Eusebi Corominas i Cornell

Eusebi Corominas i Cornell (Corçà, 2 de setembre de 1847^[1] – Barcelona, 25 de març de 1928^[2]) fou un periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Eusebi Corominas i Cornell

Biografia
Naixement	2 setembre 1847 Corçà (Baix Empordà)
Mort	25 març 1928 (80 anys) Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
10 octubre 1905 – 4 abril 1910 ← Bonaventura Sabater i Burcet – Dalmacio Iglesias García → Circumscripció electoral: Districte electoral de Girona
Batlle de Barcelona
té el rol: interí 1904 – 1904
Diputat al Congrés dels Diputats
19 setembre 1872 – 8 gener 1874 ← José López de Castilla – Albert de Quintana i Combis → Circumscripció electoral: Districte electoral de Torroella de Montgrí
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, periodista
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal Unió Federal Nacionalista Republicana Unió Republicana Solidaritat Catalana Partido Reformista

Biografia

Va néixer el 2 de setembre de 1847 a Corçà, fill de Josep Corominas natural de Palafrugell i Maria Cornell natural del mateix Corçà. Va militar al Partit Republicà Democràtic Federal, si bé amb la restauració borbònica s'inclinà cap al castelarisme i més tard s'incorporà a la Solidaritat Catalana (1907), sent víctima d'un atemptat lerrouxista contra ell i altres dirigents unionistes, en el que va resultar ferit de bala Francesc Cambó.^[3] Fou diputat a les Corts Espanyoles per Torroella de Montgrí (1872 i 1873), Girona (1905 i 1907) i alcalde accidental de Barcelona el 1904.

Va exercir de director de La Publicidad entre 1878 i 1906. Redactà les crítiques d'art i de política internacional a El Diluvio. Va ser president de l'Associació de Premsa de Barcelona (1913) des d'on impulsà el mutualisme periodístic.^[4]