran era el cinquè dels sis fills que va tenir Francesc II Gonzaga i Isabel d'Este, marquesos de Màntua.[1] Els seus pares el van destinar a la carrera de les armes i el van enviar a Madrid el 1523, per servir l'emperador Carles V, on va conèixer l'escriptor italià Baldassarre Castiglione. Molt valorat per l'emperador,[2] el 1526 era un dels capitans imperials destinats a la guerra contra França, i el 1527 estava entre els principals protagonistes del saqueig de Roma.[3] Va aprofitar per passar a visitar la seva mare que havia anat a Roma per tractar amb el papa sobre el nomenament del seu fill Ercole com a cardenal.[4]
L'any següent se li va confiar la defensa de Nàpols, que era assetjada pel mariscal Lautrec i en guerra contra els nobles de la Pulla afins als francesos.[5] En pagament pels seus serveis se li va donar en feu el territori d'Ariano Irpino. Ferran aspirava al dot d'Isabel de Càpua, filla i hereva del difunt Ferran de Càpua, que li aportaria Molfetta, Giovinazzo i el Comtat de Benevento. Quan va obtenir el consentiment del papa, de l'emperador i de la mare d'Isabel, Antonicca del Balzo, es va casar amb la princesa de Molfetta a Nàpols el mateix 1529.[6] Amb la unió dels dos patrimonis, va esdevenir un dels majors propietaris de terres del Regne de Nàpols.
El 1530 va comandar el setge de Florència. Per la seva aportació a la caiguda de la República Florentina i el retorn dels Mèdici al govern d'aquesta ciutat, el papa Climent VII, el va nomenar governador de Benevent.[7]
Mentre el seu germà Frederic era nomenat per Carles V comandant general de l'exèrcit imperial a Itàlia i obtenia el títol de duc de Màntua, a Ferran se li va concedir el 1531 el nomenament de cavaller del Toisó d'Or.[8] El 1532 va anar a Àustria, per participar en la defensa contra els turcs.
Carles V el va nomenar virrei de Sicília, càrrec que va tenir del 1535 al 1546 (actualment a Messina encara hi ha les restes de la fortalesa que porta el seu nom, el Fort Gonzaga), i després va ser governador de Milà del 1546 al 1554. Durant el seu govern a Milà, Ferran va estar més o menys implicat en la conjura que va causar la mort de Pere Lluís I de Parma a Piacenza, encara que el responsable directe va ser Giovanni Anguissola; d'aquesta manera va contribuir a alimentar l'odi entre les famílies Farnese i Gonzaga que va caracteritzar els següents decennis.[9]
Ferran va morir a Brussel·les a conseqüència de les ferides per una caiguda de cavall durant la batalla de Sant Quintí (1557).[10] Va ser sepultat a la catedral de Màntua.
Ferran va adquirir a la comtessa Ludovica Torelli el senyoriu de Guastalla per 22.230 escuts d'or el 1539. Aquest comtat va gaudir d'autonomia respecte als altres feus adquirits per mèrit o per matrimoni al sud de la península Itàlica. Gràcies a aquesta adquisició va esdevenir el sobirà d'un petit estat i fou el cap d'una dinastia, una nova branca dels Gonzaga, ja que l'emperador li va concedir passar els drets successoris als seus descendents.[11][12]
Amb la seva esposa Isabel de Càpua va tenir molts fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
