Fàbrica Chartreuse
Edifici de Tarragona From Wikipedia, the free encyclopedia
La Fàbrica Chartreuse és un edifici situat als carrers de Smith i del Vapor i la plaça dels Infants de Tarragona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1857 | construcció | |||
| 1894 | renovació, Arquitecte: Pau Monguió i Segura | |||
| 1907 | ampliació, Arquitecte: Josep Maria Pujol i de Barberà | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica modernisme català: reforma | |||
| Material | maó, ferro forjat i fusta | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | |||
| Localització | Smith, 51-57 i Vapor, 4-6 | |||
| ||||
| Catàleg | 41 (Inventari modernista de Tarragona, , ) | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 12502 | |||
El 1855, i amb la participació de l'indià Joan Mañer, retornat de l'Havana, es va constituir la societat Andreu Guasch i Cia, amb l'objecte d'establir a Tarragona una fàbrica de filats i teixits de cotó moguda per vapor.[2] Aquesta va ser inaugurada el 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense,[3][4] i fou la primera i única que hagué a la ciutat.[5][6] Posteriorment, la societat seria Fontanals i Cia, dirigida per Josep Fontanals i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817-Tarragona, 1881), i el 1863, la fàbrica va sortir a subhasta.[7][8]
El 1882 va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, i a partir del 1903, quan els monjos cartoixans van ser expulsats de Voiron (França), van utilitzar-la com a destil·leria per a fabricar el seu licor, anomenat Chartreuse.[1][6]
El 1893 va patir un incendi, que va afectar especialment la coberta. Aleshores, l'arquitecte Pau Monguió i Segura va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.[1] El 1907, Josep Maria Pujol de Barberà va dur a terme una nova ampliació amb un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.[1]
El 1981, va ser adquirit per l'Ajuntament de Tarragona, però en l'actualitat és propietat de la Generalitat de Catalunya, que l'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.[1]
Es tracta d'un edifici de quatre plantes i amb finestres emmarcades disposades simètricament.[1][6] La reforma modernista el va dotar d'una cornisa i una torre característica per tots els tarragonins.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
