cantant popular i de cabaret alemanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Eva Busch (22 de maig de 1909, Berlín - 20 de juliol de 2001, Múnic) va ser una cantant popular i de cabaret alemanya.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Eva Zimmermann 21 maig 1912 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 20 juliol 2001 (89 anys) Múnic (Alemanya) |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant |
| Estil | Popular i de cabaret |
| Instrument | Veu |
| Company professional | Ernst Busch |
| Família | |
| Cònjuge | Ernst Busch |
| | |
Filla il·legítima del director d'orquestra Franz Beidler i de la soprano wagneriana Emmy Zimmermann, dugué inicialment el cognom Zimmerman, el de soltera de la seva mare. Més tard, la mare d'Eva es va casar i el seu nom va canviar a Eva Klein fins que ella mateixa es va casar i passà a anomenar-se Busch.[4]
Des dels quatre anys va rebre classes de piano al Conservatori, des dels set anys va aprendre a tocar el violí i quan tingué cinc anys va començar a ballar. Va rebre classes d’interpretació a l’Escola Reinhardt i després de només un any va començar a fer petits papers al Teatre de Schiffbauerdamm i a la Volksbühne. Mentrestant rebia també classes de cant de la seva mare. Va arribar un moment que no pogué compatibilitzar les representacions teatrals amb l'assistència a l'institut i deixà els estudis.[3][4]
Va actuar al cabaret de Rudolf Nelson, on va conèixer el cantant i actor (i també lluitador antifeixista i comunista) Ernst Busch, amb qui es casà el 1932. Amb el casament rebé la ciutadania alemanya, ja que fins aleshores havia estat apàtrida. Actuaren junts al Volksbühne i a diferents cabarets durant els anys que van precedir la Segona Guerra Mundial, interpretant cançons de Walter Mehring, Kurt Tucholsky i Bertolt Brecht.[3][4]
Entre 1933 i 1936, amb l'ascens del nazisme, la parella va emigrar als Països Baixos, Bèlgica, Suïssa, Londres i Nova York, fins que tornaren a França, el 1937, havent perdut la ciutadania alemanya. Després de separar-se, ella continuarà cantant: a la ràdio, als principals locals parisencs o bé de gira fins que fou detinguda el 1941. Va ser internada al Camp de Gurs i va passar tres anys al Camp de concentració de Ravensbrück.[4] Un cop alliberada, i retornada a París, va conèixer el periodista i resistent George Sinclair, amb qui compartiria la vida a partir d’aleshores. Reprengué la seva carrera no només a França, sinó a tot Europa i sobretot a Alemanya, on es convertí en una llegenda viva durant més de trenta anys. Durant les dècades dels 50 i 60 va desenvolupar una destacada carrera teatral i discogràfica.[3][4][5] El 1990 va publicar les seves memòries, Und trotzdem.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
