Endívia

L'endívia i l'escarola (Cichorium endivia) són dues subespècies de la mateixa espècie conreada dins la família Asteraceae.^[1] S'ha proposat el terme xicoira de Brussel·les, per a evitar que s'empri el mot 'endívia' en el sentit del terme endive francesa (tipus de xicoira cultivada a Bèlgica).

Endívia

Cichorium endivia
Endívia
Dades
Font de	endívia
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Tribu	Cichorieae
Gènere	Cichorium
Espècie	Cichorium endivia L., 1753

Plat d'escarola

Descripció

Al mercat es coneix com a endívia les fulles completament blanques i juntes obtingudes per conreu forçat. L'escarola designa la planta de fulles verdes més o menys arrissades. Una altra varietat d'escarola és el Radicchio de fulles vermelles. Són més o menys amargants

Sembla que procedeixen de la xicoira silvestre (Cichorium intybus) Són plantes anuals o bianuals que primer formen una roseta de fulles enteres de fins a 40 cm de diàmetre i després "s'espiguen", és a dir, floreixen dalt d'un floral, que pot passar d'un metre d'alçada amb flors blaves i formen com llavors aquenis.

Conreu

• Les escaroles pròpiament dites és un conreu de la temporada freda, són molt més resistents al fred que l'enciam. Necessiten una bona fertilitat en el terreny però no són pas exigents en les condicions del sòl i van bé en terreny argilós. La sembra es fa en planter a l'estiu i la collita és durant l'hivern i primavera. Es lliguen durant uns dies abans de collir per tal que les fulles interiors siguin blanques.
• Les endívies es conreen d'una manera molt diferent: en primer lloc es fa el planter i es porten a l'aire lliure on es deixa créixer i s'aprofita les arrels, les quals, portades a una cambra subterrània fosca i climatitzada emeten fulles que romanen completament blanques, la collita es fa separant les fulles de les arrels. És una tècnica desenvolupada a Bèlgica a partir del 1830.

Usos

Tant les escaroles com les endívies són hortalisses molt populars. En diversos pobles, viles i ciutats de Catalunya l'escarola és la base del xató.

L'endívia de fulles blanques, més popular a França, és de relativament recent introducció en els mercats catalans. Es consumeix sovint amb salses fetes a base de formatge rocafort o mostassa.

Vegeu també

• Llista de plantes de fulla comestible
• Amanida

Referències

1. «endívia». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.