actor alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Felix Bressart (Txernixévskoie, 2 de març de 1895 - Los Angeles, 17 de març de 1949) va ser un actor d'escenari i pantalla alemany-americà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 març 1895 Txernixévskoie (Rússia) |
Mort | 17 març 1949 (54 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Causa de mort | leucèmia |
Sepultura | Hollywood Forever Cemetery |
Activitat | |
Camp de treball | Interpretació i medicina alternativa |
Ocupació | actor de teatre, actor de cinema, sanador |
Activitat | 1928 - |
|
Bressart (pronunciat "BRESS-ert") va néixer a Prússia Oriental, Alemanya (ara part de Rússia).[1] El seu debut com a actor va ser l'any 1914 al al Stadttheater Würzburg, i va actuar a Àustria, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Hongria i Iugoslàvia.[2][3] Era un actor teatral experimentat quan va debutar al cinema el 1927. Va començar com a actor secundari, per exemple com l'agutzil a l'èxit de taquilla Die Drei von der Tankstelle (1930), però aviat es va establir en papers principals de pel·lícules menors. Després que els nazis prenguessin el poder el 1933, el jueu Bressart va abandonar Alemanya i va continuar la seva carrera en pel·lícules de parla alemanya a Àustria, on els artistes jueus encara estaven relativament segurs. Després d'actuar en no menys de 40 pel·lícules alemanyes, va emigrar als Estats Units el 1936.[3]
Un dels antics col·legues europeus de Bressart va ser Joe Pasternak, que s'havia convertit en productor de Hollywood. La primera pel·lícula nord-americana de Bressart va ser Three Smart Girls Grow Up (1939), un vehicle per a l'estrella d'Universal Pictures, Deanna Durbin. Pasternak va triar Bressart per actuar en una prova de pantalla davant del descobriment més recent de Pasternak, Gloria Jean. La comunitat alemanya a Hollywood va ajudar a establir Bressart a Amèrica, ja que les seves primeres pel·lícules americanes van ser dirigides per Ernst Lubitsch, Henry Koster i Wilhelm Thiele, director de The Three from the Filling Station (originalment Die Drei von der Tankstelle, 1930), una pel·lícula que inclou Bressart en un paper petit.
Bressart va obtenir un gran èxit a Ninotchka (1939), de Lubitsch, com un dels emissaris soviètics que segueix el personatge principal interpretat per Greta Garbo, a París. Una imatge de Metro-Goldwyn-Mayer, l'estudi va signar Bressart com a actor contractat. La major part del seu treball a la MGM consistia en papers secundaris en pel·lícules importants com Edison, the Man, Camarada X i The Shop Around the Corner de Lubitsch, totes elles estrenadas el 1940.
Va combinar el seu accent lleuger d'Europa de l'Est amb un discurs suau per crear personatges amables i simpàtics, com a Ser o no ser (1942) de Lubitsch, en què recita amb sensibilitat el famós monòleg de Shylock de El marxant de Venècia.
Altres pel·lícules en què va aparèixer Bressart inclouen Blossoms in the Dust (1941), Three Hearts for Julia (1943), The Seventh Cross (1944) i Without Love (1945). Potser el seu paper més important va ser en una comèdia musical RKO "B" Ding Dong Williams, el 1945. Bressart, nomenat tercer, va interpretar el supervisor desconcertat del departament de música d'un estudi de cinema i va aparèixer amb vestit formal per dirigir una versió orquestral de Fantasia-Impromptu de Chopin.
Després de gairebé 40 fotografies de Hollywood, Felix Bressart va morir sobtadament de leucèmia als 57 anys. La seva darrera pel·lícula va ser My Friend Irma (1949), la versió cinematogràfica d'un popular programa de ràdio. Bressart va morir durant la producció, forçant l'estudi a tornar a rodar les seves escenes acabades amb Hans Conried.[3] A la pel·lícula acabada, Bressart encara es veu en els plans llargs.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.