Felipe Benicio Navarro Aliguer
polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Felipe Benicio Navarro y Aliguer (el Grau de València, 24 de gener de 1774-Madrid, 26 de maig de 1847) va ser un advocat i polític valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1774 El Grau de València (Comarca de València) |
| Mort | 1832 (57/58 anys) València |
| Ministre de Justícia | |
| 5 d'agost de 1822 – 12 de maig de 1823 | |
| Dades personals | |
| Residència | Marsella (1830–) Jersey Gibraltar Cartagena |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Fills | Felip Benici Navarro i Reig |
Biografia
Llicenciat en dret, fou catedràtic d'economia política a la Universitat de València. En 1813 fou elegit diputat a les Corts de Cadis per València.[1] tot i que la Cambra va anul·lar les eleccions. El 1814 fou nomenat jutge de primera instància a València.[2] D'ideologia liberal exaltada, en 1817 participà en el pronunciament de Lacy amb Manuel Bertrán de Lis y Ribes i el frare i antic guerriller Ascensio Nebot, que en fracassar el va obligar a exiliar-se a Gibraltar[3]Lima i París.
Després del pronunciament de Rafael del Riego tornà a Espanya. Fou elegit novament diputat a les Corts de 1820[4] i fou Ministre de Justícia sota la secretaria d'estat d'Evaristo Fernández de San Miguel (1822-1823). Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'hagué d'exiliar novament. A l'exili formà part de la Societat Maçònica Areópago, que el 1824 va intentar desembarcar a les costes andaluses per imposar un govern liberal.
Fou pare del periodista establert a Madrid Felipe Benicio Navarro y Reig.[5]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.