Fanny Burney

Fanny Burney (King's Lynn, 13 de juny de 1752 - Londres, 6 de gener de 1840), també coneguda com a Frances Burney i Madame d'Arblay (pel seu nom de casada), va ser una novel·lista i dramaturga anglesa.^[1]

Fanny Burney

Burney pintada per Edward Francis Burney
Biografia
Naixement	(en) Frances Burney 13 juny 1752 King's Lynn (Anglaterra)
Mort	6 gener 1840 (87 anys) Londres
Sepultura	Church of St Swithin, Bath (en)
Activitat
Camp de treball	Assaig
Ocupació	escriptora, assagista, dramaturga, diarista, novel·lista, escriptor de tragèdies
Activitat	1768 -
Gènere	Memòries i novel·la epistolar
Obra
Obres destacables (1778) Evelina (en) (1796) Camilla (en) (1796) Cecilia (en) (1814) The Wanderer (en)
Localització dels arxius	McGill University Archives Collection (en) [ CA RBD MS Burney]
Família
Cònjuge	Alexandre Jean-Batiste Piochard (1783–)
Fills	Alexander Charles Louis Piochard d'Arblay
Pares	Charles Burney   i Esther Sleepe
Germans	Susanna Elizabeth Burney Sarah Burney James Burney Esther Burney Charles Burney (fill) Charlotte Ann Burney
Signatura

Va tenir una llarga carrera com a escriptora; va viatjar per Europa i va viure a França durant deu anys fins que finalment es va establir a Bath, Anglaterra. Les seves obres destaquen per un ideal de comportament allunyat al d'altres contemporànies com Mary Wollstonecraft i que dona un gran valor a la moral i la conducta virtuosa. En aquest context, les protagonistes solen buscar el favor d'un bon pretendent per introduir-se en societat.

Malgrat que les seves novel·les van ser molt populars en vida seva, posteriorment van veure's relegades en favor dels seus Diaris, que ofereixen una visió molt interessant de la vida quotidiana del segle xviii, tot i que aquesta visió també ha anat evolucionant amb el temps.

Referències

1. «Fanny Burney». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.