taller del ferrer From Wikipedia, the free encyclopedia
La farga o forja[1] és el taller del ferrer,[2] el lloc on s'escalfa i es treballa el metall emprant l'art de la forja, per tal de deformar-lo, en calent o en fred, mitjançant la utilització d'una eina d'impacte (martell, martinet, martell-piló) i d'un suport (enclusa, matriu, etc..).[3] Rebien especialment el nom de farga aquells llocs on s'obtenia i es treballava el ferro per reducció directa de la mena de ferro.[4] Farga també designa el fornal o fogó on s'escalfen els metalls per tal de forjar-los.[5]
 |
Per a altres significats, vegeu «Farga (desambiguació)». |
La paraula farga prové del llatí fabrica després de passar per una sèrie de canvis fonètics, i conservant el significat de «fàbrica».[6] «Forjar» s'usa com a verb tant en el sentit directe de forjar un metall, com en el figurat de concebre una idea o pla.
El treballs més comuns que es feien a una farga eren:
Una farga artesanal comporta una llar de foc utilitzada per a escalfar un metall (generalment ferro o acer) a una temperatura a la que esdevé mal·leable (quan està roent) o bé a una temperatura on l'enduriment ja no augmenta encara que es segueixi martellejant.
La calor per escalfar el metall s'obté cremant un combustible (carbó, gas, olis) i amb un comburent, la farga ha d'estar dotada d'un sistema de insuflació d'aire (p.e. la trompa de la farga catalana) o d'una manxa accionada manualment (a les fargues primitives). Existeixen igualment petites fargues d'inducció elèctrica.
Antigament la tècnica es duia a terme a cops de martell. El metall era escalfat en el fornal, agafat amb l'ajut d'unes tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer.
Les eines a disposició del ferrer són pinces, martells, masses, tisores, punxons, tenalles, raspalls, urpes i d'altres eines per treballar el metall. Tanmateix, el ferrer és capaç de fabricar ell mateix les seves pròpies eines segons les seves necessitats. Materials utilitzats: ferro, acer, bronze, etc.
Comporta igualment una o diverses encluses i un cossi d'aigua emprat per refredar ràpidament el ferro roent, i així temperar (endurir) la peça forjada.
En el cas d'objectes produïts en sèrie s'utilitzen motlles.
Una vegada obtinguda la forma final, la peça és generalment sotmesa a tractaments tèrmics permetent controlar l'enduriment o el revingut de la peça en funció del seu ús.
Des de l'antiguitat, la metal·lúrgia i les fargues han tingut un impacte mediambiental important, amb les mines, el transport i la preparació dels minerals per la muntanya, els residus de vegades rics en metalls pesants, en minerals tòxics o també Metal·loides tòxics, amb l'emissió de vapors tòxics (pel refinament del plom i del mercuri) i sobretot (abans l'aparició del carbó) amb un gran consum de bosc i carbó de fusta, que ha contribuït a disminuir i degradar nombrosos boscos propers a les fargues.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
