L'àguila daurada[1] o àliga daurada, al País Valencià, àguila xotera, o a les Balears, àguila reial[1] (Aquila chrysaetos), és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] És una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord,[4] i és la gran àliga dels Països Catalans.[5] Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[6]

Dades ràpides Aquila chrysaetos, Enregistrament ...
Infotaula d'ésser viuÀguila daurada
Aquila chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Aquila chrysaetos chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,572 kg
5,194 kg Modifica el valor a Wikidata
Envergadura2,03 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN22696060 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimFalco chrysaetos Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Thumb
Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Tanca
Thumb
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà)

El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Morfologia

  • Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
  • Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
  • Taca daurada al cap.
  • La femella és més grossa que el mascle.

Subespècies

Reproducció

És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.

Alimentació

Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.

Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[7]

Hàbitat

És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).[5]

Distribució geogràfica

S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica.[4] Es troba al Pirineu, però no amb abundància.[5]

També per pobles de Catalunya de gran altitud.[5]

Costums

  • Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
  • Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
Thumb
Típica posició de protecció de la peça caçada per l'àliga daurada

Observacions

Els tàrtars del Kirguizstan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.

Referències

Galeria

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.