Escola concertada
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una escola concertada és un centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública. Els concerts educatius es van legislar per primera vegada a Espanya el 1985 amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) per als ensenyaments obligatoris.[1] La Llei d'Educació de Catalunya indica que han de servir per afavorir que "tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten."[2] El curs 2012-2013 la Generalitat de Catalunya va finançar parcialment 362.063 places d'educació concertada, que signifiquen el 28% del total dels alumnes de Catalunya. Al mateix curs hi havia 861.280 places d'educació pública (67%) i 69.824 places d'educació privada (5%).[3]
Per a l'administració el cost d'una plaça concertada és inferior al d'una plaça pública.[4][5][6] El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.[5] La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.[7] Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".[8]
Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que hi ha opinions divergents pel que fa a la seva interpretació. Un informe d'Izquierda Unida amb dades del 2011, que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.[9] Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,[10] s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,[11] rebutgen el model d'educació diferenciada[12] o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.[13]
Les crítiques de diversos sectors van enfocades al fet que la Generalitat de Catalunya subvencionés escoles concertades en les que els progenitors ja pagaven una quota mensual. El curs 2015/2016, diverses escoles concertades de Catalunya van rebre subvencions públiques de la Generalitat superiors a 1,2 M d'euros:[14] Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià (6.111.938,59 €), Saint Paul's (1.650.217,28 €), Teresianes de Ganduxer (2.475.325,92 €), Escola Sil (1.574.280,28 €) o Escola Súnion (1.214.992 €).[15] Una situació similar ja s'havia donat l'any 2011.[16] El sindicat USTEC-STEs va denunciar aquesta situació el davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposant un recurs contenciós administratiu,[17] demanda que no va ser admesa a tràmit.[15] El 2001, fins i tot, les diferents organitzacions dins del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUNCE) van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya el dia que la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil donava explicacions sobre la política de concerts educatius.[15]
Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció de la CUP, afirmaren que l'escola concertada està infrafinançada.[18] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries[19] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.[20] En aquest sentit l'exconseller d'Educació Ernest Maragall i Mira va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".[21][22] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.[23] L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.[24]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
