Federació Cinològica Internacional

La Federació Cinològica Internacional (Fédération Cynologique Internationale) és l'organisme que s'encarrega de regir i fomentar la cinologia (o canofilia) a tot el món,^[1] i també regeix les normes de criança de gos.^[2] Consta de 84 països membres amb els seus propis pedigrís i que formen els seus jutges. Cada país dicta les normes de les races de gossos que són oriündes del país, les quals són avalades per la FCI. Té la seu a Thuin, Bèlgica.^[3][4]

Federació Cinològica Internacional

(fr) Fédération cynologique internationale
Dades
Nom curt	FCI
Tipus	organització catàleg
Història
Creació	22 maig 1911
Fundador	Alemanya, Àustria, França, Bèlgica i Països Baixos
Governança corporativa
Seu	Thuin (Bèlgica)
Empleats	435
Lloc web	fci.be…

La Federació Cinològica Internacional fou creada el 22 de maig de 1911 amb l'objectiu de fomentar i protegir la cinologia i els gossos de pura raça per tots els mitjans que troba desitjables.

Països fundadors

Els països fundadors de la FCI són:

• Alemanya (Kartell für das Deutsche Hundewesen en und Die Delegierten Kommission)
• Àustria (Österreichischer Kynologenverband)
• Bèlgica (Société Royale Saint-Hubert)
• França (Société Centrale Canine de France)
• Països Baixos (Raad van Beheer op Kynologisch Gebied in Nederland)

La Primera Guerra Mundial va posar fi a aquesta Federació i va ser el 1921 quan la Société Centrale Canine de France i la Société Royale Saint-Hubert van decidir tornar a crear la FCI. Els seus estatuts van ser aprovats el 10 d'abril de 1921 i el 5 de març de 1968, la FCI va aconseguir personalitat jurídica.

Estructura

Assemblea General, Comitè Executiu - Comitè General, Comissions Obligatòries (d'estàndards, científica, jurídica), Comissions Facultatives

Objectius

La FCI garanteix el reconeixement mutu dels jutges i pedigrís dins dels seus països membres.

La FCI reconeix 337 races i cadascuna és 'propietat' d'un país específic. Els països 'propietaris' d'aquestes races estableixen l'estàndard de raça (descripció detallada del tipus ideal de la raça) - en col·laboració amb les Comissions d'Estàndards i Científica de la FCI - la traducció i actualització està efectuada per la FCI. Aquests estàndards són la referència en la qual es basen tots els jutges en examinar els gossos durant les exposicions dutes a terme en els països membres de la FCI.

Cada país membre duu a terme exposicions internacionals de bellesa i també concursos internacionals de treball. Es remeten els resultats d'aquestes competicions al Secretariat de la FCI on estan entrats en l'ordinador. En aconseguir un gos un nombre determinat de recompenses, pot aconseguir el títol de Campió Internacional de Bellesa o de Treball. La FCI és la que homologa aquests títols.

A més, cada criador pot demanar, via la seva organització canina nacional i la FCI, la protecció a nivell internacional de la seva afix (nom de la seva criança).

Activitats principals de la FCI

• Atorga i homologa els títols de Campió Internacional de Bellesa, de Treball, d'Obediència, de Carreres i d'Agilitat.
• Actualització i traducció dels estàndards de raça en quatre idiomes (francès, anglès, alemany i castellà)
• Mantenir la base de dades de jutges reconeguts internacionalment per atorgar el CACIB.
• Traducció i actualització dels diversos reglaments internacionals.
• Publicació del calendari anual d'exposicions internacionals.

Contràriament al que pensa molta gent, la Fédération Cynologique Internationale no expedeix cap pedigree. A més, no té arxivada cap llista de criadors de races, aquestes es poden aconseguir en les societats canines nacionals reconegudes per la FCI.

La FCI no comparteix estàndards amb l'American Kennel Club.

Classificació de les races canines

Grup I	Secció 1: Gossos de pastor Secció 2: Gossos bovers (excepte bovers suïssos)	Grup II	Secció 1: Tipus Pinscher i schnauzer Secció 2: Molosoides Secció 3: Gossos tipus muntanya i bovers suïssos Secció 4: Altres races (no hi ha cap raça inclosa)
Grup III	Secció 1: Terriers de talla gran i mitjana Secció 2: Terriers de talla petita Secció 3: Terriers de tipus bull Secció 4: Terriers de companyia	Grup IV	Secció 1: Teckels
Grup V	Secció 1: Gossos nòrdics de trineu Secció 2: Gossos nòrdics de cacera Secció 3: Gossos nòrdics de guàrdia i pasturatge Secció 4: Spitz europeus Secció 5: Spitz asiàtics i races semblants Secció 6: Tipus primitiu Secció 7: Tipus primitiu - Gossos de caça Secció 8: Gossos de caça tipus primitiu amb una cresta sobre l'esquena	Grup VI	Secció 1: Gossos tipus coniller Secció 2: Gossos de rastre Secció 3: Races semblants
Grup VII	Secció 1: Gossos de mostra continentals Secció 2: Gossos de mostra anglesos i irlandesos	Grup VIII	Secció 1: Gossos cobradors de caça Secció 2: Gossos aixecadors de caça Secció 3: Gossos d'aigua
Grup IX	Secció 1: Bichons i races semblants Secció 2: Caniche Secció 3: Gossos belgues de talla petita Secció 4: Gossos sense pèl Secció 5: Gossos tibetans Secció 6: Chihuahua Secció 7: Spaniel anglesos de companyia Secció 8: Spaniels japonesos i pequinesos Secció 9: Spaniels continental nan de companyia Secció 10: Kromfohrländer Secció 11: Molosoides de talla petita	Grup X	Secció 1: Llebrers de pèl llarg o ondulat Secció 2: Llebrers de pèl dur Secció 3: Llebrers de pèl curt

Referències

1. «FCI: the largest canine organisation of the world». fci.be. [Consulta: 24 juliol 2022].
2. Fogle, Bruce. The encyclopedia of the dog. New York, NY : DK Publishing, 2009, p. 81. ISBN 978-0-7566-6004-8.
3. Hedhammar, Åke A.; Indrebø, Astrid «Rules, regulations, strategies and activities within the Fédération Cynologique Internationale (FCI) to promote canine genetic health» (en anglès). The Veterinary Journal, 189, 2, 01-08-2011, pàg. 141–146. DOI: 10.1016/j.tvjl.2011.06.011. ISSN: 1090-0233.
4. Indrebø, Astrid «The role of the FCI, national kennel clubs and breeders regarding the functional health of pedigree dogs». EJCAP. Federation of European Companion Animal Veterinary Associations, 2013, pàg. 4-11.

Enllaços externs

• Web Oficial de l'FCI