arqueòleg català From Wikipedia, the free encyclopedia
Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 febrer 1953 (71 anys) Ribes de Freser (Ripollès) |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Pierre i Marie Curie |
Activitat | |
Ocupació | paleoantropòleg |
Ocupador | Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (2005–2015) Universitat Rovira i Virgili (1999–2022) |
Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
Membre de | |
Participà en | |
21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! |
Premis | |
Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre i Marie Curie (1986) i en Història per la Universitat de Barcelona (1988).[1] Des de l'any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari d'aquesta universitat i Investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre del qual fou impulsor i primer director entre 2004 i 2015.[3][4] Ha efectuat viatges d'investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre d'altres països.
Des que era molt jove, ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser. A Girona, va ser membre de l'Associació Arqueològica de Girona, des d'on, conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, va contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la península Ibèrica, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura, juntament amb la Fundació Vila Casas.[5] El 2010 va participar en el programa de TV3 Sota terra. El 16 de desembre de 2022, i després de 34 anys de docència, va impartir la seva darrera lliçó a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, abans de jubilar-se i seguir dedicant els seus esforços a la redacció de la teoria de l'evolució social de la humanitat.[6]
Bibliografia de divulgació[1] ordenada per antiguitat de publicació decreixent:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.