Errett Bishop

Errett Bishop (Newton, 14 de juliol de 1928 - San Diego, 14 d'abril de 1983) va ser un matemàtic estatunidenc.

Errett Bishop

Biografia
Naixement	(en) Errett Albert Bishop 14 juliol 1928 Newton (Kansas)
Mort	14 abril 1983 (54 anys) San Diego (Califòrnia)
Causa de mort	càncer
Formació	Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor (1944–1955)
Tesi acadèmica	Spectral Theory for Operators on a Banach Space  (1955 )
Director de tesi	Paul Halmos
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, Fonaments de la matemàtica i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Califòrnia a San Diego (1965–1983) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1961–1962) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1954–1965) Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (1950–1952)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables Teorema de Bishop-Phelps Conjuntoide Principi limitat d'omnisciència
Estudiant doctoral	Michael Freeman, Laura Kodama, Thomas Creese, John Nuber, James Brom, Henry Cheng, Merrill Goldberg, Jonathan Tennenbaum i Yuen-Kwok Chan
Família
Pares	Albert T. i Helen Bishop
Germans	Mary Weiss
Premis
(1958)  Beca Sloan

Vida i Obra

El seu pare, ex-militar de la Primera Guerra Mundial, era professor de matemàtiques de la universitat de Wichita i va morir quan ell tenia quatre anys, però li va deixar la seva biblioteca de llibres matemàtics que van ser la seva font d'inspiració,^[1] així com la de la seva germana, Mary, també matemàtica, coneguda pel seu cognom de casada, Weiss. El 1944, amb només setze anys, va obtenir l'ingrés a la universitat de Chicago en un programa especial de joves talents. Va obtenir el màster el 1949 amb vints anys d'edat.^[2]

De 1950 a 1952 va treballar per l'exèrcit fent treballs de recerca matemàtica a l'Oficina Nacional d'Estàndards.^[3] El 1954 va ser nomenat professor de la universitat de Califòrnia a Berkeley i el 1955 va obtenir el doctorat a Chicago amb una tesi dirigida per Paul Halmos.^[4] A mitjans dels anys 1960's, angoixat pels avalots constants al campus de Berkeley i per la mort de la seva germana (probablement suicidada), va arreglar-s'ho per a que el traslladessin a la universitat de Califòrnia a San Diego, on va romandre fins a la seva mort el 1983.^[5]

Bishop va ser un matemàtic brillant que va fer nombroses aportacions en diferents camps de l'anàlisi matemàtica: aproximació polinomial,^[6] àlgebres uniformes,^[7] teoria d'operadors^[8] i funcions de varies variables complexes.^[9] Coincident aproximadament amb el seu canvi a San Diego, es va començar a interesar pels fonaments de les matemàtiques.^[10] i va començar a desenvolupar una teoria constructivista, filla directa del intuïcionisme de Brouwer com una reacció contra els presumptes abusos comesos per la matemàtica clàssica (formalista).^[11] A partir d'aquesta època van aparèixer les seves obres més polèmiques: Foundations of Constructive Analysis (1967), The Crisis in Contemporary Mathematics (1975)^[12][13] o les conferències de 1973 amb el títol de The Schizophrenia in Contemporary Mathematics en les que denunciava l'abisme que, segons ell, s'estava establint entre sintàctica i significat i dictava els quatre principis bàsics que han de regir les matemàtiques constructives:

(A) Les matemàtiques són sentit comú;

(B) No et preguntis si una afirmació és certa fins que no en coneguis el seu significat;

(C) Una demostració és qualsevol argument completament convincent;

(D) Les distincions significatives mereixen ser preservades.^[14]

Referències

1. Haff, Rosenblatt i Warschawski, 1986, p. 24-25.
2. Rosenblatt, 1985, p. 33.
3. Rosenblatt, 1985, p. 34.
4. Wermer, 1986, p. vii.
5. Krantz, 2011, p. 82-83.
6. Wermer, 1986, p. ix.
7. Wermer, 1986, p. xi.
8. Wermer, 1986, p. xv.
9. Wermer, 1986, p. xvi.
10. Krantz, 2011, p. 82.
11. Rosenblatt, 1985, p. 1.
12. Bishop, 1984, p. 264 i ss.
13. Katz, Katz i Sanders, 2018, p. 176 i ss.
14. Krantz, 2011, p. 83.

Bibliografia

• Bishop, Errett. «The Crisis in Contemporary Mathematics». A: Douglas M. Campbell, John C. Higgins (eds.). Mathematics, People, Problems, Results (en anglès). Wadsworth, 1984, p. 264-272. ISBN 0-534-02879-9.
• Katz, Boris; Katz, Mikhail G.; Sanders, Sam «A footnote to The crisis in contemporary mathematics» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 42, Num. 2, 2018, pàg. 176-181. DOI: 10.1016/j.hm.2018.03.002. ISSN: 0315-0860.
• Krantz, Steven G. The Proof is in the Pudding (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-0-387-48908-7.
• Rosenblatt, Murray. Errett Bishop: Reflexions on Him and His Research (en anglès). American Mathematical Society, 1985. ISBN 978-0-8218-5040-4.
• Wermer, John. Selected Papers of Errett Bishop (en anglès). World Scientific, 1986. ISBN 9971-50-127-9.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Errett Bishop» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Haff, Leonard L.; Rosenblatt, Murray; Warschawski, Stefan E. «Erret A. Bishop, Mathematics: San Diego» (en anglès). Online Archive of California, 1986. [Consulta: 6 octubre 2023].
• West, Paul W. «Professor Errett Bishop memorial» (en anglès). UC San Diego, 1983. [Consulta: 6 octubre 2023].
• «The Errett Bishop Collection» (en anglès). Forum Ancient Coins. [Consulta: 6 octubre 2023].