Encavalcament (poesia)

En un vers, l'encavalcament o encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc.^[1] Un exemple el podem trobar en aquest fragment^[2] d'un poema de Josep Maria López-Picó:

Tèbia i perfumada la nit talment com una

beutat que deslligués la cabellera bruna

damunt de sa nuesa... El seu esguard on mira

rient i viva flama encén d'una guspira.

Si la mateixa oració ocupa versos sencers, es diu que és un encavallament suau, però si en el segon vers hi ha una pausa (coma o punt i coma), es tracta d'un encavallament abrupte.

Referències

1. «Encavalcament (poesia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Llibre de Llengua Catalana de 2n d'Eso La Galera.^{[Enllaç no actiu]}