Fanny Burney
escriptora anglesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Fanny Burney (King's Lynn, 13 de juny de 1752 - Londres, 6 de gener de 1840), també coneguda com a Frances Burney i Madame d'Arblay (pel seu nom de casada), va ser una novel·lista i dramaturga anglesa, considerada una de les mares de la novel·la anglesa.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Frances Burney 13 juny 1752 King's Lynn (Anglaterra) |
| Mort | 6 gener 1840 (87 anys) Londres |
| Sepultura | Church of St Swithin, Bath (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | escriptora, assagista, dramaturga, diarista, novel·lista, escriptor de tragèdies |
| Activitat | 1768 - |
| Gènere | Memòries i novel·la epistolar |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Alexandre Jean-Batiste Piochard (1783–) |
| Fills | Alexander Charles Louis Piochard d'Arblay |
| Pares | Charles Burney i Esther Sleepe |
| Germans | Susanna Elizabeth Burney Sarah Burney James Burney Esther Burney Charles Burney (fill) Charlotte Ann Burney |
_by_Edward_Francisco_Burney.jpg?lang=ca)
Filla del músic i historiador Charles Burney i i la seva dona Esther Burney, Frances va ser considerada la menys capaç de les seves filles; així, passa inadvertida mentre es formava amb la lectura i en l'observació de les vetllades que se celebraven a casa seva, a les quals assistien, a més dels més rellevants intèrprets europeus, literats i erudits com David Garrick, Samuel Johnson, Edmund Burke.[3]
Carrera com a escriptora
Va tenir una llarga carrera com a escriptora; va viatjar per Europa i va viure a França durant deu anys fins que finalment es va establir a Bath, Anglaterra.
Les seves obres destaquen per mostrar un ideal de comportament allunyat de la idea d'instrucció, igualtat i independència que proposen altres contemporànies com Mary Wollstonecraft. Les novel·les de Fanny Burney presenten les dificultats i l'interès de les joves protagonistes per fer-se un lloc a la societat per mitjà de la cerca d'un bon pretendent que faciliti aquest objectiu. En aquest context, les dificultats amb què es troben i la vida opressiva en què viuen les dones és presentada de forma satírica i mordaç.[2]
Les seves novel·les van ser molt populars en vida seva; el 1778 publicà anònimament la novel·la epistolar Evelina o La història de l'entrada d'una jove al món. Després de la positiva sorpresa que la novel·la causà, amb la innovació d'una protagonista femenina, se sabé que ella n'era l'autora i, a partir d'aleshores entrà a formar part del cercle artístic, cultural i polític d'Hester Thrale a Streatham.[4]
Cecília o Memòries d'una hereva es publicà el 1782, i Camila o Una imatge de la joventut, al 1796. Les seves novel·les van donar lloc a les novel·les de costums i influirien en l'obra de Jane Austen i de William Makepeace Thackeray.[1][2][3][4]
La popularitat de les seves novel·les va passar posteriorment als seus Diaris, publicats pòstumament, que ofereixen una visió molt interessant de la vida quotidiana del segle xviii, tot i que aquesta visió també ha anat evolucionant amb el temps.[2][3]
Va escriure un total de quatre novel·les, vuit obres de teatre, una biografia i vint-i-cinc volums de diaris i cartes.[4]
Vida personal
Es va casar als quaranta anys amb el general Alexandre D'Arblay el 1793 i va tenir un fill. Va viure fins als 80 anys, i va sobreviure'ls a tots dos.[5]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.