Línia 2 de Metrovalència

La línia 2 de Metrovalència és un servici de ferrocarril metropolità integrat en la xarxa de Metrovalència, propietat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).^[1] El seu recorregut connecta la ciutat de València amb els municipis de la rodalia, des de Llíria i Paterna fins Torrent. Compta amb 33 estacions, de les quals 11 en són subterrànies, repartides al llarg de quaranta quilòmetres.^[2]

Línia 2 de Metrovalència

Pont sobre el Barranc Fondo
Dades
Nom curt	Línia 2
Tipus	línia de metro
Història
Creació	8 octubre 1988
Utilitza	Automatic Train Operation
Governança corporativa
Seu	València
Gestor/operador	Metrovalència
Propietat de	Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Part de	Metrovalència
Altres
Color

Obtingué l'actual denominació el març de 2015, com a resultat d'un pla per a la reorganització de la xarxa. Fins aleshores, la major part del seu recorregut formava part d'un ramal de la línia 1 de Metrovalència. Després de la segregació, el tram entre les estacions de Llíria i Empalme passà a ser exclusivament de la línia 2, mentre que el ramal cap a Torrent Avinguda passà a ser compartit amb la línia 7 de Metrovalència.

Història

Tren de FEVE a Llíria en Pont de Fusta (1981)

Article principal: Trenet de València

L'origen de la línia s'hi troba en les antigues línies del trenet de València que connectaven les estacions de València-Pont de Fusta amb Bétera pel nord de València i València-Jesús amb Castelló de la Ribera pel sud de València. L'antic recorregut del trenet de la línia de Bétera junt amb la línia de Llíria passava des de l'estació d'Empalme on les dues línies s'unien fins l'estació de Pont de Fusta, aleshores estació terminal, utilitzant el mateix recorregut que actualment fa servir la línia 4 de Metrovalència travessant els barris valencians de Benicalap i Marxalenes. Els viatgers procedents de les línies de Bétera i Llíria hui dia poden arribar fins Pont de Fusta fent transbordament amb la línia 4 en Empalme. Per altra banda, l'antic recorregut del trenet de la línia de Castelló de la Ribera passava en superfície pel mateix tram que actualment ho fa en subterràni entre les estacions de Jesús i Sant Isidre.

Mapa de la xarxa el 1988

L'any 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passés sota la ciutat per tal d'unir les antigues línies de Bétera (nord) i Castelló de la Ribera (sud). El nou túnel fou inaugurat el 8 d'octubre de 1988 comprenent el tram entre les estacions d'Ademús (actual Empalme) i Sant Isidre. A la solemne inauguració assistiren Ricard Pérez Casado, alcalde de València; Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana i José Barrionuevo, ministre de transports; entre d'altres autoritats.^[3] Després de la inauguració de la nova línia, els ramals de Bétera i Llíria passaren a gestionar-se com a línies independents, amb el nom de línia 2 i el color verd per a la segona. Pocs anys després, les dues línies es fussionaren en una sola sota el nom de línia 1.

El novembre de 2014 FGV-Metrovalència anuncià una remodelació de tota la xarxa que entraria en vigor el març de 2015.^[4] Aquests canvis incloïen la reobertura de l'antiga línia 2, triant-ne aquesta ocasió el color rosa, ja que l'antic color verd pertany actualment a la línia 5 de Metrovalència. L'abril de 2022 se licità l'execució de les obres d'un nou baixador i la duplicació de les vies al tram que passa pel Polígon Industrial Font del Gerro.^[5]

L'antiga línia T2

Projecte original de la T2

Article principal: Línia 10 de Metrovalència

Abans de la remodelació de la xarxa de 2015, la línia T2 donava nom una línia de tramvia (en superfície i soterrada) que es trobava en projecte i construcció. Actualment una part d'aquesta línia conforma la línia 10 que començarà a estar operativa el maig de 2022. Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa. El primer tram començaria a Tavernes Blanques per a continuar per les següents estacions que actualment s'exploten sota la línia 6: Sant Miquel dels Reis, Estadi de Llevant, Orriols i Alfauir. El segon tram d'aquesta línia passaria per les estacions Els Serrans, El Carme, El Mercat, Xàtiva (línies 3, 5 i 9), i arribaria a la futura Estació Central (estació d'Alacant). Seria el tram amb major profunditat dins de la xarxa de Metrovalència a causa del seu pas pel centre històric. Això permetria que l'estació El Mercat pugui tenir per sobre un aparcament de diverses plantes. El tercer tram seguiria per les estacions d'Alacant, Russafa, Amado Granell, Germans Maristes, Ciutat de les Arts i les Ciències, L'Oceanogràfic, Les Moreres i Natzaret . Aquest tram conforma ara la línia 10.^[6]

Estacions

Línia 2 de Metrovalència
Llegenda Llíria Benaguasil Fondo de Benaguasil La Pobla de Vallbona Gallipont-Torre del Virrei L'Eliana Montesol El Clot Entrepins La Vallesa La Canyada Fuente del Jarro Santa Rita Paterna Campament Les Carolines-Fira Benimàmet Cantereria Empalme Beniferri Campanar Túria Àngel Guimerà Plaça Espanya Jesús Patraix Safranar Sant Isidre València Sud Paiporta Picanya Torrent Torrent Avinguda

Zona	Imatge	Estació	Any	Distància (km)		Enllaç	Municipi
				Entre estacions	Total
B		Llíria	1888	0,0	0,0		Llíria
B		Benaguasil	1888	n/a	n/a		Benaguasil
B		Fondo de Benaguasil	1888	n/a	n/a
B		La Pobla de Vallbona	1888	n/a	n/a		La Pobla de Vallbona
B		Gallipont-Torre del Virrei	1888	n/a	n/a		L'Eliana
B		l'Eliana	1888	n/a	n/a
B		Montesol	1988	n/a	n/a
B		El Clot	1988	n/a	n/a		Riba-roja de Túria
B		Entrepins	1988	n/a	n/a		L'Eliana
AB		La Vallesa	1888	n/a	n/a		Paterna
AB		La Canyada	1888	n/a	n/a
AB		Fuente del Jarro	19?	n/a	n/a
AB		Santa Rita	1988	n/a	n/a
AB		Paterna	1888	n/a	n/a
AB		Campament	1926	n/a	n/a
AB		Les Carolines-Fira	1888	n/a	n/a		València
AB		Benimàmet	1888	n/a	n/a
AB		Cantereria	19??	n/a	n/a		Burjassot
A		Empalme	1888	n/a	n/a
A		Beniferri	1988	n/a	n/a		València
A		Campanar	1988	n/a	n/a
A		Túria	1988	n/a	n/a
A		Àngel Guimerà	1988	n/a	n/a
A		Plaça Espanya	1988	n/a	n/a
A		Jesús	1894	n/a	n/a
A		Patraix	1988	n/a	n/a
A		Safranar	1964	n/a	n/a
A		Sant Isidre	1903	n/a	n/a
A		València Sud	1988	n/a	n/a
AB		Paiporta	1894	n/a	n/a		Paiporta
AB		Picanya	1894	n/a	n/a		Picanya
AB		Torrent	1894	n/a	n/a		Torrent
AB		Torrent Avinguda	2004	n/a	39,75

Referències

1. https://www.trenscat.com/pval/metrovlc2_ct.html
2. FGV. «Metrovalencia en cifras».
3. ^{[enllaç sense format]} https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2018/10/el-metro-cumple-treinta-anos.html
4. El metro vinent (Consultat el 27 de febrer de 2015).
5. https://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=993981
6. http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/consell-desbloquea-licitacion-20180302004503-ntvo.html

Enllaços externs

• Metrovalencia Arxivat 2000-11-09 a Wayback Machine.
• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana Arxivat 2015-04-05 a Wayback Machine.