Fernando Llorente Torres

Fernando Llorente Torres de renom El Rey León,^[10] (Pamplona, 26 de febrer de 1985) és un exfutbolista navarrès que jugava com a davanter.

Fernando Llorente

Biografia
Naixement	Fernando Llorente Torres 26 de febrer de 1985 (1985-02-26) (39 anys) Pamplona, Navarra
Altres noms	«Madari»[1] «El Rei Lleó»[2][3] «El 'Killer'»[4] «El camió de La 'Roja'»[5][6] «Hulk»[7] «El malson lusità» «La torre»[8] «El bou»[9]
Alçada	1,95 m
Pes	87 kg
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	2005 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Lliga	Premier League
Posició a l'equip	Davanter
Núm. esportiu	20
Clubs juvenils Anys Equip 1994–1995 Funes 1995–1996 River Ebro 1996–2003 Athletic Club Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 2003–2004 CD Basconia 33 (12) 2004–2005 Bilbao Athletic 16 (4) 2005–2013 Athletic Club 262 (85) 2013–2015 Juventus FC 66 (23) 2015–2016 Sevilla FC 23 (4) 2016–2017 Swansea City AFC 33 (15) 2017–2019 Tottenham Hotspur FC 36 (2) 2019–2021 SSC Napoli 20 (3) 2021 Udinese Calcio 14 (1) 2021–2022 SD Eibar 19 (2) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 2005–2007 País Basc 5 (1) 2005 Espanya sub-20 4 (5) 2005–2007 Espanya sub-21 9 (5) 2008–2013 Espanya 24 (7)
Participà en
2012	Eurocopa 2012
2010	Mundial de Futbol 2010
2009	Copa Confederacions 2009
Premis
Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya
Llista Trajectòria   Juvenil 1995–1996 CA River Ebro 1996–2003 Athletic Club   Equip 2003–2004 CD Basconia 33 (12) 2004–2005 Bilbao Athletic 16 (4) 2005–2013 Athletic Club 333 (118) 2013–2015 Juventus FC 92 (27) 2015–2016 → cessió:  Sevilla FC 36 (7) 2016–2017 Swansea City 35 (15) 2017–2019 Tottenham Hotspur 66 (13) 2019–2020 SSC Napoli 29 (4) 2021–2021 Udinese Calcio 14 (1) 2021–2022 SD Eibar 22 (2)   Selecció nacional 2003–2003   Espanya sub-17 3 (2) 2005–2005   Espanya sub-20 4 (5) 2005–2006   Espanya sub-21 9 (5) 2005–2007   País Basc 5 (1) 2008–2013   Espanya 23 (7)

Va començar la seva carrera amb l'Athletic Club, avançant a través de diferents nivells juvenils i, després de debutar amb el primer equip l'any 2005, es va convertir en un dels jugadors ofensius més importants del club en la dècada següent. Va marcar 29 gols en totes les competicions a la temporada 2011-12, i va ser descrit com una "llegenda de Bilbao".^[11][12] Va signar contracte posteriorment amb la Juventus FC el 2013, i va guanyar el títol de la Serie A dues vegades durant els seus dos anys allà. Posteriorment, va passar la temporada 2015–16 de tornada a Espanya amb el Sevilla FC abans de traslladar-se al Swansea City AFC el 2016 i al Tottenham Hotspur FC l'any següent, arribant a la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2018-2019 amb aquest darrer equip. Es va retirar als 38 anys, després de passar per SSC Napoli, Udinese Calcio i SD Eibar.

Internacionalm amb la selecció espanyola del 2008 al 2013, Llorente va ser membre de les seleccions que van guanyar la Copa del Món de 2010 i l'Eurocopa 2012 .

Trajectòria

Fernando Llorente amb el dorsal 9 a l'Athletic Club.

La seva formació com a futbolista professional la va efectuar en el planter de l'Athletic Club a Lezama, després despuntar en diferents equips divisions regionals. Va passar per totes les categories inferiors del Club i per les seves dues filials; Club Deportivo Baskonia marcant 12 gols en 33 partits i el Bilbao Athletic competint a Segona Divisió B. El 16 gener 2005 va debutar 15, amb l'Athletic, a Primera Divisió davant el RCD Espanyol a l'Estadi San Mamés. Tres dies després, disputant el seu segon partit, va marcar el seu primer gol i consecutivament el seu primer hat-trick. És subcampió de la Copa del Rei de 2008/09 i 2011/12 i subcampió de la UEFA Europa League de 2011/12. A la temporada 2011/12 va rebre el Trofeu Zarra, premi atorgat al màxim golejador espanyol de la Lliga, va aconseguir el seu segon hat-trick oficial i va aconseguir el rècord de màxim golejador de l'Athletic Club a UEFA Europa League.

Juventus

Llorente va esdevenir oficialment jugador de la Juventus l'1 de juliol de 2013,^[13][14] on hi jugarà amb el número 14 a la samarreta.^[15]

Sevilla

El 27 d'agost de 2015, Llorente signà contracte amb el Sevilla FC per tres anys, amb una clàusula de rescissió de 20 milions d'euros.^[16][17]

Selecció espanyola

Habitual en les categories inferiors de la selecció espanyola, va guanyar el 2005 la Bota de Plata del Campionat del Món de Futbol sub-20 de 2005. Amb la selecció espanyola absoluta, hi va debutar contra la selecció de Xile, el dia 19 de novembre de 2008, a l'Estadi El Madrigal. Amb la selecció absoluta porta el dorsal «19». Des del seu debut, ha participat en diversos tornejos internacionals de seleccions: Copa FIFA Confederacions 2009, de la qual van quedar tercers, Copa Mundial de Futbol de la FIFA de 2010, de la qual es van proclamar campions, i Eurocopa 2012, de la qual es van proclamar campions també.

Fou inclòs a la llista provisional de 30 jugadors que Vicente del Bosque va confeccionar pel Mundial del Brasil, però fou finalment un dels set homes que no varen entrar a la llista final.^[18]

Vida personal

Orígens i família

Fernando Llorente és navarrès de naixement, per néixer a la Clínica Universitària de Navarra, a Pamplona, on treballava la seva tia, la germana de la seva mare, d'infermera. Però també és Riojà, cosa de la qual presumeix,^[19] ja que va viure tota la seva infància al municipi de Rincón de Soto, La Rioja, localitat natal del seu pare, on resideix la seva família i testimoni dels seus primers tocs a la pilota.^[20][21]

És fill de Fernando Llorente i Isabel Torres i el menor de tres germans, Aitzabel, dotze anys major i Jesús Miguel (Txus), quinze anys més gran i el seu representant.^[22] En les seves botes, porta gravats els noms dels seus tres nebots, Teresa, Mikel i Lucía.^[23]

En la seva vida sentimental hi ha Maria Lorente, la seva xicota donostiarra des de l'adolescència, una metgessa que treballa a l'Hospital de Basurto.^[24][25]

Acció social

Fernando Llorente va esdevenir el primer jugador de la història a guanyar un Mundial de Futbol i sortir al camp sense l'estrella a la samarreta, a causa d'un projecte solidari amb l'ONG Save the Children. El fet va succeir en un partit de la selecció de futbol d'Espanya va disputar contra Lituània el 29 de març de 2011.^[26] Aquesta iniciativa consisteix a lluitar contra la mortalitat infantil mitjançant assistència sanitària. Llorente va donar la seva estrella a Aarti, una nena de sis anys que viu en un dels barris de barraques més grans de Delhi, a l'Índia.

Palmarès

Juventus

• Serie A (3): 2013-14, 2014-15, 2015-16
• Coppa Italia (1): 2014-15
• Supercoppa Italiana (2): 2013, 2015

Sevilla

• Lliga Europa de la UEFA (1): 2015-16

Napoli

• Coppa Italia (1): 2019-20

Selecció espanyola

• Copa del Món de Futbol (1): 2010
• Campionat d'Europa (1): 2012

Referències

1. «'Madari, Rey León', el orgullo de su familia rinconera». Rioja2.com, 15-10-2010.
2. «Casillas estará agradecido a Llorente por el gol de última hora del Rey León.». As. [Consulta: 30 maig].
3. «Un 'Rey León' en el área. Radiografía a Fernando Llorente.». As. [Consulta: 26 maig].
4. «Fernando Llorente: el Killer nacional.». Mundo Deportivo. [Consulta: 13 maig].
5. «Fernando Llorente: En la Selección es mucho más fácil porque no se pegan pelotazos como en mi equipo.». MediaPunta.es. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 3 setembre].
6. «Rincón de Soto, en una nube.». ElCorreo.com. Arxivat de l'original el 2010-08-18. [Consulta: 14 juliol].
7. «La camiseta ceñida, el secreto del éxito de "Hulk" Llorente». Adidas.es, 02-07-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 11 setembre 2012].
8. «Fernando Llorente, 'La torre' del Athletic de Bilbao, recibe una falta cada 41 minutos.». LigadeFútbol.net. [Consulta: 16 març].
9. «La Juventus se lanza al ataque a por el ‘Toro’ Llorente.». Marca.com. [Consulta: 14 agost 2012].
10. San Martín, P. P. «Un 'rey león' en el área» (en castellà). , 26-05-2010.
11. «Chelsea on high alert after striker Fernando Llorente rejects new deal with Athletic Club». , 09-08-2012.
12. Ortiz de Lazcano, Javier «Los discípulos de Pichichi» (en castellà). , 09-10-2015.
13. Llorente relishing Tevez link-up, ESPN FC, 2/7/2013. Consulta 2/7/2013.
14. «Juventus sign Fernando Llorente on a free transfer». Bleacher Report, 26-01-2013 [Consulta: 1r juliol 2013].
15. «Llorente picks No 14 shirt?». Football Italia, 01-07-2013 [Consulta: 1r juliol 2013].
16. «El Sevilla fa oficial la contractació de Fernando Llorente a cost zero». 324.cat. [Consulta: 29 agost 2015].
17. «Official: Llorente to Sevilla for free». Football Italia, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
18. «World Cup 2014: Spain drop Alvaro Negredo and Jesus Navas». BBC Sport, 31-05-2014 [Consulta: 31 maig 2014].
19. «El León que criaba gatitos.». ElPaís.com. [Consulta: 1 juliol].
20. Tomás Guasch. «Fernando Llorente:"Triunfar en el Athletic es algo incomparable"». As, 16-12-2007.
21. F.C. «Fernando Llorente ha querido aclarar que se considera únicamente riojano. "Sí, nací en Pamplona, pero fue de casualidad. Soy riojano".». Diario de Navarra, 09-04-2009. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 24 setembre 2012].
22. «Urrutia y Amorrortu se vuelcan con Llorente.». TodoGaceta.com. [Consulta: 13 desembre].^{[Enllaç no actiu]}
23. «Unas botas especiales para Fernando Llorente.». LaRioja.com. [Consulta: 9 maig].
24. «Fernando Llorente presenta a su novia donostiarra María Lorente.». Dvocion. [Consulta: 4 juliol].
25. «María, corazón de ‘León'.». ElDiarioVasco.com. [Consulta: 4 juliol].
26. «El misterio resuelto de la estrella de Fernando Llorente.». ElPaís.com. [Consulta: 12 desembre].

Enllaços externs

• Fitxa del jugador a l'Athletic Club
• Llorente a www.lfp.es
• Fitxa del jugador a la web de Rincón de Soto Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
• Estadístiques a transfermarkt.de (alemany)