Eufema (satèl·lit)

Eufema, també conegut com a Júpiter LX (designació provisional S/2003 J 3), és un petit satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Va ser descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2003.^[1][2]

Eufema
Designació provisional	S/2003 J 3
Altres designacions	Jupiter LX
Tipus	satèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular
Descobert per	Scott S. Sheppard David C. Jewitt Jan Kleyna Yanga R. Fernández
Data de descobriment	5 febrer 2003
Cos pare	Júpiter
Dades orbitals
Semieix major a	19.621.800 km
Excentricitat e	0,1969
Període orbital P	−628,06 d
Anomalia mitjana M	168,7 °
Inclinació i	148 °
Longitud del node ascendent Ω	292 °
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	2 km
Magnitud aparent (V)	23,4 (banda V)
Albedo	0,04

Característiques físiques

S/2003 J 3 és un petit satèl·lit de prop de 2 quilòmetres de diàmetre, orbita al voltant de Júpiter a una distància mitjana de 19,622 milions de km en 561,518 dies terrestres, amb una inclinació de 146° de l'eclíptica. La seva òrbita és retrògrada amb una excentricitat de 0,2507.

S/2003 J 3 podria pertànyer al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.^[3]

Denominació

S/2003 J 3 fou descobert per l'equip de Shepard el 5 de febrer de 2003 i la descoberta fou anunciada el 4 de març del mateix any. Com que la seva òrbita no ha estat confirmada, encara conserva la seva designació provisional que indica que fou el tercer satèl·lit descobert al voltant de Júpiter l'any 2003.

Vegeu també

• Júpiter
• Grup d'Ananké

Referències

1. IAUC 8087: Satellites of Jupiter 4 de març de 2003 (descobriment)(anglès)
2. MPEC 2003-E11: S/2003 J 1, 2003 J 2, 2003 J 3, 2003 J 4, 2003 J 5, 2003 J 6, 2003 J 7 (anglès)
3. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)