From Wikipedia, the free encyclopedia
Eudòxia o Licínia Eudòxia, en llatí Eudoxia o Licinia Eudoxia, fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i d'Eudòxia Augusta.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 422 (Gregorià) Constantinoble (Turquia) |
Mort | c. 493 (Gregorià) (70/71 anys) Constantinoble (Turquia) |
Activitat | |
Ocupació | política |
Període | Imperi Romà |
Família | |
Família | Dinastia teodosiana |
Cònjuge | Valentinià III Petroni Màxim |
Fills | Placídia () Valentinià IIIEudòxia Eudòxia () Valentinià IIIEudòxia |
Pares | Teodosio II i Eudòxia Augusta |
Descrit per la font | Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft |
El 422 va néixer la primera filla de Teodosi II i Eudòxia, i es va dir també Eudòxia; només uns dos anys després fou promesa al seu cosí Valentinià (després l'emperador d'Occident Valentinià III); el 436 o 437 (segons una font el 29 d'octubre del 437) la jove Eudòxia, amb uns 15 anys, es va casar amb Valentinià a Constantinoble (una font diu erròniament Tessalònica). Va tenir a les seves filles tot seguit i el 439 va rebre el títol d'augusta al néixer la primera, que es va dir també Eudòxia.
El 455 Valentinià fou assassinat pel seu col·laborador Petroni Màxim, que es va proclamar emperador i va obligar Eudòxia a casar-se amb ell per enfortir la seva posició. És possible que fos la mateixa Eudòxia, oposada a aquest enllaç, qui va cridar els vàndals.
El 455 els vàndals van saquejar Roma. Petroni Màxim va fugir i va morir, però Eudòxia fou feta presonera a Roma pels vàndals i portada a Cartago per Genseric, junt amb les seves filles Eudòxia i Placídia (que estava promesa amb un noble de nom Olibri amb el que després es va casar), que havien de tenir uns 16 i 15 anys.[1]
El 456, Genseric va casar la filla més gran, Eudòxia, amb el seu fill gran Huneric, que va succeir com a rei al seu pare el 477, i el 462 va enviar Eudòxia Licínia i Placídia a Constantinoble, després de cobrar un alt rescat de l'emperador Lleó I el Traci. A la capital de l'imperi va morir un temps després, no abans del 463.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.