Eric Red

Eric Red (nascut Eric Joseph Durdaller; 6 de febrer de 1961) és un guionista, director i novel·lista, millor conegut per escriure les pel·lícules de de terror Carretera a l'infern i Near Dark,^[1] i també va escriure i dirigir Cohen and Tate.

Eric Red

Biografia
Naixement	16 febrer 1961 (63 anys) Pittsburgh (Pennsilvània)
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista
Membre de	Writers Guild of America West

Biografia

Red va néixer a Pittsburgh, Pennsylvania, fill de Nancy (de soltera Pickhardt) i Cornelius Gerard Durdaller.^[2] Va assistir al Conservatori AFI i es va graduar el 1983. Començà la seva carrera com a guionista a Gunmen's Blues, un curtmetratge que va produir i dirigir mentre era estudiant al AFI Conservatory..^[3] Es va arruinar intentant aconseguir la distribució nacional de la pel·lícula i va haver de conduir un taxi a Nova York durant un any per recuperar-se.^[4] El seu guió de tesi AFI, Carretera a l'infern, es va produir el 1986. Un gran remake d'estudi de Carretera a l'infern es va estrenar el 2007 amb Red com a consultor.^[5] Des dels anys 80 fins als 00, els seus guions produïts posteriorment van ser Near Dark, Cohen and Tate, Acer blau, Body Parts, L'últim bandoler, Ressaca, Bad Moon i 100 Feet.

Va debutar com a director amb Cohen and Tate el 1987. Posteriorment va dirigir Body Parts (1990), Ressaca (1995), Bad Moon (1996) i 100 Feet (2008).

Eric Red va publicar la seva primera novel·la, Don't Stand So Close, l'any 2011. Les seves novel·les publicades posteriorment són The Guns of Santa Sangre (2013), The Wolves of El Diablo (2017), It Waits Below (2014), Noose (2018), Hanging Fire (2019), White Knuckle (2015), Strange Fruit (2014), Branded (2021) i The Crimson Trail (2021).

Accident de cotxe

Després d'un accident de cotxe, Red va estavellar el seu camió contra un bar ple de gent de Los Angeles el 31 de maig de 2000, provocant la mort de dos clients. Després de l'incident, aparentment, Red va sortir del seu vehicle i va intentar suïcidar-se tallant-se la gola amb un tros de vidre trencat.^[6] Red va sobreviure a l'incident, va ser traslladat a l'hospital amb un àlies i va ser donat d'alta setmanes després. No es van presentar càrrecs penals contra Red, però un jurat en una demanda civil va concedir danys econòmics a les famílies de les víctimes. La demanda, que va atorgar més d'un milió de dòlars a les famílies dels dos homes morts en l'accident, va ser apel·lada als tribunals estatals i federals, que van confirmar la decisió original del jurat.^[7]

Filmografia

Curtmetratges

Any	Títol	Director	Guionista	Editor
1981	Gunmen's Blues	Sí	Sí	Sí
1986	Telephone	Sí	Sí	Sí

Llargmetratges

Any	Títol	Director	Guionista
1986	Carretera a l'infern	No	Sí
1987	Near Dark	No	Sí
1989	Testimoni innocent	Sí	Sí
1990	Acer blau	No	Sí
1991	Body Parts	Sí	Sí
1996	Bad Moon	Sí	Sí
2007	The Hitcher	No	Sí
2008	100 Feet	Sí	Sí

Telefilms

Any	Títol	Director	Guionista
1993	L'últim bandoler	No	Sí
1996	Ressaca	Sí	Sí
2015	Night of the Wild	Sí	No

Referències

1. «Eric Red». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2008. Arxivat de maig 12, 2008, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de maig 12, 2008. [Consulta: de febrer 25, 2023].
2. «Eric Red Biography». filmreference.com. [Consulta: 26 maig 2012].
3. staff. «Interview with Eric Red». Buried.com, 30-03-2001. Arxivat de l'original el January 14, 2016. [Consulta: 21 agost 2011].
4. «Eric Red Biography». Rotten Tomatoes. [Consulta: 21 agost 2011].
5. EyeForFilm.co.uk -Interview with Eric Red about 100 Feet and Nightlife
6. "Driver Who Plowed Into Pool Hall Has History of Blackouts" 09-23-2000, Los Angeles Times
7. LA Weekly story: Death Race 2000, by Paul Cullum 01-13-2006, LA Weekly