From Wikipedia, the free encyclopedia
Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (1778-1852) fou un navegant alemany bàltic al servei de Rússia que va explorar l'Antàrtida i les illes Tuamotu. En rus és anomenat Faddei Faddèievitx Bellinsgauzen (Фаддей Фаддеевич Беллинсгаузен) i de vegades també se'l coneix com a Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.
Nom original | (de) Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 setembre 1778 (Julià) Saaremaa (Imperi Rus) |
Mort | 13 gener 1852 (Julià) (73 anys) Kronstadt (Rússia) |
Sepultura | Kronstadt |
Formació | Cos de Cadets Navals (–1797) Institut Naval de Sant Petersburg |
Activitat | |
Ocupació | explorador, militar, cartògraf, marí |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Rus |
Rang militar | almirall (1843–) |
Conflicte | Guerra russoturca |
Participà en | |
16 juliol 1819 | First Russian Antarctic expedition (en) |
7 agost 1803 | First Russian circumnavigation (en) |
Premis | |
|
Bellingshausen va néixer, el 20 de setembre de 1778, d'una família noble germànica a l'illa Ösel, avui Saaremaa a Estònia i aleshores part de l'Imperi Rus. Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle xix. Diplomat a l'acadèmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegació rus en el Nadezha de Krusenstern, del 1803 al 1806. Va seguir després com a capità de diversos vaixells a la mar Bàltica i la mar Negra.[1]
El 1819, el tsar Alexandre I organitzà la primera expedició científica de la regió polar antàrtica i encarregà a Bellingshausen el comandament dels vaixells Vostok («est») i Mirnyi («pau»). Va creuar el cercle polar antàrtic, sent el segon en fer-ho després de James Cook, i va descobrir el continent antàrtic, el 28 de gener del 1820, a les coordenades 69° 21′ 28″ S, 2° 14′ 50″ O.[2]
A la primavera, l'expedició va continuar cap al nord. Explorà vint atols de les Tuamotu en la primera exploració exhaustiva de l'arxipèlag, descobrí l'illa Vostok a les illes de la Línia, fondejà a Tahití i visità les Fiji i Tasmània. De tornada a l'Antàrtida a l'estiu austral, descobrí l'illa Pere I i la Terra d'Alexandre I[3] que, el 1940, es va trobar que era una illa. Visità les illes Shetland del Sud, i les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.[4]
A la tornada a Kronstadt, el 4 d'agost de 1821, va tenir una rebuda triomfal. Havia fet la volta a l'Antàrtida, va ser el primer a observar la migració de les balenes cap al sud a l'estiu austral, va advertir que els indígenes i la fauna de Tasmània estaven en vies d'extinció, va denunciar que les illes Macquarie havien estat devastades pels caçadors de foques, i havia capturat el primer pingüí emperador.
Va combatre a la guerra russo-turca de 1828-1829, va obtenir el grau d'almirall i va ser governador de Kronstadt on va morir el 3 de gener del 1852.[5]
Vostok | Mirnyi | |
---|---|---|
Desplaçament | 600 tones | 530 tones |
Tripulació | 117 homes | 72 homes |
Capità | Fabian von Bellingshausen | Mikhaïl Petróvitx Làzarev |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.