polític (1921-1989) From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 1921) – Madrid (1989) fou un advocat, polític i empresari català. Fou ministre de Comerç durant el franquisme.
_Discurso_inaugural_del_ministro_de_Comercio,_Sr._Codina,_en_la_Feria_del_Atlántico_(cropped).jpg)  | |
| Nom original | (es) Enrique Fontana Codina |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 octubre 1921 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1989 (67/68 anys) Madrid |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Agustín Cotorruelo Sendagorta → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Faustino García-Moncó Fernández Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat, polític, i empresari |
| Partit | Carlí  FE de las JONS  |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Premis | |
| |
Nascut a Reus el 17 d'octubre de 1921 en una família de la burgesia reusenca, el seu pare era el comerciant Enric Fontana Grau, d'ideologia dretana i fundador de la C.E.D.A. a reus el 1935. Els Fontana, posseïen un mas senyorial a Reus, a la Riera de Miró, just a la zona on després es va construir el conjunt conegut com a Bellpark. Gràcies a influències polítiques van bastir una gran empresa d'oli, coneguda com la Fontoil.
Membre d'Acció Catòlica, als quinze anys es va allistar voluntari en el Terç de Requetès de Guipúscoa i, més tard en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat.
En acabar la guerra es va establir a Barcelona, on va realitzar els seus estudis de batxillerat i iniciar estudis de Dret. Es llicenciarà en Dret a la Universitat de Barcelona. Fou company de promoció de Laureà López Rodó que va ser una persona decisiva en la seva carrera política.
Acabada la carrera es va traslladar a Madrid on va dirigir l'empresa familiar FONTOIL, dedicada a l'exportació d'olis. Tota la dècada dels 50 va seguir en els negocis familiars.
En la dècada següent (1960-1969) entrarà en política.[2] El 1962 fou nomenat director tècnic de consum de la Comissaria General d'Abastaments i Transports, i es vinculà a la Comissaria del Pla de Desenvolupament que dirigia el seu amic i company de carrera Laureà López Rodó. Va participar en les comissions i ponències que aquesta comissaria organitzava i va presidir la Comissió d'Indústria i Alimentació dependent del Pla. El 1967 serà Procurador a Corts espanyoles pel terç familiar de la província de Tarragona, i va ser nomenat Conseller del Regne.[3]
En la remodelació ministerial produïda arran de l'escàndol “Matesa”, i recomanat per López Rodó va ser nomenat ministre de Comerç[4] pel general Franco el 29 octubre 1969. Es va mantenir en el càrrec fins a l'11 de juny de 1973. Com a ministre va aconseguir l'any 1970 la signatura d'un acord preferencial amb la Comunitat Econòmica Europea, que sense assegurar l'admissió d'Espanya com membre de ple dret a la CEE, que sols s'assolí durant la democràcia, si que beneficià l'economia de l'Estat espanyol atesa la reducció de les barreres aranzelàries que gravaven el fluix de productes. Cessà el 1973 en constituir-se el primer govern presidit per l'almirall Luis Carrero Blanco.
Un cop arribada la democràcia abandonà la política i es dedicà l'empresa privada i a càrrecs empresarials institucionals. Serà vocal de la cambra de Comerç de Reus, membre de la delegació espanyola al Consell Oleícola Internacional, conseller del Banc d'Espanya i membre del Consell del Banc de Crèdit Agrícola.
Va morir a Madrid el 26 de juny de 1989.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
