L'ensenyament universitari a Espanya està regulat actualment per la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU). La llei deroga les antigues lleis:
- La Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats[1]
- La Llei Orgànica 4/2007 de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001[2]
Més informació Sistema educatiu espanyol, Educació infantil ...
Tanca
D'altra banda, el Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials concretant l'estructura d'acord amb les línies generals emanades de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Segons aquesta estructura es divideix l'ensenyament universitari a graus i programes de postgrau (que, al seu torn, consten de màster i de doctorat).
Els graus i els màsters prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit.
Estructura actual
Segons el que s'estableix en la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari, l'estructura dels ensenyaments oficials del sistema Universitari Espanyol és la següent:
- Els ensenyaments universitaris oficials s'estructuren en tres cicles: Grau, Màster Universitari i Doctorat. La superació de tals ensenyaments dona dret a l'obtenció dels títols oficials corresponents.
- Els estudis de Grau tenen com a finalitat l'obtenció per part dels alumnes d'una formació bàsica i generalista en una disciplina determinada.
- Els estudis de Màster Universitari tenen com a objectiu la formació avançada, de caràcter especialitzat temàticament, o de caràcter multidisciplinari o interdisciplinari, dirigida a l'especialització acadèmica o professional, o ben encaminada a la iniciació en tasques de recerca.
- Els estudis de Doctorat tenen com a finalitat l'adquisició de les competències i les habilitats concernents a la recerca dins d'un àmbit del coneixement científic, tècnic, humanístic, artístic o cultural.
- Les pràctiques acadèmiques externes en els estudis de Grau i Màster Universitari constitueixen una activitat de naturalesa plenament formativa la finalitat de la qual és la de complementar la formació acadèmica.
Estructura anterior
Abans del Reial decret de 2007, l'ensenyament universitari s'organitzava de la següent manera:
- Estudis de primer cicle: Accés amb la preinscripció. Estudis terminals a la finalització s'obtenen els títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte tècnic o Enginyer Tècnic. Permetien l'accés a estudis de segon cicle.
- Estudis de primer i segon cicle: Accés amb la preinscripció universitària. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de Llicenciat, arquitecte o Enginyer. La superació del primer cicle de qualsevol d'aquests estudis no comporta l'obtenció de cap titulació oficial, però pot ser vàlida per a la incorporació a altres estudis de segon cicle.
- Estudis de segon cicle: Accés per la via d'un primer cicle universitari, o bé estant en possessió del títol de diplomat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic o mestre, sempre que aquests estudis s'ajustin a la normativa d'accés per a cadascun dels segons cicles. La seva superació dona dret a l'obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer.
- Estudis de 3r cicle: Són els anomenats programes de doctorat. L'accés ve regulat per la mateixa universitat, per la via de la Comissió de Doctorat. Cal estar en possessió del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer.
- Títols propis: Són estudis no reglats conduents a una titulació no oficial, reconeguda només per la universitat que els imparteix. Aquests estudis tenen la mateixa estructura que els estudis reglats: per tant, hi ha títols propis de primer cicle, de primer i segon cicle i de segon cicle. Les universitats regulen l'accés als títols propis i en fixen els preus acadèmics. També poden oferir títols de postgrau no oficials.