rei d'Iraq From Wikipedia, the free encyclopedia
Faisal II (àrab: فيصل, Fayṣal) (Bagdad 2 de maig de 1935 – 14 de juliol de 1958) fou rei de l'Iraq del 4 d'abril de 1939 fins que fou enderrocat i mort (junt amb altres membres de la família) per un cop d'estat militar el 14 de juliol de 1958, en què es va proclamar la república.
Era l'únic fill de Ghazi I i de la reina Aliya (segona filla d'Ali ibn Husayn d'Hedjaz). Ghazi va morir en accident d'aviació (mai aclarit) el 4 d'abril de 1939 i amb només tres anys Faisal II va pujar al tron sota la regència del seu oncle Abdul Ilah (de l'1 d'abril de 1941 a 1 de juny de 1941 el va substituir Sharaf ibn Rajih al-Fawwaz a causa d'una revolta militar favorable als alemanys però fou restaurat per les forces aliades) fins a la seva majoria el 2 de maig de 1953.
La seva pujada al tron va coincidir amb la II Guerra Mundial en la qual Iraq fou nominalment un aliat de la Gran Bretanya i dels Aliats. Patia ocasionalment atacs d'asma. Va estudiar a la Gran Bretanya amb Hussein de Jordània. El tractat anglo-britànic de 1948 que deixava en mans dels britànics algunes competències al país va ser mal rebut pels nacionalistes, que es van incrementar el 1955 amb la signatura del pacte de Bagdad que va originar massives protestes al carrer reprimides amb molts morts que van deteriorar el paper de la corona. El 1952 va visitar els Estats Units. Tenia com a conseller al seu oncle Abdul Ilah i al també oncle i general Nuri al-Said que va servir vuit vegades com a primer ministre (cinc amb Faisal II). Les coses anaven força bé en augmentar els ingressos pel petroli però la seva popularitat anava a la baixa. L'exemple de la revolució egípcia de 1952 va influir en els revolucionaris iraquians. El 1956 es van produir revoltes a Nadjaf i Hayy. L'afer del Canal de Suez amb la intervenció franco-britànica va exacerbar el nacionalisme àrab i la pressió per sortir del pacte de Bagdad. El febrer de 1957 l'oposició es va començar a coordinar en un Front Nacional Unit entre nacional demòcrates, independents, comunistes i el partit Baath; els militars hi eren propers i van formar el Comitè Suprem dels Oficials Lliures. Faisal va concedir als militars beneficis generosos esperant mantenir la seva lleialtat, però cada vegada més oficials passaven a l'oposició.
L'1 de febrer de 1958 Síria i Egipte es van unir en la República Àrab Unida. El 14 de febrer es va anunciar la Federació Àrab formada per Jordània i Iraq amb Faisal com a cap d'estat. L'estiu Jordània va demanar ajut als iraquians en el conflicte del Líban; les unitats enviades a Jordània dirigides pel coronel Abdul Karim Qassim van optar per marxar contra Bagdad en lloc d'anar al seu destí i el 14 de juliol van donar el cop d'estat. La guàrdia reial va rebre ordes de no resistir i Faisal es va entregar, però fou executat pel capità Abdul Sattar Sabaa Al-Ibousi (que dirigia el grup que assaltava el palau) junt al príncep hereu Abd al-Ilah, la princesa Hiyam (dona de l'anterior), la princesa Nafeesa (mare d'Abd al-Ilah) i la princesa Abadiya (tia de Faisal). També fou executat el primer ministre Nuri al-Said en un altre lloc. La monarquia fou abolida i es va establir un Consell Sobirà dels tres grups ètnics del país.
Es va casar el 1954 amb la princesa otomana Kıymet Osmanoğlu Sultan filla del príncep Şehzade Mehmed Şaban Osmanoğlu Efendi. Es va divorciar el 1956 i no van tenir fills. Llavors va demanar la mà de la filla de Muhammad Reza Shah de l'Iran, Shahnaz Pahlavi, però la proposta no fou aprovada. El 1958 estava en tràmit per casar-se amb Sabiha Fazila Khanum Sultan, filla del príncep Muhammad Ali Ibrahim Beyefendi d'Egipte.
Faisal va tenir els següents rangs:[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg)
