Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Retrart del duc d'Alba per Anthonis Mor (1549)
Biografia
Naixement	29 octubre 1507 Piedrahíta (província d’Àvila)
Mort	11 desembre 1582 (Julià) (75 anys) Lisboa (Portugal)
Sepultura	convent de San Esteban (1619–)
12è Condestable de Portugal
1581 – 1582 ← Joan I de Braganza – Teodosi de Bragança →
Virrei de Portugal
18 juliol 1580 – 11 desembre 1582 (Julià) – Albert VII d'Àustria →
Governador dels Països Baixos espanyols
1567 – 1573 ← Margarida de Parma – Lluís de Requesens i de Zúñiga →
Virrei de Nàpols
1555 – 1558 – Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán →
Governador del Ducat de Milà
1555 – 1556 ← Ferrante Gonzaga – Álvaro de Luna →
3r Duc d'Alba Ducat d'Alba de Tormes
Activitat
Ocupació	oficial, diplomàtic, militar, polític
Activitat	1522 (Gregorià) - 1582 (Gregorià)
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	general Capità General
Comandant de (OBSOLET)	Exèrcit de Flandes
Conflicte	Guerra d'Itàlia de 1521–26 jornada de Tunis Guerra d'Itàlia batalla de Mühlberg Batalla de Jemmingen Batalla d'Alcântara Setge de la fortalesa de Fuenterrabía Setge de Perpinyà (1542) setge de Mons Batalla de Jodoigne
Altres
Títol	Duc d'Alba
Família	Casa de Toledo
Fills	Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán
Pare	García Álvarez de Toledo y Zúñiga
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Signatura

Va intervenir entre 1546 i 1547 en les campanyes de l'emperador Carles V contra els protestants alemanys en la Guerra de Smalkalda.^[1]

Durant el regnat de Felip II dirigí la guerra contra el papa Pau IV a Itàlia i fou enviat als Països Baixos espanyols, el 1567, per sufocar la revolta protestant. Com a regent d'aquest territori va desenvolupar una política d'extorsió amb impostos excessius i una repressió sanguinària amb més de mil condemnats a mort pel Tribunal dels Tumults que va fer augmentar el descontentament popular amb 60.000 exiliats,^[2] per la qual cosa el 1573 fou destituït.^[3]

El 1580 dirigí l'exèrcit que ocupà Portugal.^[4] després de la derrota i mort de Sebastià I de Portugal a la Batalla de Kasr al-Kabir.^[5]

Referències

1. de Ávila y Zúñiga, Luis. Comentario de la Guerra de Alemania hecha por Carlos V, máximo emperador romano, rey de España, en el año de 1546 y 1547 (en castellà), 1548.
2. Israel, Jonathan Irvine. Uitgeverij Van Wijnen. De Republiek 1477-1806 (en neerlandès). 5a ed., 1995, p. 170-174. ISBN 9051942214.
3. MATA, Jordi. «No s'ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
4. Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 1. Cronologia, lèxic i personatges històrics (fins al 1800). Castellnou Edicions. Barcelona, gener del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 13. ISBN 84-9804-210-0. Plana 107.
5. (castellà) Fra Luis Nieto, Relación de las guerras de Berberia, y del suceso y muerte del Rey Don Sebastian, recopilada a la Col·lecció de documents inèdits per la història d'Espanya, vol. 100, p. 411-458.

Bibliografia

• Fernández Álvarez, Manuel. El duque de hierro: Fernando Álvarez de Toledo, III de Alba (en castellà). Espasa Calpe, 2007. ISBN 978-84-670-2625-2.
• Kamen, Henry. El gran duque de Alba (en castellà). 4a edició. La Esfera de los Libros, 2007. ISBN 978-84-9734-220-9.
• Maltby, William S. El gran duque de Alba (en castellà). 2a edició. Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935313-8-6.