Remove ads
Els escàrids (Scaridae) o peixos lloro són una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.
Scaridae  | |
|---|---|
_(26887272167).jpg) Scarus frenatus | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Scaridae Rafinesque, 1810 |
| Gèneres | |
| |
.svg){kind=icon}
- La majoria d'espècies assoleixen una longitud total de 30-40 cm però Bolbometopon muricatum pot arribar als 130 cm.
- Tenen una mena de bec i plaques aplanades trituradores per trencar els coralls.[2]
- Tenen 9 espines a l'aleta dorsal i tres espines a l'aleta anal.
- Al voltant de 25 vèrtebres.
- Escates grans i cicloides.[3]
Alguns peixos lloro mascles mantenen harems de femelles. Si el mascle dominant mor, una de les femelles canvia de gènere i de color i esdevé el mascle dominant.[4][5][6]
Generalment, són herbívors que mengen algues adherides al corall. Aquest fet comporta la ingestió de fragments de corall per ajudar en la digestió, els quals són aixafats i expulsats posteriorment fent dels escàrids els principals productors de sorra dels esculls de corall.[7][8]
Un gran nombre d'espècies d'aquesta família són tropicals que viuen en esculls de corall.[9]
Viuen al Mar Roig i als oceans Atlàntic, Oceà Índic i Oceà Pacífic.[10][11]
- Durant la nit, algunes espècies descansen embolicades en una secreció mucoide i transparent produïda per un òrgan que tenen al cap per protegir-se dels seus depredadors nocturns (com ara morenes, taurons, etc.). Aquest embolcall és realitzat en només 30 minuts, té dues obertures per permetre el pas de l'aigua i evita que l'olor del peix pugui alertar els depredadors que cacen amb l'ajut de l'olfacte.[6]
Una sola espècie de tota aquesta família, Scarus guacamaia, és considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de trobar-se en perill d'extinció.[12]
- La majoria d'espècies no viuen més de 5-7 anys en estat salvatge. Només l'escàrid més gros, Bolbometopon muricatum, pot assolir els 20 anys de longevitat.[4][13]
- Són espècies difícils de mantindre en aquaris, ja que necessiten fregar el seu bec amb el corall a fi d'evitar que esdevingui massa llarg.
- La seva carn és una menja exquisida en alguns països. Així, per exemple, a la Polinèsia és menjada crua i, en el passat, era un aliment només destinat als reis.[4]
- Gènere Bolbometopon (Smith, 1956)[14]
- Bolbometopon muricatum (Valenciennes, 1840)
- Gènere Calotomus (Gilbert, 1890)[15]
- Calotomus carolinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Calotomus japonicus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Calotomus spinidens (Quoy i Gaimard, 1824)
- Calotomus viridescens (Rüppell, 1835)
- Calotomus zonarchus (Jenkins, 1903)
- Gènere Cetoscarus (Smith, 1956)[14]
- Gènere Chlorurus (Swainson, 1839)[16]
- Chlorurus atrilunula (Randall i Bruce, 1983)
- Chlorurus bleekeri (de Beaufort a Weber i de Beaufort, 1940)
- Chlorurus bowersi (Snyder, 1909)
- Chlorurus capistratoides (Bleeker, 1847)
- Chlorurus cyanescens (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Chlorurus enneacanthus (Lacépède, 1802)
- Chlorurus frontalis (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Chlorurus genazonatus (Randall i Bruce, 1983)
- Chlorurus gibbus (Rüppell, 1829)
- Chlorurus japanensis (Bloch, 1789)
- Chlorurus microrhinos (Bleeker, 1854)
- Chlorurus oedema (Snyder, 1909)
- Chlorurus perspicillatus (Steindachner, 1879)
- Chlorurus rhakoura (Randall i Anderson, 1997)
- Chlorurus sordidus (Forsskål, 1775)
- Chlorurus strongylocephalus (Bleeker, 1854)
- Chlorurus troschelii (Bleeker, 1853)
- Gènere Cryptotomus (Cope, 1871)[17]
- Cryptotomus roseus (Cope, 1871)
- Gènere Hipposcarus (Smith, 1956)[18]
- Hipposcarus harid (Forsskål, 1775)
- Hipposcarus longiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Gènere Leptoscarus (Swainson, 1839)[19]
- Leptoscarus vaigiensis (Quoy i Gaimard, 1824)
- Gènere Nicholsina (Fowler, 1915)[20]
- Nicholsina denticulata (Evermann & Radcliffe, 1917)
- Nicholsina usta (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Gènere Scarus (Forsskål, 1775)[21]
- Scarus altipinnis (Steindachner, 1879)
- Scarus arabicus (Steindachner, 1902)
- Scarus barffi (Curtiss, 1938)
- Scarus caudofasciatus (Günther, 1862)
- Scarus chameleon (Choat i Riall, 1986)
- Scarus chinensis (Steindachner, 1867)
- Scarus coelestinus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus coeruleus (Bloch, 1786)
- Scarus collana (Rüppell, 1835)
- Scarus compressus (Osburn i Nichols, 1916)
- Scarus cruciensis (Forster, 1795)
- Scarus dimidiatus (Bleeker, 1859)
- Scarus dubius (Bennett, 1828)
- Scarus falcipinnis (Playfair, 1868)
- Scarus ferrugineus (Forsskål, 1775)
- Scarus festivus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus flavipectoralis (Schultz, 1958)
- Scarus forresti (Curtiss, 1938)
- Scarus forskael (Lacépède, 1802)
- Scarus forsteni (Bleeker, 1861)
- Scarus francisci (Curtiss, 1938)
- Scarus frenatus (Lacépède, 1802)
- Scarus fuscocaudalis (Riall i Myers, 2000)
- Scarus fuscopurpureus (Klunzinger, 1871)
- Scarus ghobban (Forsskål, 1775)
- Scarus globiceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus gracilis (Steindachner, 1869)
- Scarus guacamaia (Cuvier, 1829)
- Scarus hoefleri (Steindachner, 1881)
- Scarus hypselopterus (Bleeker, 1853)
- Scarus iseri (Bloch, 1789)
- Scarus koputea (Riall i Choat, 1980)
- Scarus longipinnis (Riall i Choat, 1980)
- Scarus lydiae (Curtiss, 1938)
- Scarus niger (Forsskål, 1775)
- Scarus obishime (Riall i Earle, 1993)
- Scarus oviceps (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus ovifrons (Temminck i Schlegel, 1846)
- Scarus pahoro (Curtiss, 1938)
- Scarus perrico (Jordan i Gilbert, 1882)
- Scarus persicus (Riall i Bruce, 1983)
- Scarus prasiognathos (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus psittacus (Forsskål, 1775)
- Scarus psittacuscaroli (Curtiss, 1938)
- Scarus quoyi (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus rivulatus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus rubroviolaceus (Bleeker, 1847)
- Scarus rufescens (Walbaum, 1792)
- Scarus russelii (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus scaber (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus scarpellonis (Curtiss, 1938)
- Scarus schlegeli (Bleeker, 1861)
- Scarus sophiae (Curtiss, 1938)
- Scarus spinus (Kner, 1868)
- Scarus taeniopterus (Desmarest a Bory de Saint-Vincent, 1831)
- Scarus teatae (Curtiss, 1938)
- Scarus teresae (Curtiss, 1938)
- Scarus tricolor (Bleeker, 1847)
- Scarus trispinosus (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Scarus vetula (Bloch i Schneider, 1801)
- Scarus viridifucatus (Smith, 1956)
- Scarus xanthopleura (Bleeker, 1853)
- Scarus zelindae (Moura, Figueiredo i Sazima, 2001)
- Scarus zufar (Riall i Hoover, 1995)
- Gènere Sparisoma (Swainson, 1839)[19]
- Sparisoma amplum (Ranzani, 1841)
- Sparisoma atomarium (Poey, 1861)
- Sparisoma aurofrenatum (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma axillare (Steindachner, 1878)
- Sparisoma chrysopterum (Bloch i Schneider, 1801)
- Sparisoma cretense (Linnaeus, 1758)
- Sparisoma frondosum (Agassiz a Spix i Agassiz, 1831)
- Sparisoma griseorubra (Cervigón, 1982)
- Sparisoma griseorubrum (Cervigón, 1982)
- Sparisoma radians (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma rubripinne (Valenciennes a Cuvier i Valenciennes, 1840)
- Sparisoma strigatum (Günther, 1862)
- Sparisoma tuiupiranga (Gasparini, Joyeux i Floeter, 2003)
- Sparisoma viride (Bonnaterre, 1788)[22][23][24][25]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads